Per dur a terme l'informe del zelador, els psicòlegs han explorat l'entorn familiar de Joan Vila, s'han entrevistat amb ell i també se l'ha sotmès a diversos tests de personalitat. L'escrit que els perits han fet arribar al jutjat recull, doncs, els antecedents personals del zelador i dibuixa quin era el seu estat d'ànim en el moment que va entrar a treballar al geriàtric i -sobretot- a partir del punt en què va començar a cometre els crims.
L'informe, que signen els psicòlegs Josep Ramon Juárez i Margarita Serra, conclou que Joan Vila no pateix cap trastorn de la personalitat, i que les seves capacitats intel·lectuals se situen "dins la normalitat". El text explicita que el zelador gaudia d'un "ambient sociofamiliar estable", però que l'any 2009 va patir una "crisi personal" que el va portar a mesclar alcohol, cafè i begudes energètiques amb medicaments.
Va ser arran d'aquesta "alegria i eufòria" que li donava la beguda, que Joan Vila "es va atrevir" a cometre els crims. Tot i això, com recull l'informe, en el moment d'emmetzinar els ancians, el zelador "no sentia cap plaer" i era "conscient dels seus actes".
L'informe concreta que Joan Vila se sentia "com si fos Déu" i que es pensava que això li permetia "decidir sobre la vida i la mort". De totes maneres, els perits ressalten que, quan cometia els crims, el zelador "en tot moment sabia el que estava fent" i que "es pensava que mai el descobririen". Va ser quan es va iniciar la investigació policial, "i en veure's atrapat", quan va decidir "confessar" els crims.
Els tests de personalitat que s'han fet a Joan Vila -i que es recullen en l'informe- han permès determinar que, tot i que no té cap trastorn, el zelador pateix "un intens malestar psicològic" i té dins seu "una elevada ansietat". A l'hora de definir-lo, els psicòlegs també el qualifiquen com una persona "creativa i poc sincera", al costat d'altres adjectius com "reservada, discreta, inhibida, aprensiva, ansiosa, deprimida, impulsiva o creativa".
Els psicòlegs també recullen a l'informe que, a l'hora de raonar, el seu discurs és "explicatiu, exculpatori i victimista". I en referència als crims comesos a 'La Caritat', el test ressalta que Joan Vila, a l'hora d'explicar com emmetzinava els ancians amb un còctel de barbitúrics o amb líquid corrosiu, "no manifesta sentiments de penediment".
Antecedents familiars i personals
Abans d'emetre les conclusions, els psicòlegs també exploren la situació personal i familiar de Joan Vila, que actualment té 45 anys. El relat que fan abasta des de la seva infantesa fins al moment en què va començar a sentir desitjos de voler "ajudar els ancians que patien".
Els psicòlegs expliquen que la infantesa de Joan Vila va transcórrer "amb normalitat" a Castellfollit de la Roca (Garrotxa). Fill únic d'un matrimoni de treballadors de fàbrica, Vila es va sentir "marginat" durant l'adolescència a conseqüència "de la seva condició d'homosexual".
Abans de dedicar-se a cuidar ancians, Vila va treballar de perruquer -allò que havia estudiat- en diversos municipis (Lloret de Mar, Olot, Girona, Barcelona i Figueres). Fins i tot, a la capital de l'Alt Empordà va obrir una perruqueria pròpia, però el negoci va fer fallida i ell en va sortir molt endeutat.
Aleshores, va abandonar el ram i va treballar com a peó de fàbrica i cuiner, entre d'altres. Als 36 anys, però, va començar a patir "una forta crisi d'angoixa", que es va agreujar quan va perdre la feina de cuiner. Llavors, va estudiar un curs d'ajudant de geriatria i, després d'un període de pràctiques a Banyoles, va entrar al geriàtric d'Olot. Tenia uns 39 anys.
Els psicòlegs també recullen que, des dels 20 anys, Joan Vila va començar un tractament psiquiàtric i psicològic, i se li va diagnosticar un "trastorn ansiós depressiu amb trets obsessius". Qui el tractava era Joan Sala, qui més endavant el va ajudar a entrar a 'La Caritat' perquè era el director del geriàtric.
L'informe també explica que l'any 2009 Joan Vila va patir "una important crisi personal", i que va començar a beure alcohol assíduament. El text explica que va ser aleshores quan el zelador va sentir "el desig d'ajudar els ancians que patien".
