Jutgen el nomenament de càrrecs de confiança a Girona en l'últim mandat de Puigdemont

La CUP demana que s'anul·li l'acord

El recurs contenciós administratiu interposat per la CUP demana que el declari nul el nomenament de càrrecs de confiança que va aprovar l'aleshores alcalde Carles Puigdemont amb el suport d'ERC al ple extraordinari del 29 de juny del 2015.

En van contractar vuit: Albert Riera, com a gerent de l'Ajuntament; Narcís Sastre, coordinador de Sostenibilitat; Francesc Xavier Ten com a coordinador d'Arts Escèniques; Georgina Andreu, coordinadora d'Ocupació i Promoció; Clara Sánchez-Castro, coordinadora de Ciutadania; Francesc López, cap de gabinet de l'alcalde; Joaquim Oliva, assessor jurídic, i Jordi Moner, com a coordinador de programes.

La CUP sosté que, en realitat, l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona va "fer passar per personal eventual" la contractació de personal que feien tasques directives, tècniques o de gerència. L'advocada de CUP, Montserrat Vinyets, ha ressaltat a la vista que, segons la llei, aquest tipus de feina només la poden fer funcionaris que hagin aconseguit la seva feina en un procediment públic i en base a "mèrits i professionalitat".

Vinyets sosté que l'Ajuntament de Girona va cometre "un frau de llei" i una "desviació de poder" contractant càrrecs de confiança per dirigir les àrees i els funcionaris. "No es limitaven només a assessorar", ha ressaltat l'advocada.

L'advocat de l'ajuntament s'oposa a que el jutjat declari nul l'acord del juny del 2015 i ho argumenta, essencialment, en què es tracta d'un nomenament de llocs de treball que ja no existeix. El lletrat ha recordat que l'alcaldessa Marta Madrenas va fer una nova aprovació de cartipàs el 23 de març del 2016 que incloïa la modificació del nombre i funcions dels càrrecs de confiança.

"No ens trobem davant d'una infracció normativa", ha assegurat. Per a l'advocat, amb el pas del temps s'ha produït una "desaparició sobrevinguda" dels motius pels quals es podia dur l'acord als tribunals. També al·lega que la CUP no ha acreditat que realment aquests càrrecs de confiança estiguessin desenvolupant "funcions pròpies de funcionaris".

L'advocada de la CUP nega que els motius pels quals van interposar el recurs hagin desaparegut i atribueix les modificacions posteriors, amb Madrenas ja l'alcaldia, a un intent de "donar aparença de legalitat a una pràctica que no és esmenable". En aquest sentit, ha argumentat que durant anys els càrrecs de confiança els van ocupar les mateixes persones i cobrant retribucions altes. "No eren assessors experts puntuals, estaven integrats en l'estructura de l'ajuntament", ha afegit.

La CUP demana a la titular del jutjat que, més enllà de si l'acord està o no en vigor, es pronunciï sobre el fons de la qüestió en debat per saber si realment s'havia comès alguna infracció normativa vinculada a la figura dels càrrecs de confiança.