Envoltat pels arbres de l'Auditori del Castell de Peralada, l'escenari il·luminat amb els instruments al seu interior esperava l'aparició de Quincy Jones. El productor musical va combinar les actuacions dels seus músics amb petites introduccions i anècdotes personals. Només presentar-se la primera peça del programa un ocell instal·lat damunt l'escenari el va abandonar en el moment què es van intensificar els focus i entraren l'Alfredo Rodríguez Trio. El ritme àgil de la combinació del pianista i el percussionista cubans amb el contrabaixista finlandès, oferia una sensació de formigueig "in crescendo" que ajudava a aguantar l'aire fresc de l'ambient.
Durant l'espectacle, el ritme de les peces pujava i baixava, entre sons profunds i relaxats i jocs de sons enèrgics. Un gran dinamisme cobria el flux d'artistes que sortien i apareixien a l'escenari, presentats pel gran productor musical Quincy Jones. Parelles de músics com la formada per Antonio Carmona i Omar Bashir, fusionant flamenc amb tocs hindús; o la formada per la catalana Andrea Motis i Esperanza Spalding, unint les seves veus en una mítica cançó de Bossa Nova anomenada "The girl from Ipanema", van fer el temps elàstic, va semblar que el ritme relaxat d'ambdues parelles aturaven el moment. Durant aquestes actuacions es va poder percebre la perfecta sincronia entre les emocions i els estils que uneixen les persones més enllà de la seva procedència.
Per a commemorar el 25è aniversari del Festival, la petita però gran artista, Emily Bear de nou anys d'edat, va tocar la cançó amb piano "Peralada". Composada especialment en motiu d'aquests 25 anys de festival. La jove pianista va mostrar el seu gran talent i també la seva simpatia. Va entrar agafada de la mà amb Quincy Jones protagonitzant un dels moments de tendresa de la vetllada. Un altre instant amb molt de sentiment fou quan van ajuntar-se tots els components del 'Global Gumbo' amb la resta d'artistes convidats per tocar la cançó "Vente pa Madrid".
La connexió existent entre tots ells va fer possible l'ambient amistós i proper que va convidar al públic a participar en una de les peces, interpretada pel duo d'Esperanza Spalding i el guitarrista Lionel Loueké, qui va posar el to més folklore amb el "Solo pedal piece" interpretat en l'idioma nadiu del músic transportant l'oient a la música africana. El vocalista, compositor i intèrpret, Ali Amr, no va poder assistir finalment al concert tal i com com estava previst. Després de 100 minuts d'espectacle promesos, que van convertir-se en 180 minuts reals de música, el concert va finalitzar complint l'objectiu proposat per Quincy Jones: fer que el típic plat de Nova Orleans, cuinat amb marisc, verdures i carn, es traspassés a la música amb un tast dels diferents estils interpretats pels destacats músics internacionals i autòctons. Això sí, acompanyat d'un bon vi cultivat a Peralada.
