Vinyes, tramuntana i Paula Valls

La jove de Manlleu va encandilar en el seu concert al celler La Vinyeta

  • Valls va estar molt activa i va interactuar constantment amb el públic. Mònica Quintana
    Valls va estar molt activa i va interactuar constantment amb el públic
    Fotos: Mònica Quintana
  • Paula Valls acompanyada per Guillem Soler, ahir a La Vinyeta. Mònica Quintana
    Paula Valls acompanyada per Guillem Soler, ahir a La Vinyeta
    Fotos: Mònica Quintana

La paraula que més s'empra al llarg de l'estiu és "massificació". La població per aquestes dates es multiplica amb les persones que arriben per passar les vacances en segones residències o bé omplint els hotels de la zona. És aleshores que et trobes massificació a les carreteres, als supermercats, als restaurants, a les platges i a tot arreu. Per tal d'acompanyar aquest fenomen, a la província de Girona també existeix la massificació de festivals que té lloc durant els mesos d'estiu. La gran majoria tenen com a principal característica que són de gran format, compten amb preus elevats i conviden a grans llegendes de la música.

Sons del Món ofereix un producte nou, un canvi de registre, que paga la pena tenir en compte i donar-li el valor que es mereix: la programació íntima. Ahir era el torn de Paula Valls al celler La Vinyeta de Mollet de Peralada. Sota l'amenaçador núvol de fum que provenia de l'incendi del Voló, una tramuntana amb cops de fins a 30 km/h i l'olor de les vinyes, la jove (Manlleu, 1999) es va posar al públic a la butxaca executant una perfecta combinació de simpatia, innocència i professionalitat.

 

A post shared by Instagram on

Valls va interpretar temes del seu llarga durada 'Black and white' (2016) davant poc més d'un centenar de persones que combinava amb versions de grans clàssics de la música contemporània. Les cançons, totes en anglès, anaven acompanyades d'explicacions de l'artista que comptava ahir amb Guillem Soler al piano (anteriorment era el seu professor de teclats) i Franco Molinari al contrabaix. "La gent em diu que les cançons estan molt bé però no entenen què diuen", apuntava l'artista entre rialles per donar informació addicional sobre cada un dels temes. Durant la gairebé hora i mitja de concert es va poder veure una Valls molt còmode, movent-se constantment per l'escenari o bé asseguda a la primera fila, entre el públic.

'Come together' (The Beatles), 'Back to black' (Amy Winehouse), 'What a diff'rence a day makes' (Dinah Washington) i 'Ain't no mountain high enough' (Ashford & Simpson) van completar el repertori en una nit màgica que va deixar molt bones sensacions. La tendre edat de Valls, que podria ser vista com un handicap, no és sinó un avantatge davant el gran futur professional que li espera si es manté a aquest nivell.

Amb tot, el públic d'ahir fou testimoni com la simpatia, la bellesa, la dolçor i les qualitats artístiques de Valls deixaven en segon terme un gran incendi, unes vinyes espectaculars i una tramuntana omnipresent.