El Santiago Rusiñol més gironí s'exposa al Museu d'Art

Paisatges, racons, jardins i interiors de les comarques gironines estan presents al llarg de l'obra de Santiago Rusiñol. L'artista no només els va pintar en els seus olis sobre tela, sinó que també els va descriure en diferents articles i relats publicats a la premsa del moment. En tots els indrets de la demarcació on el pintor hi va fer estades, Rusiñol va plasmar l'empremta del territori al seu llegat.

Ara, el Museu d'Art de Girona redescobreix aquest vincle. L'exposició 'Santiago Rusiñol en terres gironines', que s'inaugura avui i es podrà veure fins a l'1 de novembre, mostra aquesta estreta simbiosi entre entre l'art de pintar i escriure que alternava Rusiñol, enllaçant-ho amb ciutats i pobles de la demarcació.

Ripoll, Olot, Puigcerdà –però, sobretot Girona i Arbúcies- van ser els indrets més freqüentats per l'artista. Però no els únics. 26 pintures, més d'una vintena de dibuixos, fotografies, filmacions i escrits de l'època ho testimonien. De fet, les estades de Santiago Rusiñol en terres gironines són, també, sinònim de la seva evolució com a artista.

"Des del primer cop que va exposar, al 1878 per les fires de Girona, fins un any abans de morir, quan al 1830 pintava a Arbúcies, l'obra de Rusiñol a les terres gironines és un reflex de la seva trajectòria", explica una de les dues comissàries de l'exposició, Mita Casacuberta. Des de la vida i els paisatges d'Olot (plasmats en una trentena de teles de l'artista) fins als característics jardins que caracteritzen la seva pintura, Rusiñol evoluciona i fa que les terres gironines en siguin testimonis.

"Tornant de París, per exemple, es va establir un temps a Puigcerdà; a partir d'aquell moment, se centra en interiors, que podrien ser típicament parisencs", concreta la comissària. A la mostra no hi falta, tampoc, la Girona de pedra (com el mateix Rusiñol la va batejar). Les vistes característiques de la Catedral, Sant Pere de Galligants, Sant Fèlix o els patis senyorials. Olis sobre teles que l'artista va pintar durant les seves estades a la ciutat -intermitents però ininterrompudes- que s'estenen entre el 1911 i el 1929.

Premsa, fotografies i filmacions

El recorregut pels 340 metres quadrats de sales que integren l'exposició intercala obra pictòrica i dibuixos amb reculls de premsa de l'època, on l'artista publicava les seves cròniques. A més, la mostra també presenta una selecció dels textos més destacats del Santiago Rusiñol escriptor que fan referència als paisatges gironines.

Premsa del moment que, entre d'altres, reprodueix els característics jardins del pintor (mostra de la seva fama ja en vida), una pel·lícula de quatre minuts que va formar part de l'homenatge que Girona va retre a l'artista el 1926 i fotografies (algunes d'elles, inèdites) completen el relat expositiu. En total, la mostra 'Santiago Rusiñol en terres gironines' recull peces de més 40 prestadors (entre museus, particulars, arxius i biblioteques).

Produïda per l'Agència de Patrimoni Cultural, i comissariada per Casacuberta i Vinyet Panyella, així com l'assessorament de Mercedes Palau-Ribes, l'exposició s'ha inaugurat aquest dissabte coincidint amb el 'Temps de Flors'. El conseller de Cultura, Santi Vila; l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el president de la Diputació, Pere Vila, i el bisbe Francesc Pardo han fet el recorregut inaugural per les diferents sales.