El vicepresident dels polígons industrials proposa consignar els impostos al jutjat

D'aquesta manera diu que es "bloquejarien" les finances estatals

Proposta des de l'àmbit empresarial a favor del referèndum i l'estat propi. Qui la llança és el gironí Narcís Xifra, propietari d'una quinzena d'empreses i vicepresident de l'Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC). Ell és, actualment, la veu que representa l'associació que aplega 27 polígons industrials d'arreu de Catalunya (perquè qui n'havia estat president, Josep Morell, va morir).

Xifra, a més, és membre de la Comissió d'Empreses Emergents i Finançament de la Cambra de Comerç de Girona. Precisament, va ser aquesta Cambra qui va impulsar el Manifest del Far a favor del dret a decidir (que es va signar el 2014) i qui fa pocs dies també va refermar la seva postura, signant un comunicat conjunt amb les patronals gironines.

En aquesta línia, el vicepresident de la UPIC assegura que molts empresaris no comparteixen les opinions de Gay de Montellà ni de Rosell, rebutjant el referèndum. "Abans d'emetre un criteri s'ha d'escoltar la gent de sota, perquè en això es basa la democràcia", assegura Xifra.

"Hem d'estar tranquils"

L'empresari, a més, també posa en entredit la preocupació que la CEOE ha expressat per l'impacte que el procés pugui tenir en la confiança empresarial. "Jo crec que els empresaris hem d'estar tranquils, perquè continuarem obrint cada dia els negocis i els ciutadans no veuran afectada la seva capacitat adquisitiva", subratlla Narcís Xifra, que es mostra convençut que Catalunya serà independent. "Si no l'1-O, serà més endavant", diu.

El vicepresident de la UPIC també creu, a més, que amb l'estat propi les pensions estaran garantides. "Si no es cobra la jubilació serà perquè s'hauran acabat els fons, però no pel fet de ser catalans; hem cotitzat durant anys a la Seguretat Social i Espanya ens deu diners", explica Xifra, alineant-se amb la tesi de l'informe que el Govern ha presentat aquesta mateixa setmana.

Els impostos, al jutjat

Narcís Xifra també és conscient que la independència, a més de política, ha de ser sobretot econòmica. Recorda que Espanya ha tractat els catalans "injustament" amb les finances. "Com pot ser que tinguem una tributació tan alta?", es pregunta. I per això, proposa que tant els empresaris com els particulars consignin els impostos al jutjat. Això, vaticina, escanyarà l'Estat.

"Els diners dels impostos sempre van destinats a una finalitat; però si els consignem judicialment, quedaran bloquejats i no es podran distribuir", diu Xifra. "Si tan sols el milió de persones que va participar a l'Onze de Setembre ho fa, ells tindran un problema", hi afegeix, en referència al govern espanyol.

Decisió de cada empresari

El vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, creu que la idea de Xifra és una proposta que es pot fer arribar al conjunt de l'empresariat però que, al final, cadascun ha decidir personalment on pagar els impostos. "Prendre aquesta decisió no està exempta de riscos", ha afirmat Fàbrega que sosté que s'ha d'analitzar "amb profunditat" des del punt de vista legal. "Crec que és una decisió que acabarà essent molt personal", ha afegit.

La Cambra de Comerç de Girona es va posicionar, ja l'any 2014, a favor del dret a decidir de Catalunya i durant aquests anys ha refermat públicament el compromís en diverses ocasions. En aquest sentit, recorda Fàbrega, avalaran el resultat que surti de les urnes del referèndum i, com a empresaris, continuaran "treballant per generar riquesa".

Fàbrega, però, té un altre punt de vista amb el desplegament de la futura hisenda catalana. També assumeix que pagar-hi els impostos té "cert risc" per als empresaris però, a títol personal, sosté que s'emmarca "en la nova legalitat establerta" i els empresaris el que han de fer és "complir-la".

"No penso que es tracti de cap insubmissió a l'Estat", ha dit que afegeix que la decisió estarà emparada per un marc normatiu. "El que hem de fer és ingressar els impostos on ens diguin les autoritats legalment constituïdes", ha afirmat.

El vicepresident ha recordat que el suport al dret a decidir el van adoptar, per unanimitat, tots els empresaris presents al plenari de la Cambra. "No hi va haver ni una veu diferent o en contra, això no vol dir que tot l'empresariat gironí pensi així, però aquí ho vam aprovar amb contundència i convenciment", ha conclòs.