L’Ajuntament de Girona ha presentat recurs d’apel·lació contra la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona, que l’obliga a pagar 9,6 milions d’euros més interessos legals a l’antiga empresa concessionària dels aparcament soterrats d’Emili Grahit i de la Devesa, gestionats actualment de manera directa pel consistori.
El govern municipal expressa la seva sorpresa pel contingut de la resolució judicial, i assegura que l’expedient de municipalització es va tramitar seguint “de manera escrupolosa totes les indicacions i informes jurídics emesos”, amb l’objectiu de rescindir la concessió d’aquests equipaments.
La concessió, atorgada l’any 2003 a Aparcaments de Girona 2003 SL, preveia la construcció i explotació de dos pàrquings soterrats: un al carrer Emili Grahit i un altre sota les places Prudenci Bertrana i Miquel de Palol. L’empresa va entrar en concurs de creditors, i l’Ajuntament va instar el Jutjat Mercantil de Girona a resoldre l’extinció del contracte, un fet recollit en la interlocutòria de l’11 de novembre de 2021.
A partir d’aquest moment es va iniciar el procés de municipalització, ratificat pel Ple municipal de l’11 d’abril de 2022 amb el vot favorable de tots els grups municipals —Junts i ERC al govern, i PSC, Guanyem, PP i Ciutadans (ja dissolt, amb un regidor no adscrit) a l’oposició—. L’acord considerava que la recuperació de la gestió directa responia a l’interès general i era la millor opció per garantir l’eficiència del servei i la viabilitat dels equipaments.
Posteriorment, el Ple del 3 de juny de 2022 va aprovar per unanimitat la desestimació de les al·legacions de la concessionària, i el 29 de juliol del mateix any tots els grups van tornar a votar a favor d’oposar-se a la demanda que ha acabat donant lloc a la sentència actual.
El consistori recorda que, des del 2022, la gestió directa dels aparcaments ha permès recuperar per a la ciutat 542 places de pàrquing que havien estat tancades i abandonades durant anys. L’Ajuntament confia que el recurs d’apel·lació prosperi, i defensa que la decisió de municipalitzar aquests equipaments va respondre plenament a criteris de servei públic i interès ciutadà.
