El xoriguer petit, una au rapinyaire catalogada com a vulnerable i desapareguda de Catalunya als anys 80, consolida la seva població amb un màxim històric de 170 parelles nidificants. L’Alt Empordà ha notificat l’increment més important d’exemplars, amb 95 parelles, superant l’altra zona on hi ha colònies d’aquesta espècie, la Plana de Lleida, que en té 75.
Segons el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el xoriguer petit es troba ja a les portes de ser plenament viable sense noves reintroduccions. Un dels projectes que han propiciat la conservació d’aquestes aus és la instal·lació de caixes niu en torres elèctriques, que han afavorit la seva reproducció.
El xoriguer petit es consolida a l’Alt Empordà, on ha assolit una xifra rècord de 95 parelles reproductores. Aquesta au rapinyaire, catalogada com a vulnerable i considerada extingida a Catalunya el 1987, ha protagonitzat una recuperació notable fins a superar fins i tot la població de la Plana de Lleida, on han criat 75 parelles.
Segons el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la població del xoriguer petit està a punt de ser plenament viable per si mateixa, sense la necessitat d’alliberar més exemplars.
Un dels projectes que han afavorit l’establiment d’aquesta espècie a casa nostra ha estat la instal·lació de caixes niu en torres elèctriques de Mollet de Peralada, on s’han col·locat 52 estructures en 18 torres, que se sumen a les 28 que ja estaven adaptades. Aquestes estructures ofereixen espais segurs davant de depredadors terrestres i permeten la formació de colònies.
La iniciativa també ha beneficiat altres espècies d’ocells, com el mussol comú, el gaig blau o el xoriguer comú, que han aprofitat aquestes caixes per criar.
Castelló d’Empúries: la colònia urbana més gran
A Castelló d’Empúries, el Departament, juntament amb l’ajuntament i el Bisbat, s’han instal·lat caixes niu en la basílica i altres edificis municipals, fet que ha permès crear la colònia urbana més gran de Catalunya, amb prop de 50 parelles.
L’expansió del xoriguer petit es concentra sobretot en zones agrícoles de pastura i cereal, un entorn que propicia la caça d’insectes, la seva principal font d’aliment.
Els xoriguers petits són aus d’entre 120 i 150 grams. Els mascles són grisos i tons teula, mentre que les femelles són de tonalitats marronoses. Formen part de la família dels falcons migradors, que arriben a Catalunya entre febrer i abril per reproduir-se i retornen a l’Àfrica al setembre. Tot i això, cada cop hi ha més exemplars que passen l’hivern a la península, un fenomen vinculat al canvi climàtic.
L’any 1987 es va donar per extingit en estat salvatge. El seu retorn progressiu, segons el departament, simbolitza un cas d’èxit en la conservació de fauna amenaçada. L’Alt Empordà i la Plana de Lleida són els principals nuclis on s’ha instal·lat aquesta espècie.
