La lliga és una de les competicions esportives més exigents del món. La competitivitat que exigeix als equips és màxima, i si no aconsegueixes habituar-te al seu ritme frenètic, és possible que visquis en primera persona la lluita per la permanència. Alguns equips que han ascendit des de la categoria de plata han sabut aclimatar-se perfectament dins aquest nou context, com és el cas d'entitats com l' Eibar o el Leganés. Una bona gestió esportiva i econòmica pot ajudar a aconseguir una estabilitat esportiva que et permeti créixer dins el futbol d'elit.
Un altre club que s'havia acostumat a aquest ecosistema inèdit en relació a la seva gairebé centenària història era el Girona Futbol Club. L'entitat blanc-i-vermella va irrompre amb mà de ferro a la Primera Divisió espanyola, i l'any passat es va fins i tot teoritzar amb la possibilitat que es classifiqués per la competició europea. I ho va fer el mateix any del seu ascens, aconseguint resultats d'escàndol com un 6-0 davant lasPalmas a Montilivi. Va ser el millor debutant de la història de la competició, una dada que es va confirmar el 3 de març del 2018 en sumar 40 punts a la vint-i-setena jornada.
La ciutat de Girona ha viscut un moment dolç aquest últim lustre, els seus carrers han vist desfilar els personatges de Joc de Trons, han ostentat el millor restaurant del món, i han competit en la màxima competició del futbol estatal. L'únic que ha faltat és un equip de bàsquet que competeixi a l'elit, com ho fa el Barcelona, amb duels estel·lars contra els millors combinats d'Europa. Però actualment el context ha canviat de manera diametral. Ara toca patir, l'equip es veu immers en la lluita pel descens després d'uns resultats molt negatius pels interessos catalans, el context és advers però la capacitat competitiva segueix intacta. El Girona va recuperar part de l'orgull perdut després de vèncer al Sevilla a casa i aquest triomf ha suposat una injecció d'oxigen important sobretot pels seguidors locals que només comptaven els partits per derrotes aquestes últimes jornades. Seguidament, volem desglossar quins són els duels que l'esquadra gironina haurà d'afrontar fins al final de temporada, moment en què el Girona hauria de certificar la seva permanència a la Lliga. Resten tres jornades, i són duels durs que demandaran la màxima exigència.
El primer xoc d'altura que hauran de viure els homes d'Eusebio tindrà lloc el 5 de maig. El rival serà un dels equips de moda d'aquesta present temporada: el Getafe. L'equip madrileny, considerat com l'equip revelació amb total justícia, mesurarà el nou estat d'ànim gironí. Els seus interessos són diametralment diferents dels del Girona, ja que la seva lluita implica classificar-se ni més ni menys que per la ChampionsLeague.
El 12 de maig El Girona tornarà a tenyir de blanc-i-vermell Montilivi per a rebre al Llevant. Es tracta d'un rival directe per la lluita per la permanència, per tant podríem catalogar aquest duel com una final. Al partit d'anada els dos equips van empatar a dos gols al marcador. Actualment el Girona es troba a la posició 17 de la classificació, és qui marca la zona de la salvació i per sobre d'ell trobem el Llevant. Empaten a 37 punts, mateixa xifra que ostenta el Celta de Vigo. Serà un partit transcendental que es viurà amb especial intensitat.
El Girona s'acomiadarà del curs visitant Mendizorrotza. Ho farà el 19 de maig, i el rival -a priori- no s'hauria de jugar absolutament res. El ritme competitiu és molt diferent entre dos equips que tenen interessos diferents i l'ambició gironina s'hauria de materialitzar sobre la gespa. Els de Vitòria van començar la temporada de manera estel·lar, però amb el pas de les jornades s'han anat diluint i ja només volen finalitzar la competició de manera digna en relació als seus afeccionats.
Si el Girona aconsegueix sumar en els tres partits, la seva salvació podria estar certificada. Ens esperen unes jornades frenètiques que esperem que acabin en final feliç pel que suposa pel futbol català.
