L’exposició Cervantes: entendre una vida a la biblioteca del Museu del Castell de Peralada ha rebut 30.000 visitants des de la seva inauguració a l’abril del 2016.
La col·lecció cervantina va ser iniciada per Miquel Mateu i Pla (1898-1972), compta amb 5.000 volums i és una de les més importants en mans privades. Amb l’exposició d’enguany, Comissariada per Inés Padrosa, la Biblioteca del Castell de Peralada es suma a les manifestacions commemoratives dedicades a Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) en el quart centenari de la seva mort amb els objectius de mostrar els principals tresors bibliogràfics de la col·lecció cervantina peraladenca, difondre l’obra cervantina en la seva totalitat i la iconografia generada, i donar una visió de la universalitat de la llengua espanyola.
El visitant tindrà ocasió de veure la interpretació del cavall imaginari Clavileño, obra de l’artista Antoni Federico, que dóna la benvinguda a l’exposició bibliogràfica i museogràfica i, tot seguit, fer una passejada per la literatura del Segle d’Or, coetània de l’escriptor, contemplar obres d’autors que l’influenciaren com Boccaccio, Lope de Vega, i Garcilaso, així com Tirant lo blanc. També gaudir de l’explicació de diferents episodis de la seva vida com la participació a la Batalla de Lepanto o el seu captiveri i contemplar múltiples interpretacions figurades del seu retrat.
D’entre les edicions del Quixote -tot diferenciant les més populars dels segles XVI i XVII, de les més sumptuoses aparegudes a partir del segle XVIII- cal ressaltar l’exemplar més antic que correspon a l’edició valenciana de 1605; l’edició prínceps de la segona part impresa a Madrid el 1615; la primera i segona part de la de Barcelona de 1617 o la segona part apòcrifa, escrita sota el pseudònim d’Alonso Fernández de Avellaneda (Tarragona, 1614). Entre les obres monumentals es mostra l’editada en castellà a Londres el 1738, la de la Real Academia de Joaquín Ibarra de 1780 i la de Madrid de Sancha de 1797.
Altres tresors a contemplar corresponen a les edicions de La Galatea, de les Novelas ejemplares, Numancia, o bé de la novel·la pòstuma Persiles y Segismunda.
Com a biblioteca especialitzada en història de l’art es mostrarà l’evolució iconogràfica dels protagonistes de la novel·la – Don Quixote i l’escuder Sancho Panza -, i de les escenes més representatives i es comprovarà la plasmació d’aquesta iconografia en algunes obres d’art en diferents tècniques com la pintura a l’oli de Sert; les aquarel·les de Tusell; els gravats de Coypel; els gravats de Coypel, els de Van der Banck, els de José del Castillo, els de Johannot, els de Doré o els de Pinelli o bé les litografies de Salvador Dalí.
La iconografia cervantina va ser una de les primeres en entrar en el món del merchandising i encara es manté. Altres aspectes desgranats en l’exposició són la repercussió i ràpida difusió de l’obra cervantina en el món gràcies a les nombroses traduccions en les més diverses llengües i mitjançant l’adaptació del text per a infants i adolescents. No s’ha volgut prescindir de mostrar rareses i curiositats, algunes úniques, com la dedicatòria quixotesca de Salvador Dalí a Miquel Mateu – dibuix que s’ha convertit en el logotip de les actuacions del Grup Peralada –, a qui defineix com a “Quixot de Portlligat”, el manuscrit en armeni o les impressions sobre suro realitzades a la vila baix empordanesa de Sant Feliu de Guíxols.
