Urbanisme aposta per "exprimir al màxim totes les fórmules per buscar alternatives" al desenvolupament d'alguns sectors de la Costa Brava on encara es podrien aixecar urbanitzacions. És el cas de la cala d'Aiguafreda, a Begur (Baix Empordà), un paratge on la plataforma ecologista SOS Costa Brava denuncia que s'hi podrien construir fins a 260 habitatges i tres hotels.
El director d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha assegurat que "tan de bo es pugui reconsiderar aquest creixement" però adverteix que és un assumpte "complex" perquè són uns terrenys classificats, des de l'any 1976, com a sòl urbà. Serra advoca per explorar les possibilitats amb "garanties jurídiques" per evitar pagar indemnitzacions milionàries als propietaris dels terrenys. Unes indemnitzacions que Begur xifra en entre 50 i 70 milions d'euros.
Divuit entitats ecologistes s'han constituït, aquest estiu, en la plataforma SOS Costa Brava per lluitar contra almenys 21 procediments urbanístics del litoral gironí i que, segons els seus responsables, portaven anys "enterrats" però ara l'administració està "permetent que tornin a aflorar". Entre els projectes, hi ha el d'Aiguafreda a Begur o el de sa Guarda a Cadaqués (Alt Empordà).
El director d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha afirmat que sent "indignació" per algunes de les afirmacions que han anat sorgint al voltant d'alguns d'aquest projectes i, sobretot, les que acusen el Govern d'"inacció". En aquest sentit, ha assegurat que algunes de les acusacions "no fan altra cosa que enganyar la societat i desinformar la gent" perquè, subratlla, l'urbanisme és un tema "complex" i la Generalitat ha de gestionar models urbanístics heretats dels anys 60, 70 o 80.
Serra defensa que el Govern és "proactiu" a l'hora d'impulsar mesures per evitar la proliferació d'urbanitzacions a la Costa Brava a través d'eines com, per exemple, els plans directors urbanístics del sistema costaner o el futur pla director de revisió de sols no sostenibles, que es preveu que estigui aprovat el segon semestre del 2019 i que va lligat a la llei de territori, actualment en redacció. També assenyala que la nova llei del litoral crearà nou instruments, tant urbanístics com financers, per millorar la preservació i la gestió del litoral català.
El director defensa que, a banda de les noves eines que s'estan tramitant, el Govern no s'ha quedat de braços creuats durant aquests anys i afirma que en els darrers vuit anys han reduït 100 hectàrees de sòl on s'hi haurien pogut acabar construint uns 2.500 habitatges al litoral. Això s'ha fet, diu, analitzant els planejaments de cada municipi a mesura que s'anaven adaptant a la legislació vigent.
Tot i que la intenció del Govern és, defensa Serra, promoure un desenvolupament sostenible, afirma que hi ha límits. "No podem aturar els projectes per aturar-los", ha assenyalat i insta a fer qualsevol revisió amb "seguretat jurídica" per evitar haver de pagar indemnitzacions milionàries a propietaris amb drets adquirits. És el cas, exposa, d'Aiguafreda.
Segons Serra, es tracta d'un pla heretat de l'any 1976 que preveia la construcció de fins a 403 habitatges i que, a més, està desenvolupat parcialment perquè ja s'hi van construir cases. A més, el sòl està qualificat com a urbà. Després que les plataformes ecologistes hagin llançat l'alerta per la possibilitat que es reprengui el projecte i s'hi acabin construint uns 260 habitatges més i tres hotels, Urbanisme espera a tenir qualsevol proposta urbanística sobre la taula per estudiar-la amb detall.
Agustí Serra ha dit que advoquen per "reconsiderar aquest creixement" però admet que és un assumpte "complex" i que obriria la porta a haver d'afrontar indemnitzacions milionàries. Begur les xifra en entre 50 i 70 milions d'euros però Serra afirma que és aviat per poder estimar una quantitat. Per això, aposta per "exprimir al màxim totes les fórmules per buscar una alternativa".
