Un militant de la CUP de l'assemblea local d'Olot ha declarat aquest dijous com a investigat davant el jutjat d'instrucció 2 de la ciutat per un delicte electoral. Els passats comicis espanyols del 26J, l'investigat havia de presentar-se a la mesa electoral de l'escola d'Art al barri vell com a president suplent però va decidir no anar-hi perquè considerava que aquelles eleccions "no el representaven", tot invocant el dret a l'objecció de consciència.
El cas està en fase d'instrucció i el jutge haurà de decidir si l'acaba acusant del delicte i, per tant, arriba a judici. Una desena de persones del partit s'han concentrat a les portes del jutjat per donar-li suport.
Entre ells hi havia Lluc Salellas, membre del Secretariat Nacional de la CUP, que ha recordat que el que va fer aquest militant és el que el partit ha defensat sempre, no participar en unes eleccions d'un "estat repressor". El delicte electoral comporta penes de fins a 1 any de presó i multa d'entre 6 i 24 mesos.
"Ens toquen a totes"
L'investigat estava citat a declarar a les deu del matí al jutjat d'instrucció 2 d'Olot. Una desena de militants i càrrecs de la CUP a la demarcació s'han concentrat a les portes com a mostra de suport. "Si ens en toquen una, ens toquen a totes", ha afirmat la regidora d'aquesta formació a l'Ajuntament d'Olot Mireia Tresserras.
En representació del Secretariat Nacional de la CUP, hi havia Lluc Salellas, que també és regidor de l'Ajuntament de Girona. Salellas ha recordat que el partit ja va enviar una circular el juny de l'any passat on s'explicava als militants que aquelles eleccions espanyoles són d'un estat "que no els representa", que consideren "opressor" i que per això "mai han volgut participar-hi". En el document, també animaven a no participar-hi, ja fos a través del vot o acudint a les meses electorals, i es comprometien a donar suport a tots aquells que seguissin aquesta crida. "El militant d'Olot va prendre aquesta decisió totalment legítima i tota l'organització li dóna suport", ha afegit.
Per la seva banda, l'advocat, Eduardo Cáliz, ha explicat que defensaran davant el jutge que el seu client no va cometre cap delicte sinó que es va acollir al dret a l'"objecció de consciència, a la llibertat ideològica i a la desobediència de lleis que considera injustes" i que això és el que ha de "prevaler" enfront del que consideren una "coacció de l'Estat cap a la ciutadania". En aquest sentit, ha remarcat que quan l'estat espanyol va establir l'any 1978 que la no compareixença a una mesa electoral havia de ser considerat un delicte ja "denota la debilitat del règim, amb la necessitat d'obligar a la força a participar en les seves institucions".
L'investigat havia de presentar-se el 26J a la mesa electoral de l'escola d'Art situada al barri vell com a president suplent. Però va decidir no anar-hi sense donar cap explicació ni al·legant algun impediment a la Junta Electoral de la zona.
El cas es troba ara en fase d'instrucció i la jutgessa, després de prendre-li declaració durant un quart d'hora aproximadament, haurà de decidir si creu que hi va haver delicte. El delicte electoral pot comportar penes de presó d'entre 3 mesos fins a 1 any i una multa que pot anar de 6 a 24 mesos.
Des de la CUP no els consta que a comarques gironines hi hagi més casos com aquest però no descarten que n'hi puguin haver més en un futur.
