L’òpera de Leoš Janáček, La guineueta astuta, obre la temporada 2025-2026 del Gran Teatre del Liceu aquest dissabte sota la direcció musical de Josep Pons. L’estrena marca també l’inici de la celebració dels 25 anys del Petit Liceu, amb la voluntat de reforçar el diàleg intergeneracional i consolidar un projecte que busca apropar l’òpera a tots els públics.
Es tracta d’una òpera de maduresa del compositor txec, basada en un llibret propi a partir d’unes populars tires de còmic aparegudes al diari Lidové noviny de Brno. Estrenada l’any 1924, és una partitura en tres actes que descriu la vida del bosc, la força vital dels animals i la relació dels humans amb la natura, amb una riquesa tímbrica i un tractament vocal de gran bellesa.
L’obra, que només s’havia representat una vegada al Liceu, la temporada 2001-2002, arriba ara amb una nova producció de Barrie Kosky, que aposta per una visió onírica i simbòlica. La història narra la vida d’una guineu que simbolitza la renovació eterna i connecta animals i humans en un cicle vital comú, tot reflexionant sobre el medi ambient.
Durant la presentació d’aquest matí, el director general del Liceu, Valentí Oviedo, destaca que aquesta és l’última temporada de Josep Pons com a director musical abans de convertir-se en director honorari del teatre. “Gràcies al Josep per ser savi, generós i compromès. Serà una última temporada espectacular”, subratlla.
Alhora, ha posast èmfasi en els 25 anys del Petit Liceu, que defineix com “una manera d’entendre el teatre i de fer-lo accessible a tothom”. Oviedo recorda que, per la Mercè, més de 4.500 infants i joves gaudeixen de La cuina de Rossini en funcions gratuïtes, i remarca la importància de la funció d’intergeneracions de La guineueta Astuta, en què avis i nets comparteixen una mateixa experiència cultural. També apunta que enguany l’òpera s’emetrà en directe a través de la plataforma Liceu+ el 30 de setembre, per obrir-la a públics que, per motius territorials o d’edat, no poden desplaçar-se al teatre.
El director artístic, Víctor García de Gomar, posa en relleu que ha calgut esperar gairebé 25 anys per tornar a veure La Guineueta Astuta al Liceu i que aquesta és una obra molt estimada en el panorama internacional. “És una partitura de 1924, a punt de complir cent anys, que descriu la vida del bosc i el cicle de la natura amb un llenguatge musical extraordinari”, afirma. També ressalta que la posada en escena de Kosky s’allunya d’una visió naturalista per apostar per un plantejament més panteista i oníric, amb animals vestits de colors i humans de negre: “És una producció preciosa, plena d’humor i melangia, que ajuda a comprendre millor la lliçó final que proposa la partitura”.
Per la seva banda, Josep Pons assegura que dirigir aquesta òpera és “un viatge enriquidor i apassionant” i qualifica Janáček de “geni que beu del folklore local per crear un llenguatge propi, rítmicament i tímbricament innovador”. Segons Pons, la música del compositor txec exigeix un gran esforç a l’orquestra, amb polirritmes i una instrumentació sorprenent, però ofereix una recompensa immensa: “Tot i la seva dificultat, l’hem de servir amb la màxima poètica i naturalitat, perquè arribi al públic amb bellesa i emoció”.
L'actuació d'aquest dissabte compta amb la peculiaritat que els assistents han d'anar acompanyats d'una persona amb una diferència d'edat mínima de 20 anys, remarcant el caràcter intergeneracional de la proposta. De cara al dimarts 23, s'obre al públic en general.
