La farmacèutica Hipra ha inaugurat el seu nou Campus a Aiguaviva (Gironès), que sumarà una inversió de més de 500 milions d’euros i generarà més de 1.000 llocs de feina. Són set edificis dedicats a l’R+D, la producció de vacunes i el desenvolupament estratègic de la companyia en l’àmbit de la salut animal i humana. El president d’Hipra, David Nogareda, ha subratllat que l’objectiu és que sigui “un dels principals hubs biotecnològics d’Europa” i ha reclamat més facilitats legislatives i una regulació adaptada a les empreses.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, que conjuntament amb el ministre d’Indústria ha assistit a la inauguració, ha instat els científics “a deixar de ser tímids” perquè “Catalunya pot tenir impacte mundial”.
El nou Campus Hipra és l’eix estratègic al voltant del qual se sostindrà el creixement i expansió de la companyia biofarmacèutica en els pròxims anys. Ja engloba set edificis dedicats a l’R+D, la producció de vacunes i el desenvolupament estratègic de la companyia en l’àmbit de la salut animal i humana.
Els terrenys que Hipra té a Aiguaviva sumen una superfície total de 114.000 metres quadrats, dels quals actualment se n’han construït 28.000 (la fase 1 del projecte). D’aquests, 7.500 es dediquen específicament a R+D en salut animal i humana, cosa que suposa triplicar la capacitat actual de la companyia en aquest àmbit.
L’any 2017 Hipra va comprar aquest terreny a Aiguaviva per ampliar i complementar les instal·lacions que la companyia ja té a Amer (la Selva), que de moment, té la intensió de mantenir. Segons la companyia, aquesta és una “ubicació estratègica” perquè té connexió directa amb Barcelona a través de l’autopista, proximitat a Girona i al magatzem principal de l’empresa, situat a Riudellots.
El nou Campus Hipra ja acull més de 400 professionals, però aspira a crear fins a 1.000 llocs de treball directes –i 2.000 més, d’indirectes– quan estigui completament operatiu. Seran perfils científics, tecnològics i industrials, que s’afegiran a una plantilla global de 2.700 treballadors repartits entre les comarques gironines i les 40 filials que Hipra té arreu del globus.
L’objectiu de la companyia farmacèutica és atraure talent internacional, però també consolidar el coneixement local i nacional. En aquests moments, al complex d’Aiguaviva ja hi treballen 320 persones.
El president d’Hipra, David Nogareda, ha subratllat que l’objectiu és que el Campus sigui “un dels principals hubs biotecnològics d’Europa” i que permeti “accelerar el desenvolupament de vacunes innovadores” en salut humana i animal.
Nogareda ha posat en relleu que el complex “marca una fita” en la història de la companyia i ha avançat que Hipra vol ser “part activa” a l’hora de contribuir a fer “un món més resilient davant futures crisis sanitàries”. “Per això, aquest Campus és un punt de partida i no una meta”, ha precisat.
Marc regulador “més àgil”
El president de la companyia, però, tampoc ha amagat que cal “un marc regulador més àgil” i facilitats legislatives “perquè la biotecnologia avanci al ritme que requereix”. Per això, David Nogareda ha reclamat tant al president de la Generalitat com al ministre una regulació “adaptada” a empreses de la mida d’Hipra, que competeixen amb multinacionals “que multipliquen per 50” la seva dimensió. “La biotecnologia és clau per garantir la sobirania industrial, sanitària i alimentària i reduir dependències de l’exterior”, ha afegit.
La directora d’R+D de salut humana d’Hipra, Laura Ferré, ha explicat que la companyia també acull plataformes tecnològiques, com la Speed Cell, que permet crear vacunes en menys de 100 dies. Aquest sistema, segons Ferré, “situa Hipra com un soci estratègic davant futures pandèmies”. En aquest sentit, l’empresa treballa també en projectes específics com la vacuna contra el virus del Nil Occidental.
“Autonomia estratègica” i “impacte mundial”
El ministre d’Indústria, Jordi Hereu, ha destacat que projectes com el Campus Hipra fomenten “la fortalesa industrial i la capacitat productiva” d’Europa. I precisament, Hereu ha insistit en la importància d’impulsar aquesta “autonomia estratègica” del continent, davant “els grans reptes” actuals. El ministre ha recordat que a Europa s’ha passat “de la desindustrialització a la reindustrialització” i ha destacat que, precisament, el complex d’Aiguaviva contribueix a aquest objectiu.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha mostrat satisfet d’inaugurar el Campus i ha recordat que Hipra va tenir un “impuls important” quan ell era ministre de Sanitat. El president també ha instat els científics “a deixar de ser tímids” perquè “Catalunya pot tenir impacte mundial”.
“No són millors els científics d’altres països, no són millors les universitats d’altres països… s’ho creuen més” ha detallat. En aquest sentit, ha assegurat que Catalunya té primer nivell internacional.
