Aquest nou sistema, que també s'està implantant a l'Àrea Bàsica de Salut de les Borges de Camp (Baix Camp), el CAP Santa Eugènia de Berga (Berguedà) i l'Hospital General de Vic, ha estat ideat conjuntament l'Institut Català de la Salut i la Universitat de Vic, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Salt, el DipSalut i la Fundació 'la Caixa'. La voluntat dels impulsors és que el programa Mediador lingüístic sanitari (Melisa) esdevingui una eina eficaç per facilitar la comunicació entre pacients immigrants i el personal mèdic en aquelles ocasions en què no hi ha cap mediador físic al centre i el pacient no entén ni el català ni el castellà. De manera senzilla -no necessita instal·lació- el metge o infermera pot consultar el programa a Internet (www.melisaweb.cat/melisa) i escollir allò que desitja explicar al pacient. En clicar l'arxiu, per exemple per explicar com s'usa un preservatiu, el pacient escolta en la seva llengua una detallada explicació sobre com fer-ho que s'acompanya, a la vegada, amb dibuixos didàctics.
El programa està disponible ja en català, castellà, anglès, àrab, bereber i rus i està previst que en un futur ho estigui en xinès, romanès, fula, mandinga, soniqué, alemany i francès. El Melisa és una eina pionera en la mediació sanitària pel fet d'usar les noves tecnologies. El fet que sigui gratuïta, amb possibilitat d'actualitzar-se i fàcil d'usar fa pensar als seus impulsors que el seu ús pot generalitzar-se a tots els centres de Salut.
Del 'llenguatge de signes' al Melisa
A Salt, al Gironès, hi ha un 44% d'immigració, amb més de 19.000 persones que pertanyen a 78 nacionalitats diferents. Això fa que el personal sanitari que no disposa d'un mediador físic a la consulta, hagi de fer mil i una peripècia per fer-se entendre. L'Elena Comas és infermera del CAP Salt 2 i detalla que per fer-se entendre recorren tant al dibuixos, als gestos o algunes vegades han arribat a sortir fora la consulta per preguntar si algun altre pacient parla l'idioma del ciutadà que estan visitant. Segons Comas, aquests problemes idiomàtics fan que les consultes siguin més llargues del compte -'el temps és or per a nosaltres', reconeix- i no es garanteix que el pacient entengui correctament allò que se li explica. En nombroses ocasions, segons explica Comas, moltes dones magrebines venen acompanyades de fills que sí parlen el català o el castellà.
Ells són els responsables de fer-los la traducció però moltes vegades, segons diu Comas, no la fan correctament o si es tracta de temes pudorosos es posen a riure i no ho expliquen bé. És el cas de la Khadija que acostuma a anar al metge amb el seu fill, en Bachir, que viu a Salt des que té 4 anys. Ara, amb 13 anys, estudia segon d'ESO a l'IES Montilivi i parla perfectament català i castellà. La seva mare, en canvi, no entén cap de les dues llengües i és per això que el fill li fa de traductor. En la seva darrera visita però ja ha pogut comprovar la millora que suposa el programa Melisa.
La Khadija ha anat al metge perquè té molèsties al ventre. Per tal de poder-li fer una anàlisi d'orina, l'Elena Comas cerca al programa Melisa l'explicació en àrab i li mostra a la pacient. Aquesta, escolta atentament i, en acabar l'explicació, reconeix sorpresa que ho ha entès molt bé perquè estava en àrab.
Un programa informàtic permet als immigrants escoltar en el seu idioma les recomanacions del metge
El programa es troba a Internet i facilita la comunicació entre el metge i el pacient que no parla la llengua
