El nou espectacle del director suís Christoph Marthaler, ‘Le Sommet’, farà parada a El Canal – Centre d’Arts Escèniques el divendres 28 de novembre (20 h) i el dissabte 29 (18 h) dins la programació de Temporada Alta. Es tracta d’una comèdia absurda que combina llenguatges escènics, música i crítica social des d’una estètica melancòlica, marca de la casa del director.
L’obra situa sis protagonistes en un espai incert, literalment penjat dalt d’una muntanya —potser un refugi, potser un búnquer, potser una sala de reunions—, on conviuen entre idiomes diferents: italià, alemany, anglès i francès. Segons la sinopsi (pàg. 5), l’espectacle explora les dificultats d’entesa, les decisions erràtiques i les paradoxes quotidianes que marquen la convivència humana, tot plegat enmig de cançons que, de tant en tant, els uneixen.
Amb una durada d’1 h 50 min, l’obra és una producció del Théâtre Vidy-Lausanne, el Piccolo Teatro di Milano – Teatro d’Europa i la MC93 de Seine-Saint-Denis, amb la col·laboració d’una llarga llista de festivals i teatres europeus. L’escenografia —visible a les imatges de les pàgines 1 i 5— recrea un interior rústic de cabana d’alta muntanya, carregat de detalls que reforcen l’atmosfera d’aïllament, un element essencial del llenguatge marthalià.
El muntatge, que s’estrena a l’Estat, combina humor, absència de cinisme i una subtil lectura política sobre una Europa fragmentada, tal com explica el dramaturg Éric Vautrin (pàg. 6). Marthaler, conegut per treballs com King Size, Aucune Idée o Els viatges de Lina Bögli, construeix aquí una metàfora sobre els intents —sovint fallits— d’arribar a un acord, d’avançar plegats, de trobar un “cim” enmig del desconcert col·lectiu.
La crítica internacional ha elogiat l’espectacle: Le Monde en destaca el seu “sentit de l’absurd eteri” i la seva “finor política” (pàg. 12), mentre que Sceneweb subratlla la meticulosa posada en escena i la coreografia precisa dels gestos.
Amb Le Sommet, Christoph Marthaler reafirma el seu estatus com una de les veus imprescindibles del teatre europeu contemporani, oferint una peça que oscil·la entre el desconcert i la poesia, entre l’aïllament i la recerca d’un vincle compartit.
