Jordi Prat estrena al Temporada Alta un musical polièdric sobre la fe centrat en la devoció a Eva Perón

L'escenari té la il·luminació tènue de les espelmes. Al centre hi ha un altar ple de flors i fotos d'Eva Perón. En un costat, una taula amb un crucifix i elements de litúrgia. I a l'altra banda, un piano. L'escena recrea el soterrani on, setmana rere setmana, tres personatges es reuneixen per celebrar una missa particular. Tots ells idolatren Perón, llegeixen fragments de la seva autobiografia i canten passatges de la seva vida. Simplement, per una qüestió de fe; pel motiu que els impulsa a ser qui són.

L'autor i director Jordi Prat porta al Temporada Alta un particular musical. 'Requiem for Evita', com ell mateix la defineix, és un concert-espectacle "polièdric" que gira al voltant de la devoció. "Al final de l'obra hi ha un petit monòleg que diu: 'La fe hauria de servir per omplir els buits de l'ànima'; i és precisament això", concreta el director.

A Jordi Prat, la figura de la política argentina no li és desconeguda. Amb 'Eva Perón' de Copi, que va dirigir al Teatre Lliure, ja va llegir molt sobre ella. I ara, salvant distàncies –allò era una farsa, això és un musical- el dramaturg i director torna a fer girar un espectacle al voltant de la seva figura. Per dur-lo a escena, aquest cop s'envolta dels actors Anna Moliner, Jordi Vidal i Andreu Gallén.

De la idolatria a redescobrir Evita

'Requiem for Evita' gira al voltant de la idolatria – "avui dia hi ha qui creu en Messi o Miley Cyrus i no passa res", reflexiona Prat- però al mateix temps també vol trencar el "prejudici" que envolta el record de Perón. "Avui dia tots la tenim catalogada, n'hem fet un judici previ; però jo m'hi he enfrontat com si fos un personatge de ficció", explica Prat. "Per això, els mateixos protagonistes defensen el seu personatge, perquè hi veuen tot allò que els dóna sentit", precisa.

Aquest particular musical es vesteix amb tota mena de temes. Hi ha coples, tangos, Jesucrist Superstar o cançons adaptades per a l'ocasió ('Gracias a Evita que me ha dado tanto', entonen els protagonistes). I sobretot, ja avança Jordi Prat, no és un espectacle per veure en silenci des de la butaca. Al públic, se'l fa interactuar. Ja sigui animant-lo a cantar, ja sigui convidant-lo a pujar damunt l'escenari per compartir amb els actors un plat de mongetes perona (sí, el seu nom ve d'Eva Perón, i a l'obra se n'explica el per què de l'origen).

Amb xandall

A 'Requiem for Evita', els personatges van vestits amb xandall. Precisament, per tot allò que tenen de revolucionaris (a imatge de Fidel Castro). Porten samarretes del Txe i també vambes independentistes. "Hi ha una barrija-barreja que no té per què ser coherent, perquè precisament això és el que té la fe", explica Jordi Prat.

I de fet, per transmetre aquesta idolatria al públic, els actors se la creuen. Anna Moliner explica que, durant el musical, allò que fan és simplement "cantar per compartir la figura d'Eva Perón amb el públic, que és un mite per a l'imaginari dels tres personatges". I confessa, rient: "De fet, aquest serà el primer cop que cantaré una copla".

'Requiem for Evita' (que mescla català, castellà, anglès i llatí) s'estrena aquest dissabte a la sala La Planeta de Girona. Serà al vespre, en una única funció dins el marc del Temporada Alta.