La supervivència a un càncer a Catalunya creix un 7% en deu anys

La taxa de mortalitat per càncer de les dones catalanes és la més baixa d’Europa

El Dia Mundial contra el Càncer tornarà a celebrar-se el proper dissabte, una cita marcada al calendari per conscienciar la societat de la importància de combatre aquesta malaltia. Amb tot, també és una jornada per exposar els avenços que, constantment, s’estan fent en aquesta línia. I enguany, l’anàlisi de les darreres dades de què disposa el Pla Director d’Oncologia sobre el càncer a Catalunya duu a una conclusió estadística: que la supervivència a un càncer a Catalunya ha crescut, de mitjana, un 7% en deu anys. En concret, la supervivència als 5 anys dels pacients diagnosticats amb càncer entre 1995 i 1999 va passar d’un 50,2% al 57,3% als diagnosticats entre els anys 2005-2007.
 
De fet, a Catalunya, des de 1994, la taxa d’incidència de càncer es manté estable tant en homes  com en dones, mentre que la mortalitat mostra una disminució constant –un 1,3% anual en homes i un 1,14% en dones-, atribuïble en gran part als avenços en els tractaments d’alguns tumors. En concret, per sexes, aquesta supervivència creixent amb el pas dels anys es tradueix de la següent manera: per homes, als cinc anys sobrevivien el 35% dels pacients diagnosticats entre 1985 i 1989, una xifra que va augmentar fins 40% entre 1990 i 1994, fins el 46% entre 1995 i 1999, fins el 51% entre 2000 i 2004 i -en la darrera dada de què es disposa- fins el 54% entre 2005 i 2007. Pel que fa a les dones, aquest percentatge ha evolucionat des del 49% de les diagnosticades entre 1985 i 1989 fins el 55%, el 56%, el 61% i el 62,5% entre 2005 i 2007.
 
Segons es recull a la Monografia 2016 – El Càncer a Catalunya, la taxa d’incidència ajustada (nous casos de càncer ajustant l’estructura per l’estructura d’edats europea) és de 324 casos per cada 100.000 homes i 209 per cada 100.000 dones. En homes, aquesta taxa és lleugerament superior a la mitjana europea (311), mentre que és força inferior en dones (241). Pel que fa a la mortalitat, la taxa ajustada va ser de 139 defuncions per cada 100.000 homes, sent similar a la mitjana europea. En canvi, en dones és de 67 defuncions per cada 100.000 dones, esdevenint la taxa més baixa d’Europa.
 
Present i futur del càncer a Catalunya


Exceptuant el càncer de pell no melanoma, s’estima que a l’any 2016 a Catalunya es van diagnosticar aproximadament uns 38.500 casos nous de càncer (22.562 en homes i 15.922 en dones). Els tres tumors més incidents en els homes van ser els de pròstata (4.900 casos), els de còlon i recte (3.558) i els de pulmó (3.362). En les dones, van ser-ho els de mama (4.534 casos), els de còlon i recte (2.570) i els d’endometri (876). Si s’analitzen, però, els dos sexes conjuntament, els tumors més incidents van ser els de còlon i recte, que van representar 6.128 casos, un 16% del total de càncers. Per al mateix any s’estima que els tumors que van causar més defuncions en els homes van ser els de pulmó, els de còlon i recte i els de pròstata (2.767, 1.384 i 792, respectivament); i en les dones, els de mama, còlon i recte i els de pulmó (1.012, 985 i 585, respectivament).
 
Per a l’any 2025 s’estima que el nombre de nous casos de càncer serà de 21.743 en homes i de 17.268 en dones, el que pot suposar un increment respecte l’any 2015 del 5.5% en homes i del 11.9% en dones. L’any 2025 els quatre tumors més incidents en els homes continuaran sent els de pròstata (4.652 casos), els de còlon i recte (4.015), els de pulmó (2.928) i els de bufeta urinària (1.931). Més d’un 40% dels pacients diagnosticats durant aquest any amb qualsevol d’aquests quatre tumors superaran els 74 anys d’edat. En les dones, els tres tumors més incidents l’any 2025 seran els de mama (4.877 casos), els de còlon i recte (2.966) i els de pulmó (1.253). Els tumors de pulmó superaran en nombre de nous casos els de cos uterí (840 casos), que actualment ocupa la tercera posició. S’espera que gairebé la meitat dels casos de càncer de còlon i recte es diagnosticaran en dones majors de 74 anys (1.460 casos de un total de 2966 casos).
 
A més de les millores en el tractament i l’atenció que expliquen part de la disminució constant de la mortalitat, també tenen influència les activitats preventives, una major conscienciació de la població sobre la necessitat de consulta davant de símptomes sospitosos, i les activitats de detecció precoç per a determinats tumors. En aquest sentit, com recull el Pla contra el Càncer a Catalunya 2015-2020, Salut ha estès a tota Catalunya dos programes de cribatge: el Programa de detecció precoç de càncer de mama i el Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte mitjançant la prova de detecció de sang oculta en femta en homes i dones de 50 a 69 anys.