Per què podria ser perillós l'esfondrament de la Rambla de Figueres?

El passeig és una ample volta que cobreix la riera Galligans

(Actualitzat 10:56h)

L'esfondrament d'una part de la Rambla de Figueres (Alt Empordà) en un esvoranc de 40 metres quadrats comporta més perill del que inicialment podria semblar.

La principal característica d'aquest passeig central consisteix en que cobreix la riera Galligans al seu pas per la ciutat en una gran volta. Aquest seria el "tendó d'Aquil·les" de l'obra que amb tota seguretat haurà de ser apuntalada per evitar mals majors.

Tècnics municipals s'han reunit en un gabinet de crisi per debatre aquest i altres assumptes sobre la seguretat de la Rambla i han arribat a la conclusió que cal treballar amb urgència per reforçar el mur i la calçada que ha resultat malmesa.

La darrera actuació que s'hi va practicar es remunta al 2010, moment en que l'Ajuntament de Figueres va invertir 1,3 milions d'euros per evitar descalçaments fruit de l'erosió de l'aigua que hi circula.

(Visualitza el vídeo al web)

 
Vídeo de TV3


La riera Galligans en el punt que passa sota la Rambla de Figueres © M. Estarriola


Història

La Rambla és el passeig central de la ciutat, el seu espai urbà més emblemàtic, punt central de la zona comercial i eix que articula el nucli antic amb la zona d’expansió urbanística de la ciutat entre els segles XIX i XX. El seu origen data de l’any 1828, quan, per motius d’higiene, es decidí cobrir el llit de la riera Galligans. Una vegada coberta la riera, i per exprés desig popular, l’espai resultant es destinà a passeig públic.

Des de finals del segle XIX fins la guerra civil es va construir en aquest perímetre el millor conjunt d’edificis civils de la ciutat, els quals, conjuminats amb les edificacions preexistents permeten observar en un mateix àmbit la presència dels estils barroc, neoclàssic, eclèctic, modernista, noucentista i racionalista.

L’evolució urbanística de la Rambla va tenir el seu punt àlgid amb la reforma de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús l’any 1917, quan s’enderrocà l’illa de cases de la part superior i s’aixecà el monument d’inspiració noucentista de l’escultor Enric Casanoves dedicat a Narcís Monturiol, inventor de la primera nau submarina, l’Ictineu.

Ampliació:Les obres de reparació de l'esvoranc començaran en breu i s'allargaran durant dies