Girona ha aconseguit destacar en el panorama cultural català i ara vol fer un pas més per generar per si sola propostes nascudes a la ciutat. Aquesta és, a grans línies, la lectura que fa l'Ajuntament de les dades del mapa cultural que s'ha donat a conèixer aquest dimecres.
El document, que recull informació de diferents sectors i amb diferents metodologies, assenyala com a repte l'aposta per a la creació cultural feta a la ciutat, sobretot la de caràcter contemporani.
"El mapa ens situa just en el punt on volem anar", ha explicat en roda de premsa l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Aquesta ha recordat que l'aposta cultural és ferma, ja que "malgrat la crisi, cada any la partida en cultura ha ant creixent any rere any".
Madrenas veu "consolidada" l'oferta cultural de la ciutat com un "referent" a nivell català gràcies sobretot a l'aposta pels festivals. Ara, l'alcaldessa considera que cal "sobrepassar" aquesta situació per ser un referent en iniciatives culturals. "Cal convertir-la en un motor de transició de la pròpia ciutat", ha assenyalat.
En aquesta línia, l'alcaldessa ha recordat que darrerament els han concedit una subvenció de 3,6 MEUR d'un pla europeu que té dos eixos: la reforma del Cinema Modern com a epicentre de les indústries creatives i culturals i l'impuls a la creació del sector cultural.
Madrenas subratlla que el pla busca "donar eines als productors" i que la seva posada en marxa no ha de suposar "abandonar" la programació cultural. L'antic cinema Modern ha de ser l'epicentre d'aquesta nova etapa juntament amb la Mercè, el Bòlit, la Marfà o el Pou Rodó. El regidor de Cultura, Carles Ribas, resumeix aquest impuls com la voluntat de "passar de la gestió cultural a la política cultural".
El diagnòstic de la "radiografia"
El document es va encarregar inicialment per tal de rebatre les acusacions que l'equip de govern rebia sobre la seva política cultural. El regidor de Cultura, Carles Ribas, considera que no s'havia aprofundit prou en les dades. Per això, el mapa cultural buscava aportar informació sobre com es percep i s'accedeix a la cultura des de Girona.
L'objectiu era tenir "una radiografia" que permetés treballar "per al futur cultural de la ciutat", segons el regidor. Entre les dades recollides pels autors de l'informe, centrades en l'any 2016, es conclou que aquell any es van fer 6.126 activitats a la ciutat, sobretot en pràctiques de difusió o exhibició. D'aquestes, un 57% tenien com a promotor el mateix consistori però, a banda, hi havia dos operadors públics més i un centenar de privats que programen cultura.
El mapa també detalla com veu el públic la programació cultural. En aquest sentit, recull que un 77% dels participants la qualifiquen "d'excel·lent". La xifra s'enfila fins un 83,2%, a l'hora de definir el grau d'informació cultural que reben.
Pel què fa la participació, el director de l'informe, Jaume Colomer, assegura que "no hi ha diferències significatives entre barris". L'ocupació mitjana dels espectacles és superior al 80%, però és més baixa en programació escènica i musical, per sota del 60%. Per perfil, un 65% són dones.
En referència a la participació habitual, les dades del mapa assenyalen que un 30% tenen una freqüència de consum setmanal, el 30% quinzenal o mensual i un 40% hi acudeixen menys d'un cop al mes.
El mapa dibuixa una forta concentració cultural al centre de la ciutat, un factor que s'explica perquè és "on hi ha el gruix dels equipaments", segons assenyala Colomer. A més, un 35% del públic ve de la resta de la demarcació, una dada que configura la "forta capitalitat cultural" de les comarques gironines.
El públic jove, pendent
El mapa cultural també constata que els joves són els que menys consumeixen la cultura que es fa a la ciutat, a excepció de les propostes de música moderna.
Una dada, però, que el responsable del mapa cultural considera que cal matisar. En primer lloc, les Fires de Sant Narcís, inclosos els concerts, no formen part d'aquest anàlisi.
A més, Colomer creu que "no és que no hi hagi interès" en la cultura per part dels joves, sinó tot el contrari. En aquest punt li ha donat la raó el regidor de Cultura, Carles Ribas, que ha qualificat la generació "zeta" i els "millenials" com a "públics lliures, amb un coneixement cultural elevat i poc donat a ser conduït per les administracions".
Per tal de seduir-los, Ribas ha explicat que volen engegar "un procés participatiu" perquè "els joves programin allò que volen veure". Una manera, segons el regidor, de "tirar l'ham" i aconseguir que acudeixin a les diferents propostes culturals d'espais com l'Auditori.