A més, el director sosté que, en cas d'haver d'afrontar indemnitzacions per frenar la construcció, potser no haurien només de recaure en les administracions (ajuntament i Generalitat) sinó en els propietaris que sí que hi van construir "i que curiosament ara no volen que es desenvolupi tot el sector".
El director d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha afirmat que sent "indignació" per algunes de les afirmacions que han anat sorgint al voltant d'alguns d'aquest projectes i, sobretot, les que acusen el Govern d'"inacció". En aquest sentit, ha assegurat que algunes de les acusacions "no fan altra cosa que enganyar la societat i desinformar la gent" perquè, subratlla, l'urbanisme és un tema "complex" i la Generalitat ha de gestionar models urbanístics heretats dels anys 60, 70 o 80.
Serra defensa que el Govern és "proactiu" a l'hora d'impulsar mesures per evitar la proliferació d'urbanitzacions a la Costa Brava a través d'eines com, per exemple, els plans directors urbanístics del sistema costaner o el futur pla director de revisió de sols no sostenibles, que es preveu que estigui aprovat el segon semestre del 2019 i que va lligat a la llei de territori, actualment en redacció. També assenyala que la nova llei del litoral crearà nou instruments, tant urbanístics com financers, per millorar la preservació i la gestió del litoral català.
El director defensa que, a banda de les noves eines que s'estan tramitant, el Govern no s'ha quedat de braços creuats durant aquests anys i afirma que en els darrers vuit anys han reduït 100 hectàrees de sòl on s'hi haurien pogut acabar construint uns 2.500 habitatges al litoral. Això s'ha fet, diu, analitzant els planejaments de cada municipi a mesura que s'anaven adaptant a la legislació vigent.
Tot i que la intenció del Govern és, defensa Serra, promoure un desenvolupament sostenible, afirma que hi ha límits. "No podem aturar els projectes per aturar-los", ha assenyalat i insta a fer qualsevol revisió amb "seguretat jurídica" per evitar haver de pagar indemnitzacions milionàries a propietaris amb drets adquirits. És el cas, exposa, d'Aiguafreda.
Segons Serra, es tracta d'un pla heretat de l'any 1976 que preveia la construcció de fins a 403 habitatges i que, a més, està desenvolupat parcialment perquè ja s'hi van construir cases. A més, el sòl està qualificat com a urbà. Després que les plataformes ecologistes hagin llançat l'alerta per la possibilitat que es reprengui el projecte i s'hi acabin construint uns 260 habitatges més i tres hotels, Urbanisme espera a tenir qualsevol proposta urbanística sobre la taula per estudiar-la amb detall.
Agustí Serra ha dit que advoquen per "reconsiderar aquest creixement" però admet que és un assumpte "complex" i que obriria la porta a haver d'afrontar indemnitzacions milionàries. Begur les xifra en entre 50 i 70 milions d'euros però Serra afirma que és aviat per poder estimar una quantitat. Per això, aposta per "exprimir al màxim totes les fórmules per buscar una alternativa".
A més, el director sosté que, en cas d'haver d'afrontar indemnitzacions per frenar la construcció, potser no haurien només de recaure en les administracions (ajuntament i Generalitat) sinó en els propietaris que sí que hi van construir "i que curiosament ara no volen que es desenvolupi tot el sector".
Un altre dels projectes assenyalat pels ecologistes és el del complex plantejat a sa Guarda, a Cadaqués, i que inclou un centenar d'habitatges i un hotel de luxe. Agustí Serra ha explicat que, en aquest cas, la urbanització es pot construir però han treballat per minimitzar l'impacte mediambiental i visual. Així, han concentrat els espais de zona verda a la part superior i s'ha dissenyat una ordenació "molt més concentrada" per "preservar les cotes més altes" dels turons.
