El Pepe Sales reivindica l'obra de l'escriptor francès Jean Genet

L'artista va viure pres i es va moure en un món ple de delinqüència

El festival d'art independent Pepe Sales vol ser un espai de trobada de creadors i d'intercanvi de coneixements que inclou exposicions, cinema, pensament, instal·lacions i actuacions. Uns 150 artistes, entre organitzadors i col·laboradors, treballen de manera gratuïta per "desvetllar consciències, fomentar el pensament, originar idees i activar projectes". Els artistes comparteixen amb el públic les seves creacions al voltant de l'obra i el temps de l'autor que és homenatjat.

Cada any està dedicat a un creador independent i des dels seu inicis ha recordat a Pepe Sales, que li dóna nom; Miquel Bauçà, Pedro Casariego, Lluís Vilà, Santa Teresa de Jesús, Carilda Oliver Labra, Juan Eduardo Cirlot, Renèe Vivien, Roberto Bolaño. El Festival proposa un exercici de reconeixement i de recerca tot recuperant i divulgant la figura i el llegat d'aquests autors.

Qui era Jean Genet?

Enguany, l'escollit és el novel·lista, dramaturg i poeta Jean Genet (1910-1986). De pare desconegut i abandonat per la mare, als deu anys va iniciar-se en petits furts i va ser internet al centre de menors de Mettray, on va assumir la seva homosexualitat. Desertor de l'exèrcit, va viure entre la delinqüència, la marginació i la prostitució i va ser detingut a França i condemnat a cadena perpètua l'any 1940 des d'on va escriure les primeres novel·les. La seva obra va despertar l'interès de grans intel·lectuals de l'època com ara Jean, Cocteau i Jean Paul Sartre que van participar en un moviment intel·lectual per demanar al govern francès la seva alliberació. Sartre va percebre en la seva obra –va escriure novel·la però també teatre de l'absurd- alguns temes centrals de l'existencialisme, com ara l'essència del mal o l'exercici de la llibertat. Els seus escrits estan plens de situacions sexuals i de temes que tracten sobre proxenetes, lladres, homosexuals i altres marginats socials, reflectint la seva pròpia experiència com a pres i homosexual.

Ja en llibertat, va viatjar constantment i, tot i ser ja una figura reconeguda –es va relacionar amb noms com Giacometti, Juan Goytisolo o Derrida-, només va aparèixer en causes polítiques com ara els Panteres Negres als Estats Units, els palestins que vivien als camps de refugiats de Jordània i els assassinats per les milícies libaneses pro Israel. D'aquesta experiència neix la seva darrera novel·la 'El captiu enamorat' l'any 1984. Un any abans, el 1983, va rebre el Grand Prix des Lettres, màxim reconeixement literari a França. Va morir a París el 1986 i va ser enterrat, tal com va demanar, al Marroc.

Exposicions, cinema i teatre

La inauguració d'aquesta nova edició serà el 26 de gener al Centre Cultural La Mercè de Girona amb una exposició col·lectiva d'arts plàstiques feta amb urinaris i titulada 'Diari del lladre: Les Carolines' que inclourà també dansa, música i poesia.

Entre les propostes, destaquen les projeccions del documental 'Genet al Raval' dirigit per Juan Caño al cinema Truffaut; 'Un chant d'amour' del mateix Genet i 'Querelle de Brest' de R. W. Fassbinder. A aquest mateix espai també es programarà un festival de curtmetratges amb 15 realitzadors que estrenaran els seus treballs dedicats a l'autor francès.

En l'àmbit teatral, destaca la representació de 'Les criades', un muntatge que va escriure Genet, on les protagonistes fingeixen ser les seves mestresses per "humiliar-se encara més". La direcció és de Genoveva Pellicer.

Per altra banda, també es programarà una conferència a càrrec de Wajid Soliman, escriptor i estudiós de l'obra de l'homenatjat sota el títol 'Jean Genet, una vida de trons i fúria". També es llegiran poemes.

L'acte més multitudinari serà el 31 de gener amb actuacions en directe de més de cinquanta artistes que mostraran creacions inèdites en les seves diferents disciplines i inspirant-se en l'obra i vida de Genet. Serà a l'Auditori i Claustre del Centre Cultural La Mercè i comptarà amb noms com la ballarina Sol Picó, acompanyada de Mariona Sagarra, el mag Fèlic Brunet o la companyia Cascai Teatre.