En aquest inici d'estiu han sovintejat les tempestes acompanyades de calamarsa i de pedra a moltes comarques gironines, la més recent és la que ha afectat la vinya de l'Empordà i la ja coneguda gran tempesta de Girona del passat divendres 30 de juny.
La calamarsa, calabruix, granissa o pedra és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de gel. La calamarsa té lloc en tempestes intenses en les quals es produeixen gotes d'aigua sobrerefredades, és a dir, encara líquides però a temperatures per sota del seu punt normal de congelació i succeeix tant a l'estiu com a l'hivern, encara que el cas es dóna més quan hi han temperatures elevades.
Només hi ha un tipus de núvol capaç de generar aquest hidrometeor: el cumulonimbus, també conegut com a núvol de tempesta. Aquest núvol, que pot superar els 10 quilòmetres de gruix, es caracteritza per forts moviments d'aire interns ascendents i descendents. És justament durant l'època càlida de l'any que, si les condicions en altura són favorables, el fort escalfament diürn de la superfície del sòl genera corrents d'aire ascendents que alimenten i contribueixen a la formació d'aquestes nuvolades. Entre finals d'estiu i principis de tardor l'aigua del Mediterrani assoleix els seus màxims de temperatura superficial, i és també responsable de la formació de grans tempestes a prop del litoral.
Això significa que la gota d'aigua es veu empesa cap amunt dins el núvol degut a la corrent d'aire calent ascendent. L'aigua al arribar a la part superior es congela i baixa. Si la corrent calenta és prou forta farà que la gota repeteixi aquest cicle diverses vegades i, cada cop, fent-se més i més gran. Arribats a un punt que la pedra pesa més que la força de la tèrmica ascendent, cau al terra, generant-se la calamarsa o pedregada que tots coneixem.
Cal tenir en compte, que la diferència entre la calamarsa i la pedra rau bàsicament en el seu diàmetre, si supera els 10 mm (1 cm) parlem de pedra. Aquests dos hidrometeors no s'han de confondre amb el calabruix, una mena de pedra tova freqüent a l'hivern i a principis de primavera.
Rècord de calor
Pel que fa al cas de Girona cal remarcar que aquest mes de juny ha estat el segon més calorós de la història (d'un total de 106 anys registrats) sense superar les xifres del 2003. Amb tot, la calor sostinguda d'aquests dies i la creació dels cumulonimbus just damunt de la capital, han estat caldo de cultiu perquè descarregui amb força la tempesta.
De la mateixa manera, durant l'episodi del divendres, es van registrar vents de fins a 60 km/h. La força de la calamarsada sumat a la seva intensitat (52,1 litres en només mitja hora), van generar el caos a la capital inundant baixos, comerços, magatzems, habitatges i carrers.
