El jutjat ha arxivat el cas contra dos investigats per cremar una bandera espanyola durant un concert d'Inadaptats a les barraques de Girona l'1 de novembre del 2024. La interlocutòria de la plaça 2 de la secció d'instrucció del tribunal d'instància de Girona resol que calar foc a la 'rojigualda' no pot emmarcar-se en un delicte d'ultratge a Espanya. La fiscalia, que ha avalat la petició de la defensa, exposa que la crema de la bandera "s'hauria produït durant una actuació d'un grup musical davant un públic d'ideologia d'extrema esquerra i separatista, desconeixent-se l'abast de la difusió del missatge" i sense que consti "ofensa a cap dels assistents ni a terceres persones". Un dels investigats és regidor de la CUP a Sant Gregori.
Durant el concert d'Inadaptats a les barraques de Girona del 2024, un grup va pujar a l'escenari amb una pancarta on es podia llegir 'Puta Espanya' i van cremar una bandera espanyola. Això va ser la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre i a finals d'any la Policia Nacional va citar a comissaria el regidor de la CUP de Sant Gregori (Gironès) i un altre encausat que va preferir mantenir l'anonimat.
L'atestat de la Policia Nacional els identificava com a suposats autors de la crema de la bandera. El 5 de novembre del 2025, el jutjat d'instrucció 2 de Girona els va citar a declarar en una causa oberta per un suposat d'ultratge a Espanya. A les portes dels Jutjats de Girona, una trentena de persones es van concentrar per donar suport als encausats.
Gairebé un any després de la mobilització als jutjats i dos anys després de la crema de la bandera, el jutjat ha resolt arxivar la investigació: "S'ha de concloure que no ha quedat degudament justificada la perpetració del delicte".
La fiscalia va acabar avalant la petició de sobreseïment que feia la defensa, encapçalada pels lletrats Benet Salellas i Montserrat Vinyets. Al seu escrit, remarcava que la crema de la bandera es va fer "durant l'actuació d'un grup musical davant d'un públic d'ideologia d'extrema esquerra i separatista", que es desconeix "l'abast de la difusió del missatge" i que no consta que "ocasionés ofensa a cap dels assistents ni a terceres persones".
Alerta Solidària subratlla que la Policia Nacional va engegar la investigació "rastrejant perfils a Telegram" i "malgrat la nombrosa jurisprudència que avala la legalitat de cremar la bandera espanyola, i que es remunta a la famosa crema de fotografies del rei que va tenir lloc a Girona el 2007".
També posen el focus en el fet que la fiscalia "ha baixat del burro", sumant-se a concloure que cremar la bandera "no pot considerar-se un acte d'incitació a l'odi" perquè la jurisprudència internacional ho empara "sota el dret de llibertat d'expressió".
