El llegat cultural i patrimonial de Narcís-Jordi Aragó Masó i Mercè Huerta Busquets continua donant resultats sorprenents i gratificants. Gairebé vint anys després que fessin donació de la Casa Masó a la ciutat de Girona i de la creació de la Fundació Rafael Masó, aquesta exposició és un altre fruit de la seva generositat.
Dins dels diversos fons que gestiona la fundació, hi ha un nombre substancial d’obres sobre paper (dibuix, aquarel·la, gravat, cartell, etc.), entre les quals destaquen les que havien format part de la col·lecció de Rafael Masó Pagès, el pare de l’arquitecte. Com la casa, primer les va heretar el primogènit, Santiago Masó, a la mort del qual van passar a la seva germana Maria de la Bonanova, esposa d’Estanislau Aragó i mare de l’advocat i periodista Narcís-Jordi Aragó.
L’alcalde de Girona i president de la Fundació Rafael Masó, Lluc Salellas, escriu en el catàleg de l’exposició que el resultat és una exquisida selecció d’obres d’un període que massa sovint és absent o poc representat als nostres museus i a les mostres temporals.
Per tant, l’exposició permet endinsar-nos en una època, uns artistes, uns temes i unes pràctiques (el col·leccionisme, l’ensenyament i la pràctica de l’art) que, per contrast amb el món actual, ens ajuden a reflexionar de forma crítica sobre el paper que ha tingut i té actualment l’artista, l’obra d’art i la nostra cultura visual.
“Dibuixos de mestres antics a la Casa Masó: segles XVIII i XIX” s’inaugura el 23 d’octubre a les 18 h, amb la presència de l’historiador de l’art, antiquari i galerista Artur Ramon, que ha comissariat l’exposició. Es podrà visitar fins al 21 de març de 2026.
Rafael Masó Pagès (1851-1915) responia al prototip d’home de la Renaixença. Va treballar com a procurador dels tribunals, però amb això no en va tenir mai prou: va crear la Impremta Masó, va fundar i dirigir el Diario de Gerona de Avisos y Noticias, va ser regidor de l’Ajuntament i membre de la Diputació de Girona, i va voler complementar la seva afició al dibuix i la pintura creant una petita però selecta col·lecció d’art.
Aquesta passió per decorar la casa amb dibuixos, escultures i pintures tenia a veure amb la seva convicció que la presència i contemplació de l’art era essencial en la vida quotidiana de la seva família, a més de donar-li la distinció tan desitjada per la nova burgesia urbana a l’hora de mostrar-se com un amant i protector de les arts.
Així és com van arribar al carrer Ballesteries dos dibuixos que va comprar com a originals de Francisco de Goya (en realitat d’Eugenio Lucas), un altre atribuït a Anton Raphael Mengs (que és de Vicente López), dos més suposadament de Francesc Ribalta (ara considerats d’autoria anònima) i els correctament atribuïts a Mariano Salvador Maella, Teodoro Matteini i altres autors italians i espanyols. Són obres dels segles XVIII i XIX, i en bona part corresponen a la categoria de mestres antics o vells mestres (Old Masters), és a dir, artistes anteriors a l’art modern.
Per presentar la selecció de dibuixos que atresora la fundació, Artur Ramon va optar per envoltar-los d’altres dibuixos procedents de col·leccions privades de Girona i Barcelona, alguns dels quals s’exposen per primera vegada al públic.
La voluntat de l’exposició és contextualitzar la col·lecció i reivindicar l’art dels segles XVIII i XIX, sovint menyspreat pel seu academicisme, amb un recorregut de 40 obres sobre paper que mostren una àmplia varietat tècnica, formal i temàtica. El conjunt il·lustra el paper que tenien l’art i el col·leccionisme en una societat, un país i una ciutat en transformació, en el moment d’entrada a la modernitat.
Hi destaquen artistes com els italians Teodoro Matteini i Giuseppe Lucini, els valencians Mariano Salvador Maella, Vicente López i José Camarón, i els madrilenys Zacarías González, Luis Paret i, sobretot, Eugenio Lucas Velázquez. També s’hi poden veure dibuixos del propi Rafael Masó Pagès i d’un altre gironí pràcticament desconegut, el poeta, fotògraf i dibuixant Artur Girbal, juntament amb alguns dibuixos d’autors anònims.
El comissari de l’exposició, Artur Ramon, farà una visita comentada el 14 de novembre, i el director de la fundació, Jordi Falgàs, n’oferirà dues més els dies 11 de desembre i 22 de gener.
