Girona projecta una transformació integral de Pont Major que costaria 24,9 MEUR

Es vol rehabilitar els pisos sindicals, transformar el passeig, obrir-se al riu i crear comunitat

Girona ha presentat a la convocatòria del Pla de Barris una transformació integral del Pont Major amb projectes que sumen 24,9 milions d’euros (MEUR). Les accions es basen en tres eixos principals: la transformació urbana, la transició ecològica i la voluntat de crear comunitat.

Entre d’altres actuacions, es preveu rehabilitar els pisos sindicals, transformar el passeig Sant Joan Bosco —ampliant les voreres i establint un únic sentit de circulació—, obrir el barri cap al riu amb la compra de la devesa i impulsar accions comunitàries per enfortir el vincle veïnal, com la creació d’un nou equipament centrat en la lectoescriptura.

L’alcalde, Lluc Salellas, ha reconegut que el Pont Major té pendent una profunda transformació i s’ha mostrat convençut que la proposta presentada és una de les millors que opta al Pla de Barris.

Aquesta transformació abraça fins a una quinzena d’actuacions, que s’han agrupat dins uns dels tres pilars al voltant del qual gira el pla. “Volem fer que la gent que viu al barri continuï fent-ho, i que el Pont Major també sigui atractiu per a aquells qui vulguin establir-s’hi”, han destacat tant la regidora de barri, Núria Riquelme, com el tinent d’alcaldia de Transformació Urbana, Sergi Font.

Dins el bloc d’urbanisme, l’ajuntament planteja rehabilitar els pisos sindicals del Grup Pont Major -que daten dels anys 70- i també les cases entre mitgeres que hi ha a banda i banda del passeig Joan Bosco. Entre d’altres, incorporant ascensors als blocs o millorant-ne els tancaments (perquè siguin més eficients energèticament).

Entre les accions destacades, el consistori també vol millorar el passeig actual (amb voreres estretes i on des de fa temps hi ha pilones). Aquí, l’actuació passa per eixamplar la zona de vianants en detriment dels cotxes, i segurament, fer que la calçada passi de tenir dos sentits de circulació a un de sol. També, aprofitant que a l’altra banda de les cases, més a tocar de la via -als carrers Agustí Riera i Vicens Bou- s’hi preveuen fer un nou vial i una plaça (on s’habilitaria l’altre sentit de circulació per als cotxes).

El tinent d’alcaldia Sergi Font ha subratllat que, en paral·lel, també es vol aprofitar el desenvolupament del pla urbanístic de les Destil·leries (que suposarà aixecar nous pisos al barri i que l’actual fàbrica d’embotits que hi ha es traslladi) per “reconnectar” el Pont Major. “Volem salvar aquesta mena d’espai buit que queda entre la plaça de l’Om, el centre cívic, els pisos sindicals i l’institut Narcís Xifra”, ha posat en relleu el tinent d’alcaldia.

Comprar la devesa

Dins aquesta voluntat de recosir el barri, dins el bloc de projectes centrat en la transició ecològica, es planteja crear un eix verd per a vianants que discorri al llarg del carrer Portlligat (entre la plaça de l’Om i l’institut). A més, l’ajuntament crear un nou “pulmó verd” al Pont Major -amb espais de joc infantil i horts comunitaris- i, sobretot, obrir més el barri de cara al riu.

Per això, el consistori proposa adquirir la devesa del Pont Major, també coneguda com la de la Manola. I aquí, en coordinació amb el Consorci del Ter, crear-hi zones humides, recuperar hàbitats fluvials i millorar-ne els camins que hi discorren. “El Ter no ha de ser la porta del darrere del barri”, ha afirmat el tinent d’alcaldia.

Comunitat i nou equipament

Per últim, dins l’apartat d’accions comunitàries, es plantegen diferents projectes perquè el Pont Major creï xarxa. Entre d’altres, es vol incidir en la convivència a les comunitats de veïns, l’acompanyament integral als estudiants i a les famílies i el foment de la inserció laboral i el desenvolupament econòmic al barri (per exemple, atraient nous comerços).

La regidora Núria Riquelme ha admès que el Pont Major és un barri que té “dèficits estructurals” que cal resoldre i que també pateix “desigualtats socials” (perquè té una de les rendes mitjanes més baixes de la ciutat). Per això, la regidora ha insistit en la necessitat de dur a terme accions per “millorar la qualitat de vida, la convivència, l’orgull de barri, la capacitació i la recerca de feina”.

Dins aquesta voluntat, Riquelme ha explicat que entre les accions que inclou el pla hi ha redimensionar l’actual punt jove del barri per convertir-lo en l’Espai Jove Pont Major (adreçat a nois i noies d’entre 15 i 25 anys). I que l’ajuntament també preveu crear un nou equipament, que s’obrirà a tota la ciutat, i que inicialment s’ha batejat com la Casa de les Lletres. “Serà un espai educatiu i cultural centrat en la lectoescriptura”, ha explicat la regidora.

Fins a 24,9 MEUR

Entre d’altres, el pla també planteja que l’ajuntament compri sòl per aixecar-hi habitatges assequibles o millorar les connexions amb transport públic (entre el CAP de Sarrià i l’hospital Josep Trueta). En total, totes les accions sumen un pressupost global de 24,9 MEUR.

D’aquests, la meitat -12,4 milions- els aportaria la Generalitat a través del Pla de Barris. L’Ajuntament de Girona, per la seva banda, hi posaria 8,8 MEUR, i els 3,7 restants vindrien a través de privats (per exemple, amb el pla Destil·leries) o bé mitjançant d’altres subvencions estatals o catalanes.

Es preveu que el Govern resolgui la convocatòria del Pla de Barris durant la segona quinzena de desembre. A partir d’aquí, els ajuntaments que hagin rebut recursos disposen d’un termini de cinc anys per dur a terme les diferents accions (que poden prorrogar-se fins als vuit en cas que, quan s’acabi el quinquenni, hagin executat el 25% d’allò previst).

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha subratllat que el barri del Pont Major “és la gran transformació pendent al nord de la ciutat”. “Volem que aquesta sigui una realitat en els propers anys, posant l’habitatge, la ciutat amable, l’equitat i el medi ambient com a pilars del canvi”, ha afirmat.

Salellas ha assegurat que el consistori té clars quins són “els reptes” de la ciutat i s’ha mostrat esperançat que la proposta del Pont Major aconseguirà recursos del Pla de Barris perquè és “de les millors” que hi opta. “Volem una Girona plena de vida i millorar la qualitat de vida de la gent”, ha conclòs.