'Sóc víctima d'un complot'. Així s'excusa el denunciat, David P. R., que trobessin a casa seva tovalloles amb restes de sang de la víctima. Segons ha relatat, quan estava a la presó un intern li va dir que darrere del crim hi podia haver el fill de la víctima perquè sabia que va entrar en contacte amb diverses persones per 'fer-li mal'. David P. R. ha assegurat que ell no va matar el propietari del pis on vivia i també ha negat que el mòbil del crim fos un deute de diners i una amenaça de desnonament.
El cas que aquest dilluns ha arribat a l'Audiència de Girona es remunta al gener de l'any passat. Segons les acusacions, David P. R. era llogater d'un pis i va apunyalar el propietari perquè l'havia amenaçat amb canviar-li el forrellat si no li pagava els diners que li devia de diversos mesos de lloguer. Durant el judici, ha assegurat que el dia del crim es va trobar amb el propietari del pis però perquè va anar a buscar els rebuts conforme havia pagat dos mesos de lloguer. 'Quan el van matar jo no hi era', ha assegurat el jove.
De fet, David P. R. fins i tot nega que li degués diners al propietari. Segons la seva versió, el mes d'agost el va poder pagar perquè li van deixar diners. Pel que fa als tres mesos següents, ha explicat que va saldar el deute a canvi de pintar-li la casa i un apartament al propietari i, finalment, els mesos de desembre i gener els va pagar a principis d'any. 'Li vaig pagar i al cap de dos dies vaig anar a buscar els rebuts', ha explicat David P. R. que sosté que per això va estar al garatge de casa del propietari el dia dels fets.
L'acusat ha explicat que va estar una mitja hora al garatge xerrant amb el propietari i que quan va marxar encara era viu. Segons el relat del processat, al llarg de la tarda va estar amb més persones perquè després d'anar a buscar els rebuts del lloguer pagat va estar amb la seva exparella al pis, va anar a casa del seu pare a buscar una televisió i també va sortir una tercera vegada per anar a comprar tabac.
David P. R. defensa que tot ha estat un complot. De fet, ha explicat que no és la primera vegada que li paren un parany perquè poc temps abans del crim dos individus el van enganyar perquè truqués a una sucursal d'un banc de Blanes exigint 10.000 euros a canvi de no fer detonar bombes a quatre escoles de la població. 'Quan els vaig denunciar vaig acabar detingut jo, per tonto', ha explicat l'acusat.
Pel crim, l'acusació particular demana 30 anys de presó per assassinat. El fiscal també considera que David P. R. va cometre un assassinat amb traïdoria, però demana que el condemnin a 19 anys. La defensa demana que l'absolguin.
Tant l'acusació particular com el fiscal coincideixen que David P. R. va aprofitar que la víctima no es podia defensar per atacar-lo, i per això li imputen un delicte d'assassinat amb traïdoria. El fiscal considera que cal aplicar al processat un agreujant d'abús de confiança i que, per tot això, se l'ha de condemnar a 19 anys de presó. L'acusació particular, per la seva banda, a més del delicte d'assassinat amb traïdoria, també considera que David P. R. ha de ser condemnat per robatori, i sol·licita una pena total de 30 anys de presó.
En matèria de responsabilitat civil, el fiscal demana que el processat indemnitzi els dos fills de la víctima amb un total de 200.000 euros. L'acusació particular eleva aquesta quantitat fins als 435.000 euros, i considera que també cal incloure a les indemnitzacions l'exdona i la parella de la víctima en el moment dels fets.
Absolució o homicidi
La defensa, per la seva banda, demana que s'absolgui el seu client. De manera alternativa, però, la defensa també exposa un altre relat dels fets. En aquesta segona versió, admet que David P. R. va matar la víctima amb el ganivet.
Segons exposa, el processat va anar a trobar el propietari al seu garatge per demanar-li aplaçar els lloguers pendents o que li compensés el deute a canvi de pintar-li l'habitatge i l'escala. La defensa indica que, durant la conversa, el propietari es va enfadar i va negar a l'acusat el què li demanava.
Aleshores, a conseqüència 'de l'excessiva pressió' i 'veient-se perdut i sense sortida' perquè podria acabar sense pis, el processat va perdre el món de vista i va començar a apunyalar el propietari. La defensa nega que, un cop la víctima ja estigués a terra, el processat li robés la cartera.
En aquesta alternativa, la defensa indica que els fets constitueixen un delicte d'homicidi, però que cal aplicar una atenuant d'anomalia o alteració psíquica al seu client. En aquest cas, demana que se'l condemni a 7 anys de presó i que hagi d'indemnitzar els dos fills de la víctima amb un total de 120.000 euros.
