35 anys de presó per l'expolicia que va assassinar la cunyada i va intentar degollar la dona

L'Audiència de Girona li ha incrementat en 14 anys la pena inicial

"En poques ocasions aquest tribunal ha tingut l'oportunitat de veure delictes tan cruels i reprotxables com els que s'han jutjat, no només pel fet de matar una persona sinó també per les circumstàncies que han rodejat el crim", conclou la sentència de l'Audiència de Girona que imposa a Antonio Alcaraz la pena màxima possible pels delictes que va cometre el 28 de maig del 2013.

"Es tracta de la mort per degollament de la mare de dos nenes de 6 i 10 anys d'edat, realitzat en presència d'elles i abandonant l'acusat el lloc deixant les nenes amb el cadàver de la seva mare desplomat a terra i envoltada d'una bassa de sang", recull la sentència que afegeix que, a més, durant el judici Alcaraz ni tan sols va mostrar "penediment". "A banda de no penedir-se'n, sembla justificar la seva acció i en culpa a altres persones", argumenta el tribunal.

 

 

Per això, han imposat a Alcaraz 35 anys de presó, la pena màxima (i la que van sol·licitar tant el fiscal com les acusacions particulars al final del judici): 20 per l'assassinat de la seva cunyada, 5 per les lesions que li va fer a la seva dona quan la va intentar degollar i 10 per les seqüeles que ha provocat a les dues filles de la víctima mortal (que a més eren nebodes del processat) per haver-les obligat a veure com matava la seva mare.

Són 14 anys més de presó dels que l'expolicia va acceptar al primer judici. Aleshores, seguint un acord entre fiscalia, acusacions i defensa, Alcaraz va acceptar 21 anys de presó. Després, però, es va desdir de la conformitat i va recórrer la sentència assegurant que havia rebut pressions. El Tribunal Suprem li va donar la raó i va obligar a repetir el judici.

Premeditat

La sentència conclou que el crim va ser premeditat. No només per les amenaces que dies abans havia proferit contra la seva dona, que li havia dit que es volia divorciar, sinó també perquè va agafar dos ganivets, una destral i una pedra d'esmolar i els va carregar al cotxe. De fet, una veïna el va veure esmolant les armes poca estona abans de l'atac. A més, va estar esperant el moment adequat per dur a terme l'agressió, quan sabia que el seu germà no era a casa i que les víctimes marxarien en cotxe a primera hora del matí per dur les nenes a escola i anar a treballar.

La sentència declara provat el relat que sostenien el fiscal Enrique Barata i les acusacions particulars, encapçalades pels lletrats Samuel Garcia-Quintas i Anna Tomàs. Cap a tres quarts de nou del matí del 28 de maig del 2013, les víctimes es preparaven per sortir de casa en cotxe. Feia uns dies que la dona de l'acusat s'havia refugiat a casa de la seva cunyada perquè Alcaraz no assumia que es volgués divorciar.

Un cop al garatge, la cunyada va tornar a entrar a la casa a buscar roba d'abric mentre una de les seves filles obria la porta amb un comandament a distància. "Tan bon punt va obrir-se la porta del carrer, Alcaraz va arrancar el seu cotxe i va entrar conduint de forma brusca i sobtada, impedint la maniobra de sortida de l'altre vehicle", relata la sentència.

En aquell moment, la cunyada acabava de tornar al garatge. "L'acusat va baixar del cotxe, portant un ganivet de cuina de 25 centímetres de fulla que moments abans, i mentre esperava al carrer, havia afilat, esgrimint-lo es va dirigir cap a la víctima, que el va increpar cridant: "Antonio, ves amb compte que hi ha les nenes"", continua detallant el tribunal. L'acusat va fer cas omís. Li va dir a la seva cunyada "tu calla que tens la culpa de tot" i li va assestar una ganivetada al coll.

La va rematar

Després d'aquest primer atac, la seva dona i les dues nenes van baixar del cotxe. Alcaraz es va dirigir "ràpidament" cap a la dona i la va intentar degollar clavant-li el ganivet dues vegades mentre li deia: "Veus, ja t'ho havia dit, no m'has fet cas".

L'agressió no va acabar aquí. Alcaraz va veure la seva cunyada amb el mòbil a la mà, per intentar demanar ajuda, es va girar cap a la ella i la rematar amb dues ganivetades més al coll. Tot plegat, en presència de les dues nenes que cridaven "tiet, deixa-les que els hi fas mal".

La dona, amb les ganivetades al coll, va reaccionar instintivament taponant-se les ferides per contenir l'hemorràgia i li va "suplicar" a l'acusat que la portés a un hospital. "L'acusat hi va accedir, deixant a dins els garatge les dues nenes davant el cadàver de la seva mare mentre li suplicaven "tiet, emporta't també la mama perquè la curin".

Com a conseqüència de l'agressió, la víctima mortal va patir una secció total del coll. L'aleshores dona de l'acusat (havien estat 28 anys casats) va patir dues ferides d'arma blanca al coll que li van seccionar parcialment la jugular. Si no hagués rebut atenció mèdica immediata i de forma urgent, també hauria mort, segons van concloure els perits. També pateix seqüeles psíquiques per estrès posttraumàtic.

Seqüeles de per vida

"L'acusat va ser plenament conscient de la presència i la proximitat en l'espai reduït del garatge de les menors, que el van veure degollar la seva mare amb un ganivet de grans dimensions i apunyalar també la seva tieta", exposa el tribunal. Per això, conclouen que Antonio Alcaraz era "conscient" que aquesta visió traumàtica i violenta afectaria greument la integritat psíquica de les petites, provocant "seqüeles importants".

La sentència determina que el fet d'haver presenciat el crim, ha provocat que les nenes necessitin tractament mèdic i psicoterapèutic. "Les dues pateixen un trastorn per estrès posttraumàtic", conclou el tribunal que afegeix que aquestes seqüeles "tenen caràcter definitiu i les acompanyaran durant tota la seva vida".

En matèria de responsabilitat civil, l'Audiència condemna Alcaraz a indemnitzar la seva exdona, les seves nebodes, el seu germà i marit de la víctima mortal i els pares de la seva cunyada amb un total de 330.000 euros. També especifica que, segons el Codi Penal, l'expolicia estarà un màxim de 20 anys entre reixes.

L'Audiència desestima totes les possibles circumstàncies atenuants i resol que Alcaraz no tenia cap trastorn mental, no va patir cap estat d'arravatament i tampoc ha reparat el dany. La sentència no és ferma i es pot recórrer.