Investigadors de la UdG descobreixen una nova forma d'aconseguir combustible

Per primera vegada sintetitzen àcid butíric a partir de diòxid de carboni

Un treball dut a terme pels investigadors Ramon Ganigué, Sebastià Puig, Pau Batlle, Maria Dolors Balaguer i Jesús Colprim del grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG), publicat a la revista Chemical Communications, demostra per primera vegada la possibilitat de sintetitzar directament àcid butíric (C4H8O2) a partir de diòxid de carboni.

Aquesta descoberta suposa un salt significatiu molt important en l’obtenció de productes orgànics d’alt valor afegit mitjançant sistemes bioelectroquímics, ja que l’àcid butíric té múltiples aplicacions en els sectors farmacèutic i químic i pot ser transformat en combustible a través d’un procés d’esterificació.
 
L’esgotament dels recursos fòssils i els impactes negatius que aquests generen sobre el medi provoca que cada vegada sigui més necessari desenvolupar nous processos d’obtenció de productes químics fonamentats en la utilització de recursos renovables.

En els darrers anys la comunitat científica internacional ha mostrat un interès creixent per l’electrosíntesi microbiana (en anglès, microbial electrosynthesis), que té un principi ben simple: aprofitar la capacitat que tenen determinats bacteris quan s’aplica un corrent elèctric extern per captar el diòxid de carboni i convertir-lo en compostos orgànics complexos amb valor afegit (àcids orgànics o alcohols). Tanmateix, tot i els esforços esmerçats, fins ara només s’havia pogut sintetitzar àcid acètic, un producte amb aplicacions industrials molt barat que el converteix en poc interessant des d’un punt de vista comercial.
 
Biocombustibles

Els experiments es van realitzar a escala laboratori amb cultius de bacteris autotròfics dominats per espècies del gènere Clostridium. La màxima concentració d’àcid butíric obtinguda va ser de 20.2 mMC. En aquest mateix estudi, a més, es va observar la producció de butanol i l’etanol a valors de pH baixos. Aquesta darrera dada resultat especialment rellevant per les possibilitats de producció de biocombustibles que comporta. Els bons resultats esperonen a continuar la recerca iniciada per optimitzar encara més l’eficiència del procés i reduir els costos associats a la separació i recuperació de productes de fermentació.
Val a dir que els sistemes bioelectroquímics són una línia prioritària al LEQUIA, tant per les seves potencialitats en el tractament d’aigües i la producció d’energia, com per l’obtenció de productes orgànics d’alt valor afegit.