Moltes de les víctimes de mort sobtada es podrien haver salvat si se'ls hagués intervingut amb un desfibril·lador a temps. Es tracta d'una maniobra que, per la simplicitat de l'aparell, pot fer qualsevol persona. Sovint, però, no es disposa de cap d'aquestes màquines a prop del lloc dels fets. Per aquest motiu, amb un import màxim d'adjudicació d'1,7 MEUR, Dipsalut ha engegat el programa 'Girona, territori cardioprotegit', que consisteix en implantar desfibril·ladors automàtics d'ús públic arreu de la demarcació. L'objectiu és reduir tant com sigui possible el temps d'intervenció i disminuir així el nombre de casos de mort sobtada cardíaca -el cor, per un problema elèctric, deixa de bombejar sang. Així mateix, amb aquesta iniciativa, la demarcació de Girona es convertirà en el territori cardioprotegit més gran d'Europa i 'segurament el més gran del món', segons Brugada.
Tots els pobles que ho vulguin podran disposar de, com a mínim, un desfibril·lador. La resta es distribuiran segons criteris com ara el nombre d'habitants, d'instal·lacions de risc o de vehicles de policia local, vigilants municipals o protecció civil, de manera que cada municipi té un màxim d'aparells assignats. La capital gironina, amb 42, és la població que pot disposar de més desfibril·ladors, seguida de Blanes i Figueres, amb 20 màquines cada ciutat.
D'altra banda, el programa preveu la cessió de tres tipus de desfibril·ladors, que són els fixes, els mòbils i els lliures. Els fixes, uns 500, estaran protegits dins de cabines i se situaran a places, carrers o façanes d'equipaments, entre d'altres. Estaran connectats al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), de manera que quan algú els agafi, s'hi enviarà automàticament un avís per tal que es pugui enviar immediatament un equip al lloc dels fets. Així mateix, per dissuadir actes vandàlics, la cabina on s'instal·laran porta una càmera incorporada que, quan s'obre, fa diverses fotografies. Aquestes imatges s'enviaran per SMS o per correu electrònic als serveis de vigilància que l'ajuntament estableixi.
Quant als desfibril·ladors mòbils, uns 100, es distribuiran entre els serveis de primera intervenció, com la policia local, els vigilants municipals o protecció civil. Pel que fa als lliures, uns 50, serviran per donar cobertura a necessitats puntuals, com ara actes esportius o culturals que congreguin un cert nombre de persones, o per reforçar zones en funció de les activitats de temporada. Així, per exemple, se cediran a municipis costaners a l'estiu o a les pistes d'esquí a l'hivern.
Dipsalut es farà càrrec durant quatre anys de la instal·lació i el manteniment dels aparells. Acabat aquest període, el seu president, Josep Marigó, confia que es prorrogui de nou aquest suport als ajuntaments per al manteniment dels desfibril·ladors. D'altra banda, els consistoris podran començar a sol·licitar-los el 7 de febrer -les demandes s'aniran responent a mesura que arribin per fer la instal·lació més àgil. Paral·lelament a la implantació dels aparells, Dipsalut facilitarà informació sobre el seu ús i on es troben ubicats.
Senzill 'com una torradora'
El model de desfibril·lador escollit és senzill d'usar 'com una torradora', ha exemplificat Brugada. Dóna les instruccions tan bon punt se n'obre la tapa, i l'aparell porta un ordinador incorporat que detecta si hi ha ritme cardíac i, per tant, si cal donar la descàrrega. Mai desfibril·la en cas de no ser necessari, és a dir, 'no hi ha cap possibilitat d'error', segons Dipsalut. D'altra banda, el model seleccionat porta els electròdes preconnectats, de manera que només cal desenganxar-los i col·locar-los al tòrax de la víctima, indistintament a la dreta o a l'esquerra del tors.
La cabina on es col·locaran els desfibril·ladors forma part d'una columna que conté les instruccions d'ús de l'aparell i els passos de la cadena de supervivència. En concret, davant d'una aturada cardíaca cal avaluar l'estat de consciència de l'afectat, trucar al telèfon d'emergències 112, córrer a buscar un desfibril·lador, actuar i esperar el SEM. Si és possible, Dipsalut recomana que aquests passos els facin persones diferents per escurçar el temps de socors.
La Fundació Brugada i la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona faran el seguiment científic del programa, de manera que es podrà observar en quina mesura la implantació dels desfibril·ladors als espais públics millora la supervivència dels afectats per una aturada cardíaca -per a aquest pla, Dipsalut compta amb la col·laboració de la Fundació Brugada, la Facultat de Medicina gironina i el SEM.
Víctimes de totes les edats
Cada any perden la vida a Catalunya més de 3.000 persones per mort sobtada cardíaca. Afecta gent de totes les edats i sexes i és imprevisible. L'única manera efectiva de superar-la és amb l'ús d'un desfibril·lador abans que transcorrin els primers 10 minuts. De fet, l'ideal és fer-ho dins dels 4 primers minuts, ja que a partir d'aquest moment hi ha risc de patir danys cerebrals.
Ara la demarcació de Girona, amb aquest programa, entra al continent 'per ample de pensament europeu en concepte de benestar i salut', ha assegurat Brugada fent un símil ferroviari, afegint que el territori és 'capdavanter en un projecte ambiciós'. Per la seva banda, el cap territorial de Girona del SEM, Jaume Heredia, ha manifestat que amb aquest pla es vol fer la població 'copartícip' a l'hora de donar 'oportunitats de vida'. En aquest sentit, Brugada ha fet una crida a ajudar també la gent desconeguda. En cas de no conèixer-ne els antecedents, la màquina no desfibril·larà si la víctima no ho requereix, ha remarcat.
Tom Sharpe: 'Si hagués patit els infarts a Anglaterra ja estaria mort'
El programa també pretén fer més atractiva la demarcació per als turistes que tenen problemes cardíacs, i en especial la Costa Brava. 'És un valor afegit de qualitat que estem donant', ha remarcat Marigó. Aquí hi ha 'el millor sistema de salut de la conca mediterrània', ha afegit Brugada, que ha recollit l'anècdota que Tom Sharpe, que viu a Llafranc (Baix Empordà), explica que si li haguessin passat a Anglaterra els dos infarts que ha patit ja estaria mort.
En aquest sentit, un altre avenç significatiu en la implantació de desfibril·ladors a la demarcació, i que també poden estar a prop dels turistes, es va produir amb la recent instal·lació a l'aeroport de Girona de cinc columnes de rescat cardíac.
La presentació aquest dimarts del model de desfibril·lador que s'implantarà a la demarcació i dels detalls del programa ha anat seguida d'un simulacre per mostrar quins són els passos que cal seguir en cas d'emergència, com funciona l'aparell i com es fa la connexió amb el SEM. Posteriorment ha tingut lloc una reunió informativa per als alcaldes de la demarcació.
