Aquest dijous ha acabat el període que tenien els municipis gironins per sumar-se al programa 'Girona, territori cardioprotegit', que consisteix en instal·lar una xarxa de desfibril·ladors automàtics en llocs claus. Aquests aparells, que són totalment automàtics, els pot fer servir qualsevol persona sense formació i són clau per salvar vides en casos d'aturades cardíaques.
Cada any a Catalunya moren unes 3.000 persones per aquest motiu i el 30% dels que pateixen una aturada cardíaca moren abans d'arribar a l'hospital. La intervenció en els primers minuts de l'aturada és vital i es calcula que cada minut que passa es redueix un 10% la possibilitat de supervivència. "De cada deu persones que tinguin una aturada, només dues o tres sortiran pel seu propi peu de l'hospital", ha explicat Brugada que recorda que normalitzar el ritme cardíac amb una primera descarrega és vital per augmentar la possibilitat de sobreviure.
Amb aquesta xarxa de més de 600 desfibril·ladors, Brugada ha afirmat que Girona es converteix en el territori cardioprotegit més ampli del món. Per això, diu que a banda de ser pioners, també són una mica un "laboratori" per comprovar que realment instal·lar una xarxa de desfibril·ladors salva vides. "El nostre objectiu és passar d'un 2% a un 20% de supervivència", ha explicat el cardiòleg.
Per comarques, l'Alt Empordà ha sol·licitat 122 desfibril·ladors fixes i 16 de mòbils; el Baix Empordà, 86 fixes i 15 mòbils; La Selva, 92 fixes i 29 mòbils; el Gironès, 83 fixes i 21 mòbils; el Pla de l'Estany, 23 de fixes i 3 de portables; La Garrotxa, 41 fi xes i 7 portables; el Ripollès, 31 fixes i 7 mòbils i La Cerdanya, 18 fixes i 3 mòbils. També hi ha Osona que n'ha demanat 4 de fixes.
La intenció és que els primeres aparells estiguin instal·lats abans de l'estiu i anar situant la resta al llarg d'aquest any. Cada desfibril·lador necessita un punt de llum i connexió de dades perquè cada hora envia dades a un servidor d'internet per indicar si el desfibril·lador està en condicions o no. A més, el rescatador que l'utilitzi podrà parlar per telèfon des de l'aparell en cas que s'hagi de fer servir.
Cada any a Catalunya moren unes 3.000 persones per aquest motiu i el 30% dels que pateixen una aturada cardíaca moren abans d'arribar a l'hospital. La intervenció en els primers minuts de l'aturada és vital i es calcula que cada minut que passa es redueix un 10% la possibilitat de supervivència. "De cada deu persones que tinguin una aturada, només dues o tres sortiran pel seu propi peu de l'hospital", ha explicat Brugada que recorda que normalitzar el ritme cardíac amb una primera descarrega és vital per augmentar la possibilitat de sobreviure.
Amb aquesta xarxa de més de 600 desfibril·ladors, Brugada ha afirmat que Girona es converteix en el territori cardioprotegit més ampli del món. Per això, diu que a banda de ser pioners, també són una mica un "laboratori" per comprovar que realment instal·lar una xarxa de desfibril·ladors salva vides. "El nostre objectiu és passar d'un 2% a un 20% de supervivència", ha explicat el cardiòleg.
Per comarques, l'Alt Empordà ha sol·licitat 122 desfibril·ladors fixes i 16 de mòbils; el Baix Empordà, 86 fixes i 15 mòbils; La Selva, 92 fixes i 29 mòbils; el Gironès, 83 fixes i 21 mòbils; el Pla de l'Estany, 23 de fixes i 3 de portables; La Garrotxa, 41 fi xes i 7 portables; el Ripollès, 31 fixes i 7 mòbils i La Cerdanya, 18 fixes i 3 mòbils. També hi ha Osona que n'ha demanat 4 de fixes.
La intenció és que els primeres aparells estiguin instal·lats abans de l'estiu i anar situant la resta al llarg d'aquest any. Cada desfibril·lador necessita un punt de llum i connexió de dades perquè cada hora envia dades a un servidor d'internet per indicar si el desfibril·lador està en condicions o no. A més, el rescatador que l'utilitzi podrà parlar per telèfon des de l'aparell en cas que s'hagi de fer servir.
