Un grup d'estrangers que viuen a Girona aprenen català en trobades setmanals a un bar

Veuen necessari entendre la llengua per viure i integrar-se

Des del mes d’abril que un grup d’estrangers residents a Girona es troba setmanalment per practicar el seu català. La iniciativa neix de ‘Girona buddies’, un grup que es va crear per fer xarxa, sobretot entre els estrangers residents a la ciutat.

A part de trobades per practicar castellà o anglès, sortides amb bici o excursions, la Keyt i en Paul Jones van impulsar la creació d’un grup per parlar català. Des d’aleshores, cada dimecres a la tarda es troben al cafè Essenze de la ciutat. De mitjana hi participen una vintena de persones, tot i que el grup de WhatsApp ja compta amb més de 200 integrants.

Segons els organitzadors, els assistents són persones “d’arreu del món”, que volen aprendre català i integrar-se a la comunitat gironina. “Al principi érem poquets, perquè a molts aprenents els fa vergonya fer el pas de parlar en català”, explica la Keyt. Però, un cop s’hi animen, la situació canvia: “Veuen que hi ha més gent en el mateix punt i s’hi atreveixen. És un espai on se senten relaxats i poden parlar”.

A part de xerrar de temes quotidians, la Keyt, que és gironina de naixement, s’encarrega de donar la benvinguda als nous participants i, de tant en tant, explicar aspectes de l’actualitat de la ciutat. “Parlem per exemple de tradicions locals, de concerts o de festes com la Diada o Setmana Santa”, explica.

Paul Jones, britànic de naixement, va començar a aprendre català fa 8 anys, quan va venir a viure a Girona. Al principi volia aprendre castellà, per ser un idioma “més internacional”, però en arribar va adonar-se que “tothom parlava català” i va pensar “ostres, haig d’aprendre aquest idioma”.

Jones destaca que el projecte ‘Girona Buddies’ ha crescut ràpidament: “Ara tenim més de mil membres i subgrups”. Del grup de ‘Converses en català’ destaca que és “un espai obert per a tothom, de qualsevol nivell, i fins i tot els parlants natius hi són benvinguts per donar un cop de mà”.

Per a ell, els beneficis són clars: “Primer, els immigrants poden aprendre català; segon, és un lloc social on fer amics; i tercer, serveix per crear ponts entre gironins i gent de fora”.

Els participants comparteixen aquesta opinió. Susan Smith, dels Estats Units, hi participa perquè vol “parlar català millor i ser una part de la comunitat catalana”. Afirma que cada setmana se sent “més fluida i còmoda” amb la llengua.

En Marc Toone, de Manchester, va estar temps vivint a l’Estartit, on parlava anglès i castellà, sense la necessitat d’aprendre català. Més tard, quan es va traslladar a Girona per feina, va canviar d’idea. Ara, a més de participar en les quedades de ‘Converses en català’, llegeix cada matí la premsa per “millorar en vocabulari”.

A part de practicar el català, un espai per socialitzar

Un altre aspecte amb què coincideixen els participants és en el fet que troben difícil establir llaços d’amistat amb els gironins de naixement. “La millor manera de fer amics és parlar la llengua dels veïns” diu en Marc.

En aquest sentit, els organitzadors defensen que aquestes trobades no són només un espai d’aprenentatge, sinó també una via d’integració. “La gent que decideix quedar-se a Girona entén que el català és la millor manera de formar part de la ciutat”, diu la Keyt.

Paul Jones rebutja el terme ‘expat’ i afirma que es considera immigrant. “Aquestes trobades són una manera de trobar-nos tots i sentir-nos part d’una mateixa comunitat”, conclou.

Reclamen que no se’ls canviï la llengua

Tot i l’esforç, alguns participants lamenten que, quan parlen en català, sovint se’ls respongui en castellà. Coincideix amb ell l’Alin, un jove xinès que fa dos anys que viu a Girona: “A la gent de fora ens agrada que ens parlin en català”.

Explica que participa en aquestes trobades per “practicar una mica més”, però també per “conèixer gent, parlar idiomes i descobrir diferents cultures”. I afegeix: “Estem a Catalunya i trobo molt bonic que tingui la seva pròpia llengua. No s’ha de perdre. Poden conviure amb el castellà, però el català forma part de la cultura”.