CiU posa a prova el seu projecte per revalidar l'alcaldia de Girona

Les eleccions del 24 de maig posen a prova el projecte de CiU a Girona. Carles Puigdemont ha assegurat que el seu partit necessita com a mínim vuit anys per desplegar el seu model de ciutat i està per veure si els nacionalistes aconsegueixen mantenir -o fins i tot augmentar- la confiança de l'electorat. Les eleccions del 2011 van suposar un punt d'inflexió ja que era la primera vegada en democràcia que el PSC no aconseguia l'alcaldia.

Fa quatre anys, Carles Puigdemont va optar per governar en minoria després d'aconseguir la fita de ser el primer alcalde convergent de la ciutat. CiU va obtenir 10.123 vots, un 31,5% del total, i en segon lloc va quedar el PSC, que va obtenir 7.505 vots i es va quedar amb set representants. Tot i el desgast de governar en solitari, Puigdemont no descarta repetir aquesta opció, tot i que apunta que la situació desitjable per a la ciutat seria la "d'un govern fort". 

CiU ha aconseguit impulsar projectes basats sobretot en el turisme i la cultura -com la marca 'Girona, ciutat de festivals' o el nou Museu d'art modern de Girona- i ha posat límits a l'oci nocturn amb ordenances com la de civilitat, que per primer cop prohibeix beure alcohol al carrer. L'equip de govern també presumeix d'haver elaborat els pressupostos amb més despesa social de la història del consistori gironí. El govern de Puigdemont ha coincidit amb la posada en marxa de l'alta velocitat i ha hagut de gestionar amb l'Estat les obres de reposició pendents. Fins i tot, el consistori ha assumit alguns treballs -com plaça Montserrat o el carrer Bisbe Sivilla- que l'Estat no ha volgut executar per considerar que estaven fora de l'àmbit estricte de l'obra.

Durant aquests quatre anys, CiU ha completat projectes com el Centre Cívic del Barri Vell, el pavelló de l'escola Montfalgars o l'escola bressol de la Devesa. Al tinter han quedat obres llargament reivindicades pels mateixos nacionalistes quan eren a l'oposició, com la rehabilitació del Cinema Modern o l'impuls definitiu del parc de la Devesa (de moment només s'ha iniciat el procés participatiu per definir el pla d'usos). 

La polèmica compra del fons Santos Torroella

El projecte més polèmic del mandat ha estat la compra del fons d'art de Rafael Santos Torroella, valorat en 3,9 MEUR. L'alcalde, Carles Puigdemont, va defensar que era una adquisició que es podia pagar en sis anys sense necessitat de recórrer al crèdit i que podia esdevenir un atractiu turístic i de generació econòmica. El fons s'ha d'exposar a la Casa Pastors -situada als peus de la Catedral i antiga seu de l'Audiència Provincial-, on està previst que es creï el nou Museu d'art modern de Girona.

L'oposició, pràcticament en bloc, va carregar contra aquesta compra per considerar que, en temps de crisi, no es podia avalar una operació d'aquesta envergadura. Aquesta ha estat l'única vegada que Puigdemont va haver de fer valdre el vot de qualitat de l'alcalde per tirar endavant la compra perquè hi va haver un empat de vots. 

De fet, Puigdemont va haver de retirar de l'ordre del dia del ple de setembre del 2013 aquest punt per manca d'acords. Poc després, al desembre, va morir la vídua del col·leccionista d'art i el fet que s'hagi hagut de formalitzar la compra amb els hereus ha dificultat l'operació, que hores d'ara encara no s'ha completat. A banda del cost de l'adquisició del fons, també caldrà rehabilitar la Casa Pastors, que ja està en mans de l'ajuntament després que la Generalitat li hagi cedit per deu anys la part que li pertocava. 

El mandat dels regidors no adscrits

Aquest mandat s'ha viscut una situació sense precedents al plenari de la ciutat. El juliol del 2011 el ple el conformaven 25 regidors de cinc partits diferents. Quatre anys més tard, d'aquests 25 regidors n'hi ha vuit que han acabat com a no adscrits. 

El primer en fer el pas va ser Carles Palomares, l'abril del 2013, quan va deixar el PPC perquè creia que Catalunya ha de poder decidir el seu futur i al·legava que no podia formar part d'un partit afectat de ple per la corrupció. 

El segon trencament el va protagonitzar Carles Bonaventura, de Reagrupament, que el 2011 s'havia presentat en coalició amb la CUP. Bonaventura es va abstenir en la votació de la compra del fons d'art Santos Torroella -facilitant així la polèmica adquisició- i aquesta decisió va causar el trencament del pacte i la CUP el va fer fora. 

