Les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, a un pas de la fusió

Ja han unificat la gestió i els serveis

Les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, estan pendents de la nova llei catalana per poder completar la fusió. Durant el darrer any, ja han unificat la gestió i els serveis que presten i, per primer cop, aquest 2016 presentaran un pressupost conjunt que puja a 550.000 euros.

De moment, però, només serà a títol informatiu, perquè fins que el Parlament no desencalli la llei, no es podrà fer el pas definitiu. És a dir, convocar eleccions i integrar els òrgans de govern.

La nova cambra, que ja es dóna a conèixer com la de la Costa Brava Centre, abastarà unes 16.000 empreses de catorze municipis, inclosos al triangle que formen la Bisbal d'Empordà, Cassà de la Selva i Tossa de Mar. Això sí, de moment, només 500 firmes en paguen les quotes voluntàries. Sobre la integració, els presidents de Palamós i Sant Feliu expliquen que encara és aviat per parlar de seus. Però sí que tenen clar que, com a mínim, obriran oficina a Platja d'Aro.

Ampliació:

El procés de fusió entre les dues cambres baixempordaneses, inèdit a Catalunya, va començar a finals de maig del 2015. La crisi econòmica, però sobretot el fet que les quotes que paguen les empreses passessin a ser voluntàries, van fer que la integració es convertís en l'única sortida. "Era o això o veure'ns abocades a desaparèixer", ha recordat el president de la de Sant Feliu, Joan Puig.

Ara, gairebé dotze mesos més tard, les dues cambres de comerç ja gairebé funcionen com una de sola. Si més no a nivell intern, on ja s'han fet els deures. S'ha unificat la gestió i també s'han integrat serveis. "Per exemple, les nòmines del personal es porten totes des de Sant Feliu", concreta el president de la cambra de Palamós, Xavier Ribera.

Les dues cambres, que han adoptat la marca de Costa Brava Centre, també han impulsat serveis conjunts. Entre aquests, Ribera ha esmentat el programa que permet trobar noves ocupacions per als joves a l'atur. Durant el 2015, hi ha hagut 58 alumnes que han participat en algun dels sis cursos que s'han fet en el marc del projecte (per trobar feines d'ajudants de carnissers, peixaters, cuiners o cambrers).

Més que seus, serveis

De moment, els dos presidents sostenen que encara és aviat per parlar de seus. Tenen clar, això sí, que els locals de Palamós i Sant Feliu, que són de propietat, no es tancaran. I que l'objectiu és obrir una oficina de la nova cambra a Platja d'Aro.

Ara bé, més que d'ubicacions, tant Puig com Ribera prefereixen parlar de serveis. "Abans sí que hi havia la cultura que la cambra necessitava un lloc físic, però ara això ha canviat; el que cal és agafar la maleta, anar a veure les empreses i oferir-los els nostres serveis", precisa el president de la de Sant Feliu. "De fet, aquesta és ara mateix la nostra principal font d'ingressos", hi afegeix el de Palamós.

L'abast territorial de la nova cambra s'estendrà a catorze municipis. En concret, la Bisbal d'Empordà, Begur, Palafrugell, Vall-llobrega, Mont-ras, Calonge, Palamós, Cassà de la Selva, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Llagostera, Tossa i Vidreres.

Es calcula que dins aquesta àrea hi ha unes 16.000 firmes (la majoria, microempreses i pimes). Ara bé, actualment, de tot aquest global només n'hi ha unes 500 que paguin les quotes voluntàries. L'objectiu és que la prestació de serveis (cursos, seminaris, assessorament a emprenedors, jornades) aconsegueixi incrementar els números de la nova cambra i garantir-ne la viabilitat.

Pendents de la llei

Per primer cop, aquest 2016 les dues cambres presentaran un únic pressupost, al costat de l'individual de cadascuna. Ascendirà a 550.000 euros, però de moment només serà a títol informatiu. I és que, com precisen els dos presidents, si bé "la part interna ja està resolta", hi ha un topall extern que no permet culminar la fusió.

"Fins que el Parlament no aprovi la nova llei de cambres, no podrem convocar eleccions i integrar els òrgans de govern en un de sol", ha precisat Ribera. S'espera que la llei sigui realitat aquesta legislatura, com ja va anunciar el conseller d'Empresa, Jordi Baiget, en una compareixença a la cambra catalana. De fet, aquest Departament és qui des d'un inici tutela la integració de les dues cambres baixempordaneses.

Un cop la llei s'aprovi, i es desencalli el procés d'eleccions, la nova Cambra de Comerç de la Costa Brava Centre ja serà una realitat al 100%. Fins aleshores, els dos presidents s'encarregaran de deixar-ho tot lligat. Joan Puig ja ha anunciat que la seva voluntat serà la de donar pas i no presentar-se als comicis. Xavier Ribera, per la seva banda, encara no ho ha desvetllat.

A dia d'avui, les dues cambres de comerç sumen una plantilla de vuit treballadors.

Millora la percepció de l'empresariat

Puig i Ribera han presentat aquest dilluns els resultats d'una enquesta econòmica a l'empresariat de l'àrea que cobreixen les dues cambres (un estudi que, per primer cop, s'ha fet de forma conjunta). En total, s'han enquestat unes cent empreses.

En general, els resultats confirmen una millora de la situació econòmica. Més de la meitat de les empreses (un 51%) preveuen facturar més aquest 2016 i set de cada deu mantindran plantilla (i un 15% faran nous contractes). A més, a diferència d'anys anteriors, les respostes també permeten concloure que el 53% volen fer noves inversions (bé sigui a través de recursos propis o combinant-los amb crèdits bancaris).

L'enquesta també subratlla que, entre les principals preocupacions de l'empresariat de la zona hi ha els costos d'energia i de personal (tot i el context de moderació salarial). Tot plegat, encara que les vendes augmentin, fa que les firmes temin que els marges de rendibilitat seran més reduïts.