Polèmica per un mural situat a una façana de l'Ajuntament d'Olot on apareixen el rei, Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal a cavall titulat 'La Manada'. Es tracta d'una iniciativa artística impulsada per l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa que, cada mes, convida creadors a reinterpretar l'obra 'La Càrrega' de Ramon Casas.
En aquest cas, l'autor Quim Domene subratlla que el mural vincula la situació de Catalunya amb la reivindicació del 8-M. "Representa el mite del 'macho ibérica' i la fatxenderia d'una rància classe política que es resisteix a desaparèixer", subratlla l'artista en un escrit. El PP ha exigit a l'alcalde d'Olot que retiri l'obra per "ofensiva". L'assemblea defensa que és una mostra de llibertat d'expressió, que és "precisament el que en aquests moments es jutjat a Madrid".
Al mural, situat a una façana de l'Ajuntament d'Olot des de dilluns, s'hi pot llegir '155 presenta: La Manada' i, a sota, hi apareixen dibuixats i a cavall el rei i dirigents del PSOE, Cs, PP i Vox. L'obra, de l'artista Quim Domene, està feta en blanc i negre i l'únic color que hi apareix és el lila. Segons el seu creador, és per vincular la situació de Catalunya amb la lluita feminista, que prepara mobilitzacions per al pròxim 8-M.
L'obra forma part d'una actuació impulsada per l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa que, des de fa un any, convida cada mes un artista a reinterpretar 'La Càrrega' (també coneguda com a Barcelona 1902) de Ramon Casas.
Segons detalla Domene, ja l'any 1981 va realitzar la sèrie també anomenada 'La Càrrega'. "Era un exercici plàstic entorn a una imatge en què la figura central del repressor muntat a cavall es transformava en el representant del poder jeràrquic i opressiu, residu del franquisme i del poder únic, que en els moments històrics de la transició es reencarnava disfressat de democràcia", concreta en un escrit.
37 anys després, ha decidit utilitzar la mateixa imatge en blanc i negre i "transformar la figura del repressor muntat a cavall en els protagonistes de la desgraciada història actual". Domene detalla que fa dos anys, a cavall hi anaven els líders dels partits polítics que van aplicar el 155 i "van anul·lar l'autogovern de Catalunya". "Ara, algun dels seus protagonistes ha canviat, però l'esperit de la manada continua intacte", ressalta.
Segons l'artista, representa "una rància classe política que es resisteix a desaparèixer". "El fanfarró-perdonavides, amb màster o sense, és una espècie animal que ha aflorat en la política i que es creu amb el dret d'arrasar tot allò que no és del seu curt ideari polític", argumenta l'artista que amb l'obra vol reivindicar el dret a la llibertat d'expressió, a l'autodeterminació, a la diversitat lingüística, a la memòria històrica, a la justícia social i "sobretot a la igualtat i a l'acceptació de tota mena de gèneres".
De fet, als peus dels cavalls hi apareix la imatge de l'escultura 'El desconsol' de Josep Llimona: "Catalunya, en femení, està representada per la geografia corporal d'una de les imatges més representatives d'aquest país maltractat".
La instal·lació del mural ha aixecat les queixes del PP que, a través d'un comunicat, ha exigit a l'alcalde que retiri immediatament l'obra de la façana de l'ajuntament. "Volem expressar el nostre malestar i indignació, ja que es tracta d'una obra clarament ofensiva ,que transmet una falta de respecte inadmissible al rei i als líders polítics de diferents partits de manera insultant", exposen.
"Esperem que l'alcalde d'Olot reconsideri la seva decisió de permetre aquesta exposició en una institució, l'ajuntament, que ha de representar el conjunt de veïns i veïnes de la localitat, i no només una part", sostenen al comunicat.
L'obra forma part d'una actuació impulsada per l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa que, des de fa un any, convida cada mes un artista a reinterpretar 'La Càrrega' (també coneguda com a Barcelona 1902) de Ramon Casas.
Segons detalla Domene, ja l'any 1981 va realitzar la sèrie també anomenada 'La Càrrega'. "Era un exercici plàstic entorn a una imatge en què la figura central del repressor muntat a cavall es transformava en el representant del poder jeràrquic i opressiu, residu del franquisme i del poder únic, que en els moments històrics de la transició es reencarnava disfressat de democràcia", concreta en un escrit.
37 anys després, ha decidit utilitzar la mateixa imatge en blanc i negre i "transformar la figura del repressor muntat a cavall en els protagonistes de la desgraciada història actual". Domene detalla que fa dos anys, a cavall hi anaven els líders dels partits polítics que van aplicar el 155 i "van anul·lar l'autogovern de Catalunya". "Ara, algun dels seus protagonistes ha canviat, però l'esperit de la manada continua intacte", ressalta.
Segons l'artista, representa "una rància classe política que es resisteix a desaparèixer". "El fanfarró-perdonavides, amb màster o sense, és una espècie animal que ha aflorat en la política i que es creu amb el dret d'arrasar tot allò que no és del seu curt ideari polític", argumenta l'artista que amb l'obra vol reivindicar el dret a la llibertat d'expressió, a l'autodeterminació, a la diversitat lingüística, a la memòria històrica, a la justícia social i "sobretot a la igualtat i a l'acceptació de tota mena de gèneres".
De fet, als peus dels cavalls hi apareix la imatge de l'escultura 'El desconsol' de Josep Llimona: "Catalunya, en femení, està representada per la geografia corporal d'una de les imatges més representatives d'aquest país maltractat".
La instal·lació del mural ha aixecat les queixes del PP que, a través d'un comunicat, ha exigit a l'alcalde que retiri immediatament l'obra de la façana de l'ajuntament. "Volem expressar el nostre malestar i indignació, ja que es tracta d'una obra clarament ofensiva ,que transmet una falta de respecte inadmissible al rei i als líders polítics de diferents partits de manera insultant", exposen.
"Esperem que l'alcalde d'Olot reconsideri la seva decisió de permetre aquesta exposició en una institució, l'ajuntament, que ha de representar el conjunt de veïns i veïnes de la localitat, i no només una part", sostenen al comunicat.
L'Assemblea d'Artistes Garrotxins subratllen que són els responsables de gestionar l'espai i sostenen que l'obra està emparada per la llibertat de creació i expressió.
