Els treballs del primer eix de confinament d’incendis entre Girona i Celrà ja estan en marxa amb l’objectiu de reduir el risc que un gran incendi afecti zones habitades de l’àrea urbana, on viuen unes 150.000 persones. Fins a finals d’any, es preveu actuar en 90 hectàrees. Les tasques forestals, amb un pressupost d’uns 380.000 euros, han de permetre transformar el bosc en una “superfície impermeable al foc”, de manera que les flames avancin més lentament.
El projecte forma part de la nova estratègia forestal de la Generalitat, que preveu la creació de 14 eixos de confinament arreu de Catalunya per evitar la propagació dels grans incendis entre massissos forestals.
El Govern ha iniciat aquesta setmana els treballs al primer eix de confinament d’incendis forestals de les comarques gironines, una actuació considerada estratègica per frenar la propagació de grans focs i protegir els municipis del Gironès més exposats al risc.
Les actuacions consisteixen en treballs forestals per reduir el combustible vegetal acumulat. En concret, s’hi fan aclarides d’arbrat, desbrossades del sotabosc i podes amb l’objectiu que, en cas d’incendi, el foc sigui menys intens i més fàcil de controlar pels equips d’extinció.
A les comarques gironines, la Generalitat ha fixat l’eix Girona-Celrà com una de les zones prioritàries. Les actuacions es desplegaran en dues fases. La primera se centra a la zona de Girona Oest-Taialà, on es fan principalment tales d’alzinars i treballs d’estassada del sotabosc. Aquesta fase s’allargarà fins al juliol, sempre que les condicions meteorològiques i el risc d’incendi ho permetin.
La segona fase començarà al setembre i inclourà actuacions a Girona Nord, el Polvorí, Font de la Pólvora i la Creueta. En aquests sectors es farà estassada de matoll i aclarida selectiva de l’arbrat.
“Una superfície impermeable al foc”
La cap de la secció de boscos i recursos forestals dels serveis territorials del Departament d’Agricultura a Girona, Míriam Sangerman, ha explicat que aquest eix forma part d’un corredor més ampli que s’estén “des de la Jonquera fins a Platja d’Aro” i que s’ha dividit en tres grans trams. El de Girona-Celrà és el que s’ha prioritzat per la presència d’una important interfície urbano-forestal i per la vulnerabilitat dels nuclis habitats.
Segons Sangerman, l’objectiu és que el bosc es converteixi en una barrera que dificulti la propagació de les flames. “Quan arribi un incendi li costarà molt més avançar i ho farà de manera més lenta, donant una oportunitat real als mitjans d’extinció per aturar-lo”, ha assenyalat.
Per la seva banda, l’enginyer forestal del Gironès, Joaquim Santaren, ha detallat que es busca sobretot “trencar la discontinuïtat vertical” del bosc perquè el foc no pugui passar fàcilment del sotabosc a les capçades dels arbres. “No volem generar grans franges obertes, sinó mantenir un bosc gestionat”, ha remarcat.
Aquestes infraestructures s’emmarquen en les noves estratègies de prevenció davant els efectes de l’emergència climàtica i l’augment dels anomenats incendis de sisena generació, caracteritzats per la seva elevada intensitat i capacitat de propagació.
Sangerman ha subratllat que els eixos de confinament complementen altres mesures ja existents, com els perímetres de protecció prioritària. La principal novetat és que ara també s’actua en espais situats entre les zones urbanes i els boscos, que fins ara no havien estat una prioritat.
L’eix Girona-Celrà s’estén des de la Creueta, al sud, fins a Sant Julià de Ramis, al nord, i inclou sectors com Taialà, la vall de Sant Daniel i l’entorn de Font de la Pólvora. La Generalitat calcula que el desplegament complet d’aquest corredor es podrà executar en un termini aproximat de sis anys.
A escala catalana, la nova estratègia de gestió forestal sostenible contempla la creació de 14 eixos de confinament que abastaran més de 223.000 hectàrees. Aquestes infraestructures permetran actuar directament sobre prop de 34.000 hectàrees forestals i protegir més de 870.000 persones davant el risc creixent de grans incendis forestals.
