Un estudi del CSIC a la badia del Port de la Selva (Alt Empordà) investiga si els peixos veuen els banyistes com un "escut" davant de depredadors i pescadors. El projecte 'HumanFear' dona continuïtat a les investigacions iniciades el 2018, que van permetre determinar que els peixos saben diferenciar entre un pescador i un bussejador.
Ara, a través de 14 càmeres submarines i mesurant empíricament el seu nivell de por volen aprofundir-hi i veure el comportament que tenen durant l'estiu -quan hi ha més turistes- i just després d'acabar la temporada. Les dades es creuaran amb les de l'any que ve, però el responsable del projecte, Valerio Sbragaglia, diu que ja han pogut veure aquesta tendència i detectar comportaments fins ara no documentats.
Estudiar com la presència humana sota l'aigua modula la por dels peixos en funció de l'època de l'any i com això afecta la dinàmica dels ecosistemes costaners mediterranis. Aquesta és la premissa de la investigació liderada per Sbragaglia, investigador del CSIC. L'estudi parteix de la idea corroborada durant una altra investigació iniciada fa vuit anys, que va permetre determinar que els peixos saben distingir entre la presència de banyistes i la de pescadors submarins.
"Tenim dades robustes i sòlides que demostren que els peixos sí que reconeixen les diferents tipologies d'humans sota d'aigua i, en conseqüència, adapten els seus comportaments", afirma Sbragaglia.
Els investigadors sospitaven que hi havia una "modulació estacional" en aquesta "relació". Especialment, diu Sbragaglia, durant la temporada més turística, que abasta els mesos de juliol i agost. L'any 2024 van aconseguir finançament de l'Agència Estatal d'Investigació per estudiar-ho a la zona del Port de la Selva.
En una primera fase, l'estudi 'HumanFear', va mesurar de forma empírica la distància a la qual un peix fuig quan s'acosta un depredador o un banyista. Aquest any, s'ha posat en marxa una xarxa de càmeres submarines dissenyades pels investigadors del projecte (14 en total), que han permès establir un perímetre d'uns dos quilòmetres entre l'Arola i el Far de s'Arnella.
Els aparells s'hi ha col·locat en tres moments clau: els mesos de maig i juny; juliol i agost i, finalment, al setembre. Els dispositius han aconseguit emmagatzemar unes 1,5 milions d'imatges perquè tenen capacitat per captar una fotografia cada 10 segons.
El mostreig es repetirà la temporada de l'any que ve, però amb les primeres imatges, els investigadors ja han pogut veure alguns comportaments que, com a mínim, els han sorprès. Entre ells, un déntol alimentant-se de preses que no estaven documentades com a aliment habitual o una daurada menjant un cogombre de mar dos dies consecutius a la mateixa hora.
En aquest cas, el que ha sorprès els investigadors és que a través d'aquesta xarxa de càmeres han pogut identificar la mateixa daurada menjant el mateix en un horari idèntic. Unes dades que podria donar peu a noves investigacions i preguntes científiques.
Mapa de la "por" i identificació amb IA
I és que els dispositius ideats per aquests investigadors han permès obtenir el primer mapa georeferenciat de la "por" dels peixos a la zona i, a la vegada, han permès observar-los sense interferir en la seva activitat. A través de la intel·ligència artificial, a més, l'equip és capaç d'analitzar el gran volum d'imatges i reconèixer les diferents espècies així com les que són objectiu d'aquest estudi: el sard i la daurada.
Una relació "positiva"
L'estudi busca aprofundir en el comportament d'aquests animals i confirmar o desmentir algunes hipòtesis. Entre elles i contra el que podria semblar, si l'afluència de banyistes (o visitants fent snorkel) ajuda a baixar el nivell de "por" i si els peixos els veuen com un 'human shield', una mena d'escut de protecció davant de depredadors naturals i pescadors.
"Sospitem, tot i que encara no tenim dades robustes, que hi ha una relació positiva entre banyistes i gent que fa snorkel amb els peixos, sobretot una relació tròfica d'alimentació", afirma Sbragaglia.
De moment, però, encara no poden confirmar aquesta relació i esperen poder fer-ho creuant les dades que s'obtinguin en les properes temporades.
Informació per aplicar a la gestió dels espais
La investigació, que també compta amb una ajuda del programa Ramón y Cajal del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, es duu a terme en col·laboració amb l'Ajuntament del Port de la Selva i el Parc Natural del Cap de Creus. De fet, les dades que se n'obtinguin podrien utilitzar-se com a eina de gestió. "Les hipòtesis que estem testejant es podrien aplicar a investigació aplicada, a gestió del turisme o de la pesca recreativa", remarca Sbragaglia.
I és que, en paral·lel a la investigació al litoral del Port de la Selva, els investigadors també compten amb una zona de control experimental a l'illa de s'Encalladora de Cadaqués, que és Reserva Natural Integral del parc. La informació que obtenen en aquest punt on no hi ha presència humana ni de pesca els permet comparar dades.
"Projectes com aquest poden oferir un indicador quantitatiu de l'efecte de masses, d'un gran volum de turistes i com això afecta el comportament dels peixos", conclou l'investigador que lidera l'estudi.
