El Govern de Catalunya ha donat llum verda al Projecte de Llei de Drets Culturals, un text que estableix i garanteix els drets de totes les persones que viuen a Catalunya a accedir a la cultura i a participar-hi. Aquesta norma reconeix, per primera vegada, la cultura com un dret fonamental i com un dels pilars de l’estat del benestar, al mateix nivell que l’educació, la salut o els drets socials.
La nova llei assegura el dret a la identitat cultural i a formar part de la cultura catalana, el dret d’accés a la cultura, el dret de participació cultural, el dret a l’expressió, creació i difusió cultural, el dret a l’educació i la formació artística i, finalment, els drets laborals i econòmics de les persones que treballen en el sector cultural.
Per fer efectius aquests drets, el projecte estableix obligacions concretes per als poders públics i per a totes les entitats i equipaments que formen part del Sistema Cultural de Catalunya, un sistema obert i divers que aporta valor social i que tindrà la responsabilitat de garantir el compliment de la llei. A més, preveu la creació d’un Sistema Integral d’Informació Cultural que servirà per assegurar la difusió de l’oferta cultural, la transparència i l’accés a les dades públiques en aquest àmbit.
L’objectiu del projecte de llei és definir els drets culturals de la ciutadania i les obligacions que aquests generen a les administracions públiques i al conjunt del Sistema Cultural. També pretén reforçar la protecció dels drets laborals de les persones que treballen en la cultura, ordenar el sistema cultural i el seu finançament per posar-lo al servei de l’exercici d’aquests drets, promoure la cultura catalana com a element de cohesió social i desplegar polítiques interculturals que reflecteixin la diversitat del país.
El text defineix sis drets culturals i fixa deures clars per als agents implicats per tal de garantir-los. En el cas del dret a la identitat cultural i a formar part de la cultura catalana, la llei obliga a promoure la diversitat cultural en programacions, festivals i col·leccions, i a garantir la lliure participació de tothom en les manifestacions culturals del país.
Pel que fa al dret d’accés a la cultura, s’estableix la necessitat de descentralitzar l’oferta, afavorir l’accés a col·lectius en risc d’exclusió i garantir l’accessibilitat cognitiva, sensorial i física. També es regula el dret de participació cultural, que es concretarà fomentant la implicació de la ciutadania en el disseny i desenvolupament de les programacions, impulsant la creació col·lectiva i la cultura comunitària, i establint òrgans consultius amb representació de la diversitat social del país.
En relació amb el dret a l’expressió, creació i difusió cultural, la llei estableix mecanismes contra la censura i aposta per crear entorns segurs per a la lliure creació i difusió artística, amb total transparència. Pel que fa al dret a l’educació i la formació artística, es preveu impulsar el Consell d’Ensenyaments Artístics i fomentar programes conjunts entre els àmbits de cultura, educació i universitats. Finalment, per garantir els drets laborals de les persones que treballen en la cultura, el text inclou mesures contra la precarietat laboral i accions per promoure la conciliació, la formació i la igualtat d’oportunitats.
El Projecte de Llei també regula el Sistema Cultural de Catalunya, integrat per les administracions públiques amb competències en matèria cultural, les entitats i equipaments culturals públics, els mitjans de comunicació públics, les entitats i equipaments privats que rebin suport públic i altres empreses del sector privat que s’hi vulguin adherir voluntàriament. A més, la llei regula el finançament del sistema cultural i estableix els mecanismes per garantir el seu compliment, així com un sistema integral d’informació cultural que asseguri la transparència i la difusió de totes les activitats i recursos disponibles.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha destacat que aquesta és “la legislatura dels drets culturals” i ha remarcat que aquesta llei és clau “no només per al sector cultural, sinó per a tota la societat”. En la seva primera compareixença al Parlament, Hernández ja havia afirmat que “la cultura és un motor de progrés i de transformació, i ha de ser-ho per a totes les persones que viuen a Catalunya, sense cap exclusió”. Segons la consellera, “quan diem que la cultura és el quart pilar de l’estat del benestar, juntament amb l’educació, la salut i els drets socials, ens referim al paper central que la pràctica artística i cultural ha de tenir en una societat cohesionada, inclusiva i amb oportunitats per a tothom”.
El Projecte de Llei de Drets Culturals és fruit d’un ampli procés participatiu impulsat pel Departament de Cultura durant la XIV legislatura. Es van celebrar tretze trobades territorials amb prop de dos-cents participants d’arreu de Catalunya i vuit reunions sectorials amb més de vuitanta representants d’entitats del sector cultural. Posteriorment, el text va incorporar les aportacions d’un comitè d’experts format per nou professionals de l’àmbit acadèmic i cultural, i finalment es va sotmetre a consulta ciutadana a través de la plataforma participa.gencat.cat.
Amb aquesta nova Llei de Drets Culturals, el Govern de Catalunya vol consolidar un marc legal estable que reconegui la cultura com un dret essencial i garanteixi que totes les persones, sense excepció, puguin accedir, crear i participar activament de la vida cultural del país. La norma reforça així el paper de la cultura com a eina de cohesió, democràcia i desenvolupament col·lectiu.
