El sensellarisme segueix creixent a Girona. El recompte que ha impulsat l’Ajuntament amb el suport de Creu Roja i uns 150 voluntaris ha revelat que hi ha 201 persones dormint al carrer a la ciutat.
Això és gairebé el doble que fa dos anys, quan eren 111, i més del triple que fa deu anys, quan se’n comptaven 60. Des de l’Ajuntament de Girona reconeixen que la situació és “preocupant” perquè el nombre continua augmentant i aposten per seguir invertint recursos per atendre aquestes persones que no tenen on passar la nit.
La regidora d’Igualtat i Justícia Social de Girona, Amy Sabaly, destaca que les administracions estan destinant recursos a aquesta problemàtica i confia que el futur centre de baixa intensitat estigui operatiu aviat, ja que la Sopa, el centre d’acollida de la ciutat, es troba actualment “col·lapsat”.
En Frah té 55 anys i fa nou mesos que viu al carrer a Girona. Va arribar procedent de Logronyo després de patir una agressió i, malgrat tenir regularitzada la seva situació administrativa, no aconsegueix trobar feina. A més, en canviar de ciutat va perdre l’ingrés mínim vital que percebia perquè no va tramitar-ne la renovació. Explica que viu en un indret tranquil que prefereix no revelar per evitar robatoris i assegura que el principal problema és la manca d’habitacions disponibles. “Només vull un sostre i un llit”, resumeix.
Durant quatre hores, els voluntaris van recórrer els carrers de Girona dividits en grups de quatre o cinc persones que van cobrir les 34 zones en què s’havia dividit el municipi. El resultat evidencia un augment molt significatiu del fenomen: dels 111 sensellar detectats el 2024 s’ha passat als 201 actuals. A aquesta xifra s’hi afegeixen les 34 persones localitzades dormint al carrer a Salt.
Sabaly assenyala que aquest increment també reflecteix el paper de Girona com a ciutat referent en l’atenció a persones sense llar. La presència de recursos com la Sopa, el Pla Fred o el Pla Calor, sumada a la proximitat amb França i les bones connexions de transport, contribueixen a aquesta realitat. Amb tot, la regidora admet que els serveis existents estan saturats i que cal continuar ampliant recursos.
L’Eixample Sud es dispara
Per barris, la zona on s’han detectat més persones sense sostre és l’Eixample Sud. En només dos anys ha passat de sis a 56 persones, concentrant aproximadament una quarta part de tots els sensellars de la ciutat. Al Barri Vell se n’han comptabilitzat 33, onze més que en l’anterior recompte, mentre que l’Eixample Nord registra 27 persones.
A la majoria de barris la tendència també és a l’alça. L’única excepció és Santa Eugènia, on el nombre de persones que dormen al carrer ha baixat de 29 a 18, tot i continuar sent una de les zones amb més casos.
Primera radiografia a Salt
Per primera vegada, el recompte també s’ha fet a Salt amb la col·laboració del Consorci de Benestar Social. En total s’hi van detectar 34 persones sense llar, amb edats compreses entre els 22 i els 67 anys.
La població es va dividir en sis sectors que agrupaven els diferents barris del municipi. Una trentena de voluntaris van participar en aquesta primera experiència, que ha permès obtenir una primera fotografia del fenomen a Salt.
Canvi de perfil
La regidora Amy Sabaly destaca que el perfil de les persones sense sostre ha canviat substancialment respecte a una dècada enrere. Actualment, moltes de les persones que dormen al carrer tenen feina i, fins i tot, algunes disposen d’estalvis. El principal obstacle és la dificultat per accedir a un habitatge o a una habitació assequible.
Per aquest motiu, Sabaly considera que les polítiques d’habitatge són una peça clau per combatre el sensellarisme i facilitar que aquestes persones puguin abandonar una situació de vulnerabilitat.
Paral·lelament al recompte, els voluntaris van realitzar una enquesta a les persones localitzades per obtenir informació sobre la seva edat, origen, temps que fa que viuen al carrer o si es troben de pas per la ciutat. Segons la tècnica de Creu Roja Natàlia Villas, aquestes dades permetran disposar d’una radiografia més precisa del sensellarisme a Girona i adaptar millor els recursos disponibles.
Un dels participants en el recompte, Salvador Carreras, explica que és la primera vegada que col·labora en aquesta iniciativa i defensa la importància d’implicar-se en aquesta realitat. “Tots podem acabar al carrer un dia”, recorda.