La crisi més important l'ha viscuda el PSC, que ha perdut sis dels set regidors. La primera en abandonar el grup socialista va ser Glòria Plana, que a l'estiu va decidir fer-se enrere i no presentar-se a les primàries. Poc després, va sortir del grup, va abandonar la militància i els càrrecs orgànics per passar a no adscrita i donar suport a Avancem. 

Plana no seria l'única que deixaria el PSC. A finals del 2014, cinc regidors més -amb la portaveu Pia Bosch al capdavant- van deixar el grup per donar suport explícit al nou partit escindit del PSC, Moviment d'Esquerres (MES). Això provocava una situació insòlita al PSC, que passava de tenir set regidors a quedar-se només amb una: Sílvia Paneque, l'actual candidata. 

Pactes preelectorals abans del 24 de maig

Aquestes eleccions arriben marcades per diversos pactes preelectorals. L'alcalde i candidat a la reelecció, Carles Puigdemont, ha decidit incorporar a la seva llista membres de formacions diferents. Puigdemont ha fitxat l'exregidora socialista Glòria Plana -ara regidora per Avancem- i també Carles Bonaventura, de Rcat, que ocupa el 13è lloc a la llista. 

Més sonat ha estat encara l'acord entre ERC i el nou partit MES, format per crítics del PSC. Una condició dels republicans per tancar l'acord amb MES passava perquè a la candidatura no hi hagués cap dels regidors actuals i, per tant, s'ha apostat per cares noves com Pere Albertí o Roser Maeso. Això deixa fora del panorama municipal una de les cares més visibles del socialisme gironí. Pia Bosch, que havia estat l'anterior cap de llista a Girona, ara podria fer el salt novament a la política nacional. 

Moltes cares noves al front dels partits

Dels candidats que van encapçalar les candidatures del 2011 només repeteixen Carles Puigdemont (CiU) i Concepció Veray (PPC). La renovació s'imposa a la resta de partits: a la CUP pren el relleu Laia Pèlach -en tàndem amb Lluc Salellas-, a ICV s'estrena Eugènia Pascual després de molts anys de Joan Olòriz com a cara visible dels ecologistes, ERC aposta per l'escriptora Maria Mercè Roca i el PSC presenta com a alcaldable Sílvia Paneque. 

El PSC, castigat per crisis internes, ha apostat enguany per una nova fórmula per escollir candidata i configurar la llista. El partit va celebrar primàries però només Sílvia Paneque s'hi va acabar presentant, ja que Glòria Plana es va fer enrere a última hora. A més, els socialistes han obert un procés perquè els ciutadans puguin proposar noms per anar a la llista. L'ordre del número 2 al 14 s'ha escollit per votació directa de militants, simpatitzants i ciutadans. 

Les eleccions del 24 de maig també serviran per determinar si el dibuix polític del plenari acull noves formacions. Una de les candidatures que pot optar a aconseguir representació és Ciutadans, liderada per l'exregidor del PPC Jean M. Castel. 

La reactivació econòmica i les polítiques socials, prioritats dels partits

Quatre anys més tard, les qüestions econòmiques centraran bona part de l'interès dels partits a l'hora de fer campanya. La crisi ha continuat manifestant-se aquests quatre anys i la recuperació econòmica i la generació de llocs de treball és una prioritat per als partits. Alhora, l'economia es combina amb d'altres factors com el fet nacional o les polítiques socials. 

Les dades del febrer situen la taxa d'atur registrat a la ciutat en el 13,2%. Una situació molt similar a la de fa quatre anys. Llavors, la taxa estava situada en el 13,83%. Per edats, l'atur és més agressiu amb el col·lectiu de 55 a 64 anys, arribant a un 19,85% de mitjana. L'atur juvenil se situa en el 7,94% (de 16 a 24 anys) i en l'11,81% (de 25 i 34 anys). De mitjana, el 2014 ha registrat 7.237 aturats. El sector serveis (4.878) i el de la construcció (1.021) són els que més aturats registren. 

Des del consistori s'han impulsat algunes iniciatives per generar ocupació, com el programa Girona Actua, adreçat a persones en risc d'exclusió social. Durant el 2014, van participar del programa 551 persones, de les quals un 39% va acabar aconseguint un contracte de treball. Un altre indicador de certa recuperació és el fet que el Servei Municipal d'Ocupació (SMO) ha gestionat més ofertes de feina. Durant el 2014 n'ha rebut 994, 140 més que l'any anterior.

A finals del 2010, el nivell d'endeutament de l'Ajuntament de Girona era del 66,07%. Quatre anys més tard, se situa en el 55%, mentre que el nivell màxim permès -amb tutela financera- és del 120%.