La CUP de Girona proposarà a la resta de grups municipal l'elaboració d'un protocol consensuat per determinar, més enllà del que marca la llei, els criteris de contractació i les funcions que han de fer els càrrecs de confiança.
Llencen la proposta després que el jutjat hagi tombat el recurs que van presentar contra la designació de vuit càrrecs de confiança durant el darrer mandat de Carles Puigdemont. Tot i que la sentència no els és favorable, des de la formació asseguren que estan "raonablement satisfets".
La portaveu, Laia Pèlach, recorda que des del 2011 (quan es van fer les primeres contractacions) fins al 2015 van estar fent una "denúncia política" del cas i que, en veure que el govern municipal no canviava de parer, van decidir presentar el recurs judicial "per responsabilitat". És a partir de llavors, segons Pèlach, que l'equip de govern va començar a justificar les funcions dels assessors i va deixar de donar-los tasques directives. "El govern ha reconegut mancances i ha introduït canvis a nivell formal", ha valorat.
La resolució
El jutjat contenciós administratiu 1 de Girona ha tombat el recurs de la CUP i avala els càrrecs de confiança nomenats per Carles Puigdemont en el seu darrer mandat com a alcalde de Girona. La formació cupaire va impugnar l'acord de ple del 29 de juny de 2015 i volia que el jutjat el declarés nul. En la sentència, però, la magistrada no entra a valorar amb profunditat si els nomenaments s'ajusten a la llei perquè, segons exposa, l'acord ja no té cap vigència ja que Puigdemont no és alcalde i s'ha canviat completament el cartipàs.
La portaveu de la formació a l'Ajuntament de Girona, Laia Pèlach, ha assegurat que estan "raonablement satisfets" amb la resolució judicial. Apunta que la magistrada no entra en el fons de la qüestió perquè les contractacions ja no existeixen però defensa la feina feta per la CUP portant el cas davant la justícia.
Segons Pèlach, la CUP va estar denunciant als plens i a diferents actes que les contractacions de càrrecs de confiança fetes pel govern de Carles Puigdemont des del 2011 no s'ajustaven a llei. Per a la CUP, eren càrrecs eventuals que acabaven fent tasques de direcció o gerència.
Pèlach assenyala que aquesta fórmula de la denúncia política no els va permetre que el govern municipal introduís canvis i que, per això, van apostar per presentar el recurs.
És a partir de llavors, segons la portaveu, que el govern de CiU va començar a introduir canvis i motivar i justificar millor les funcions de cada càrrec. Aquestes modificacions es van plasmar en l'aprovació de l'actualització de la relació dels llocs de treball al ple de desembre de 2015. En aquella ocasió, segons recorda la magistrada a la sentència, la CUP es va abstenir. "Ho vam fer perquè s'estaven fent passos endavant en la línia del havíem demanat", justifica Pèlach.
Per a la CUP, la "lentitud de la justícia" també ha jugat en la seva contra. Segons Pèlach, si aquesta sentència hagués arribat abans del desembre de 2015 –quan es va aprovar l'actualització- el resultat "hauria estat ben diferent". La portaveu de la CUP afegeix que, fins i tot, hi havia informes de secretaria que demanaven justificar millor les tasques de cadascun dels assessors.
Volen un protocol consensuat
Més enllà de valorar la sentència, la CUP ha llençat una proposta per seguir avançant en el tema dels càrrecs de confiança. Ho fa després que el govern municipal, per boca de la tinenta d'alcalde de Règim Interior, Maria Àngels Planas, hagi demanat a la CUP que deixi de "judicialitzar la política".
La portaveu de la formació proposa que tots els grups redactin un protocol que determini sota quines condicions es pot contractar un assessor, quines atribucions ha de tenir i quin seguiment s'ha de fer de la seva feina. D'aquesta manera, més enllà del que estableix la llei, l'Ajuntament de Girona disposaria d'una eina de control d'aquest tipus de figures.
