Els museus d'Olot reivindiquen el potencial del seu fons a l'exposició 'El tresor més ben guardat'

El fons dels museus d'Olot acullen més de 8.000 referències. Quasi totes són donacions que col·leccionistes o artistes han fet a la ciutat en el darrer segle. Per reivindicar aquest potencial i permetre a la ciutadania acostar-s'hi, s'ha organitzat la mostra 'El tresor més ben guardat'. El projecte consta de dues exposicions. Una d'elles, 'Cadàver exquisit. El cos truncat' és la part reflexiva i aborda la relació entre la societat i el seu patrimoni.

L'altra, 'La cambra de les meravelles' exposa més de 350 peces d'aquest ampli fons. La manera d'exposar-les s'emmiralla en els gabinets de curiositats del s. XVII (precursors dels museus) on tot d'objectes rars s'acumulaven sense ordre ni explicacions.
Aquest projecte neix amb la vocació de reflexionar sobre com s'han format els fons dels tres museus d'Olot -el dels Sants, el museu de la Garrotxa i el dels Volcans- i sobre quina relació hi ha entre la societat i el seu patrimoni. Aquests tres museus acumulen més de 8.000 referències (que es tradueixen en més de 13.000 peces) de diferents donacions de col·leccionistes o artistes de la comarca que han volgut confiar el seu llegat a aquests museus.

Aquesta gran multitud de peces -des d'obres d'art però també col·leccions de ceràmica japonesa, imatges de sants o peces relacionades amb el món de la natura- estan inventariades i guardades als magatzems dels museus. Ara, per treure a la llum aquest potencial i poder-lo acostar als olotins, s'ha creat la mostra 'El tresor més ben guardat'. 

Una reflexió entre societat i patrimoni

El projecte, comissionat per Javi Palomo, es concreta en dues exposicions i diverses activitats a l'entorn de les mateixes. Una de les exposicions s'ha batejat amb el nom 'Cadàver exquisit. El cos truncat', que acull el Museu dels Sants. Segons ha explicat el comissari, aquesta és la part més reflexiva del projecte i la que s'ha creat a partir de peces de col·leccions privades que fins ara no s'havien exposat abans. Aquesta mostra busca interpel·lar l'espectador per platejar-li quina relació guarda amb el seu patrimoni. El comissari apunta que cada vegada els ciutadans veuen més allunyat el seu patrimoni, com si es tractés "de fragments d'un cos trucant". "El patrimoni no té valor si no es vincula a la societat", ha reflexionat. 

Per això, l'exposició està formada bàsicament per parts del cos disgregades, entre les que es troba un crani humà del segle XVIII sobre el qual reposa una corona de plata o ulls de figures de sants posats sobre unes mans. "La mostra pot ser incòmoda pels objectes que s'hi mostren però el que volem és crear situacions perquè tothom s'enfronti al seu patrimoni", ha defensat. 

Durant la recerca per crear aquest espai, destaca el fet que s'ha aconseguit retrobar la pista d'una obra que es donava per desapareguda des de la Guerra Civil i que s'ha localitzat a l'església de Sant Esteve. Es tracta d'un Sant Crist de la Paciència o de la Humiliació (tall del segle XVIII) que s'ha recuperat i per al qual s'ha dissenyat un espai expositiu expressament. L'espectador entra a una sala a les fosques on es troba la imatge i un banquet on pot asseure's a reflexionar en silenci. "Volem que la gent es qüestioni perquè una obra d'aquesta qualitat ha estat desapareguda tant de temps", ha manifestat. 

A la recerca de l'espectador "aclaparat"

L'altra pota del projecte és l'exposició 'Cambra de les meravelles', que es pot veure a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa. El comissari ha explicat que s'han inspirat en les cambres de meravelles o gabinets de curiositats que van ser els precursors dels museus. Cal remuntar-se als segles XVI i XVII, quan les col·leccions d'objectes rars o estranys -sobretot relacionats amb la natura- s'exposaven sense cap tipus d'ordre, discurs o explicació. 

Aquesta mateixa idea es vol aconseguir amb aquesta exposició. El comissari ha escollit unes 350 peces entre els milers que hi ha al fons dels museus i s'han situat a la sala totes apilonades, sense cap explicació sobre els artistes o la procedència de les obres. Es pot trobar des d'escultures a una banya de mamut, una espasa filipina, ceràmica japonesa o un niu de la illa de Pasqua. "No cal cap justificació de les peces sinó que el que importa és el conjunt, representen tot allò que la ciutat ha acumulat i guardat al llarg de la història perquè considera que és significatiu", ha destacat. L'objectiu és acostar-lo als ciutadans, que són desconeixedors d'aquest fons. 

Les dues exposicions s'inauguren dissabte 18 d'abril i es podran visitar fins el 23 d'agost.