Suspès el judici contra els acusats de penjar-se d'una torre de la MAT

Ni l'empresa ni la Generalitat han comparegut

Fins d'aquí vuit mesos no hi haurà judici pels quatre joves que el 2014 es van enfilar durant vuit hores d'una de les torres de la MAT a Fellines. La vista s'havia de celebrar aquest dijous però l'absència de la Generalitat i Red Eléctrica com a parts afectades ha obligat al jutge a posposar el judici. Des de la defensa, exercida pel lletrat Benet Salellas, lamenten que "s'hagi arribat fins aquí", ja que es tracta d'un acte emparat en la llibertat d'expressió. "Es va voler fer una acció mediàtica i és el què es va aconseguir", ha assenyalat Salellas, que recorda que no hi va haver cap incident violent.


L'advocat defensor ha destacat el fet que les dues parts afectades no s'hagin presentat a la vista. Salellas ho veu com una "demostració" que no hi ha hagut danys que s'hagin d'indemnitzar i considera que "han de prevaldre drets com el de manifestació o el de la llibertat d'expressió". El lletrat ha explicat que han insistit que a la vista fixada pel 18 de febrer que ve es personin tant Red Eléctrica com la Generalitat. "Els volem preguntar el per què dels 2.000 euros que hi ha a l'escrit d'acusació", ha assenyalat.

El fet que passin prop de vuit mesos fins a la següent vista pot comportar un atenuant per dilacions en cas d'una sentència condemnatòria. Salellas reconeix aquest punt, però deixa clar que el que es pretén aconseguir és una absolució dels acusats.

Un "judici polític"

La plataforma que dona suport als quatre acusats considera que es tracta d'un "judici polític". Un dels seus representants assegura que "tenen tota la legitimitat" del carrer i considera que es "criminalitza" un "acte pacífic".

Des de l'entitat diuen que estan "corpresos" amb la fiscalia, el jutge i la Generalitat per anar "contra la gent que proposa un model energètic diferent". "Estem veient com des de fa anys el Govern utilitza les eines dels jutjats per treure's de sobre tot allò que els molesta", han conclòs.

1 any i mig de presó i 2.000 euros d'indemnització

Els quatre activistes s'enfronten a una pena d'1 any i mig de presó cadascun. La fiscalia els acusa d'un delicte de coaccions en concurs amb un delicte de resistència a agents de l'autoritat.

L'escrit de conclusions provisionals del ministeri públic relata que, cap a dos quarts de deu del matí del 12 de juny del 2014, els quatre activistes es van dirigir a la torre 64 i la van escalar col·locant arnesos i cadires. Una d'elles estava a 10 metres d'alçada mentre que la resta les van situar a 60 metres. Aleshores, es van "encadenar a l'estructura".

Segons la fiscalia, els encausats van actuar moguts per "l'ànim de pertorbar el legítim dret que tenien els treballadors de l'empresa Red Eléctrica" a dur a terme els treballs de construcció de la línia. A més, el fiscal també diu que els quatre activistes van "posar en risc la integritat i la vida tant dels treballadors com la seva mateixa".

L'actuació, continua el fiscal, va obligar a paralitzar l'activitat laboral durant més de set hores i xifra en 13.500 euros el "perjudici econòmic" provocat a l'empresa que feia els treballs. Aquests diners, però, no els reclama en forma d'indemnització perquè aquesta mercantil hi ha renunciat.

En total, els activistes van estar unes vuit hores penjats de la torre. Segons informacions del dia de l'acció, finalment van accedir voluntàriament a abandonar la protesta però, com que s'havien encadenat a la torre, va caler la intervenció dels Bombers que van fer servir una cisalla per alliberar-los. A més, per tal que el descens fos segur van col·locar arnesos i cordes als activistes.
Pagar el rescat

El fiscal detalla que, com a conseqüència de la protesta, es van activar diferents dotacions de Mossos d'Esquadra i Bombers de la Generalitat i quantifica l'operatiu de rescat en 2.008,79 euros, una indemnització a la qual la Generalitat no ha renunciat. Per això, sol·licita que en matèria de responsabilitat civil els encausats paguin aquest import.