El Festival Càntut ha omplert la plaça de la Coma de Cassà de la Selva (Gironès) amb una proposta ideada especialment per l’edició d’enguany. El grup d’havaneres Les Anxovetes han preparat un repertori de sardanes cantades, i han convidat el públic a ballar-les. L’activitat forma part d’una trentena de propostes programades en tres dies per preservar les cançons locals i de transmissió oral. “
Reivindicar el patrimoni oral és remar a contracorrent, però cada vegada hi ha més persones que hi estan interessades i es fan preguntes”, assegura el corresponsable del projecte Cànutt, Albert Massip. A part de concerts, també s’han dut a terme xerrades divulgatives i els ja tradicionals ‘Dinars de cantadors i cantadores’, que han exhaurit totes les places.
Una de les cantants del grup, Tona Gafarot, explica que preparar aquesta proposta ha sigut tot un repte per a elles. “Ens feia respecte haver de cantar sardanes perquè fossin ballades, respectar-ne tota l’estructura. Era un repte que ens quedava lluny de la nostra zona de confort”, detalla. Gafarot també assenyala que, tot i compartir arrel popular, les havaneres i les sardanes són mons musicals molt diferents pel que fa al ritme i les estructures.
Un públic intergeneracional, des de nens i nenes fins a persones grans, ha omplert la plaça a la Coma al ritme del grup gironí. La proposta també ha servit a homenatge als Amics de la Sardana de Cassà, que enguany celebren el seu 50è aniversari i han col·laborat en donar forma al concert.
“Remar a contracorrent”
El Càntut tanca aquest diumenge la seva novena edició després de tres dies d’activitat a Cassà de la Selva, on s’han programat una trentena de propostes dedicades a reivindicar les cançons de tradició oral. El festival ha tornat a apostar per un format que combina concerts, espais pensats per cantar i compartir repertori, com dinars i sopars, i xerrades divulgatives. Una fórmula que segons Albert Massip “fa anys que funciona i que permet mantenir viva la tradició oral”.
Massip assegura que dedicar-se a preservar aquest patrimoni “és remar a contracorrent”, però destaca que hi ha “molta gent conscienciada, que fa preguntes” i que omple les xerrades i els concerts del festival. Sobre l’onada d’artistes que ara han apostat per treballar a partir de la música tradicional dels seus països, Massip afirma que “cada cert temps hi ha una necessitat de recuperar el passat”. “Alguns artistes comencen fent el seu propi repertori i després es qüestionen d’on venen ells i la seva família”, conclou.
El cant redoblat eivissenc
Enguany, el festival s’ha endinsat en la música tradicional de les Pitiüses. El punt de partida va ser el descobriment que a Berlín hi havia parts d’un arxiu de cançó catalana. La recerca va conduir a uns arxius d’un cant redoblat de finals dels anys setanta a Eivissa. Per donar-lo a conèixer, el festival ha programat una xerrada i el grup Arannà ha ofert un concert per presentar aquests cants. “Ha quedat una cosa molt rodona”, detalla Massip.
Al llarg del cap de setmana, s’han programat diverses activitats en el marc del festival, com la presentació del llibre ‘Els cants tradicionals als Països Catalans’ de Jaume Ayats; la xerrada-concert de Carles Sanjosé i Adrià Pujol dedicada al ‘Cançoner de l’Empordà’ i la projecció del documental ‘Eivissa, tresor pagès’. També han exhaurit totes les localitats del concert de Maria del Mar Bonet i dels tradicionals ‘Dinars de cantadors i cantadores’, que aquest any han comptat amb la participació de David Fernández o Magalí Sare.
En total, un 74% de les activitats han estat gratuïtes en una edició amb la col·laboració de catorze entitats i col·lectius locals. El projecte Càntut té tres potes: a més del festival, té un arxiu digital sonor de cançons tradicionals i impulsa cada any produccions pròpies per preservar aquest patrimoni.
