Les havaneres que avui en dia coneixem són fruit d'un viatge d'anada i tornada que van passar per un procés de maduració fins arribar a la música que avui en dia coneixem. Tot comença amb la contradansa francesa el segle XVII (provinent de la country dance anglesa) que es va introduir a la cort de Lluís XIV després dels seus viatges al Regne Unit i més tard a Espanya de la mà de Felip V de Borbó (de descendència francesa).
D'aquí, s'inicia el viatge cap a Cuba de la mà dels esclaus africans, moment en que es va produir la binarització (o barreja) de la contradansa cubana. El compàs rítmic de la música espanyola va mutar fins adaptar-se als de la música cubana, juntament amb l'adaptació de la llengua castellana entre els autòctons. A partir d'aquí, l'havanera va néixer com a ball de saló entre la burgesia Cubana i es va popularitzar i evolucionar.
El viatge de tornada a la península va tenir lloc al segle XVIII, entrant per Cadis, que tenia el monopoli del comerç americà. Tanmateix, altres zones de la geografia espanyola com Torrevieja, La Corunya, Luanco o Sant Vicenç de la Barquera en van ser receptors. La manera en que es va difondre fou mitjançant plecs de canya i cordill, la via popular i la via culta de la sarsuela (on les representacions teatrals incloïen escenes on els protagonistes cantaven havaneres).
Pel que fa a Catalunya la seva introducció va irrompre amb força però aquesta va decaure molt pels voltants dels anys 50 del segle passat, subsistint en petits ambients populars, sobretot de la costa empordanesa. Tavernes, barraques arran de mar (els xiringuitos d'avui en dia) eren lloc d'interpretació barrejades amb boleros, polques, sardanes i jotes de la mà d'amateurs. No va ser fins que Francesc de Montsalvatge, Josep Maria Prim i Néstor Luján van intentar salvaguardar el gènere publicant el llibre "L'Àlbum de les havaneres". En l'actualitat, encara se celebren cantades, amb la de Calella de Palafrugell com la més popular iniciada el 1967, malgrat n'hi han d'altres.
Alternativa a Calella de Palafrugell
L'estiu és llarg i no només hi ha una cantada que pagui la pena veure en tota la temporada. Si hom s'ha quedat sense poder assistir a la mítica cantada del Baix Empordà li queda l'alternativa de la cantada que organitza Platja d'Aro. La Cantada d’Havaneres i Cançons de Taverna de Platja d’Aro arriba demà 14 de juliol a les 22.30h a la seva 36a edició. Manté el seu escenari a la Platja Gran (Cavall Bernat), i té com a protagonistes Havàname, Els Cremats i Port-Bo.
La regidoria de Turisme i Dinamització Cultural del consistori continua apostant per la seva gratuïtat, tant de l’accés al concert com del servei d’un miler cadires per al públic assistent. Es repeteix la fórmula d’actuació dels grups, que pugen a l’escenari dues vegades, cantant quatre peces en cada part. El punt final de la vetllada és l’actuació conjunta de les tres formacions per interpretar els clàssics populars La Bella Lola i El Meu Avi. Com a complement, a l’extrem nord del Passeig Marítim, a tocar de la zona de l’actuació, s’hi celebra el 12è Mercat d’Estiu (19-0.30 h) amb diverses parades de productes alimentaris i d’artesania.
La innovació a la Cantada d’enguany l’aporta la participació, per primer cop, de la formació Havàname, un projecte vocal de tres veus femenines acompanyades de guitarra, que barregen l’havanera i els cants de taverna amb la música tradicional de l’illa. Les tres cantants són graduades al Conservatorio Nacional de Música de l’Havana i canten en català, castellà i anglès. En el seu repertori hi figuren autors cubans i compositors catalans d’havaneres. Fidels en aquesta combinació dissabte cantaran peces com Negrito Congo o Los Palmares de Cuba, però també Mariner de terra endins o A cau d’orella.
El cicle d’estiu d’havaneres i audicions de sardanes forma part d’Estereofònics 2018, el Festival de festivals que aplega sota totes les propostes musicals d’estiu a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, i que enguany proposa 76 concerts en 113 dies de múltiples gèneres, majoritàriament gratuïts i a l’aire lliure.