A més, l'informe recull que, en aquella època, el zelador se sentia "deprimit i sense il·lusió per viure" i que, per això, va intentar compensar aquest sentiment amb begudes energètiques i cafè. A més, va deixar de prendre de manera regular la medicació psiquiàtrica que se li havia receptat. Això va portar a què se sentís "molt eufòric i desinhibit", com indica l'informe.
L'informe, que signen els psicòlegs Josep Ramon Juárez i Margarita Serra, conclou que Joan Vila no pateix cap trastorn de la personalitat, i que les seves capacitats intel·lectuals se situen "dins la normalitat". El text explicita que el zelador gaudia d'un "ambient sociofamiliar estable", però que l'any 2009 va patir una "crisi personal" que el va portar a mesclar alcohol, cafè i begudes energètiques amb medicaments.
Va ser arran d'aquesta "alegria i eufòria" que li donava la beguda, que Joan Vila "es va atrevir" a cometre els crims. Tot i això, com recull l'informe, en el moment d'emmetzinar els ancians, el zelador "no sentia cap plaer" i era "conscient dels seus actes".
L'informe concreta que Joan Vila se sentia "com si fos Déu" i que es pensava que això li permetia "decidir sobre la vida i la mort". De totes maneres, els perits ressalten que, quan cometia els crims, el zelador "en tot moment sabia el que estava fent" i que "es pensava que mai el descobririen". Va ser quan es va iniciar la investigació policial, "i en veure's atrapat", quan va decidir "confessar" els crims.
Els tests de personalitat que s'han fet a Joan Vila -i que es recullen en l'informe- han permès determinar que, tot i que no té cap trastorn, el zelador pateix "un intens malestar psicològic" i té dins seu "una elevada ansietat". A l'hora de definir-lo, els psicòlegs també el qualifiquen com una persona "creativa i poc sincera", al costat d'altres adjectius com "reservada, discreta, inhibida, aprensiva, ansiosa, deprimida, impulsiva o creativa".
Els psicòlegs també recullen a l'informe que, a l'hora de raonar, el seu discurs és "explicatiu, exculpatori i victimista". I en referència als crims comesos a 'La Caritat', el test ressalta que Joan Vila, a l'hora d'explicar com emmetzinava els ancians amb un còctel de barbitúrics o amb líquid corrosiu, "no manifesta sentiments de penediment".
Antecedents familiars i personals
Abans d'emetre les conclusions, els psicòlegs també exploren la situació personal i familiar de Joan Vila, que actualment té 45 anys. El relat que fan abasta des de la seva infantesa fins al moment en què va començar a sentir desitjos de voler "ajudar els ancians que patien".
Els psicòlegs expliquen que la infantesa de Joan Vila va transcórrer "amb normalitat" a Castellfollit de la Roca (Garrotxa). Fill únic d'un matrimoni de treballadors de fàbrica, Vila es va sentir "marginat" durant l'adolescència a conseqüència "de la seva condició d'homosexual".
Abans de dedicar-se a cuidar ancians, Vila va treballar de perruquer -allò que havia estudiat- en diversos municipis (Lloret de Mar, Olot, Girona, Barcelona i Figueres). Fins i tot, a la capital de l'Alt Empordà va obrir una perruqueria pròpia, però el negoci va fer fallida i ell en va sortir molt endeutat.
Aleshores, va abandonar el ram i va treballar com a peó de fàbrica i cuiner, entre d'altres. Als 36 anys, però, va començar a patir "una forta crisi d'angoixa", que es va agreujar quan va perdre la feina de cuiner. Llavors, va estudiar un curs d'ajudant de geriatria i, després d'un període de pràctiques a Banyoles, va entrar al geriàtric d'Olot. Tenia uns 39 anys.
Els psicòlegs també recullen que, des dels 20 anys, Joan Vila va començar un tractament psiquiàtric i psicològic, i se li va diagnosticar un "trastorn ansiós depressiu amb trets obsessius". Qui el tractava era Joan Sala, qui més endavant el va ajudar a entrar a 'La Caritat' perquè era el director del geriàtric.
L'informe també explica que l'any 2009 Joan Vila va patir "una important crisi personal", i que va començar a beure alcohol assíduament. El text explica que va ser aleshores quan el zelador va sentir "el desig d'ajudar els ancians que patien".
A més, l'informe recull que, en aquella època, el zelador se sentia "deprimit i sense il·lusió per viure" i que, per això, va intentar compensar aquest sentiment amb begudes energètiques i cafè. A més, va deixar de prendre de manera regular la medicació psiquiàtrica que se li havia receptat. Això va portar a què se sentís "molt eufòric i desinhibit", com indica l'informe.
