El Museu d'Història de Girona exposa peces inèdites dels segles XVI al XVIII

El Museu d'Història de Girona continua amb el seu intent de revisar el passat de la ciutat i ho fa amb una exposició dedicada a la transformació "callada" i silenciada de l'època moderna dels segles XVI al XVIII que sovint s'ha descrit com a decadent malgrat ser un període de gran activitat i riquesa.

Així ho han volgut reivindicar els dos comissaris de la mostra, Francesc Miralpeix i Xavier Torres, amb un recull de peces de gran valor documental i algunes d'inèdites.

És el cas dels novenaris d'ànimes procedent del Museu de Manresa que es mostra per primer cop després de ser restaurats. La mostra s'ha inaugurat aquest dimecres i es podrà veure fins al 6 d'abril del 2015.

Amb el títol "La Girona moderna, de l'obrador al baluard', la mostra pretén oferir noves perspectives dels 300 anys d'història que la ciutat va viure en la seva època moderna dels segles XVI al XVIII. Un període que sovint s'ha descrit com a "decadent" però que els comissaris de la mostra volen ara contrarestar. "Sempre s'ha associat amb la idea de que aquells temps van ser decadents, adormits però en realitat la ciutat seguia viva, amb el seu comerç i transformant-se", assenyala un dels comissaris de l mostra, Francesc Miralpeix, juntament amb Xavier Torras.

L'exposició destaca per les peces, algunes de molt rellevants a nivell documental i històric i fins i tot d'inèdites. Així, per primera vegada es poden veure els novenaris d'ànimes del fons del Museu de Manresa que han estat recentment restaurats i que són un bon exemple de l'art efímer d'aquella època. Segons explica Miralpeix, hi ha molt pocs exemplars conservats a Catalunya i aquest en particular és d'una destacada "riquesa" visual. En ell, hi ha representats el rei, com a símbol de poder, la bellesa, el comerciant simbolitzant el poder, en definitiva, una evocació sobre la mort que arriba a tothom. La peça, que data de finals del segle XVIII i principis del XIX estava guardada en uns magatzems del museu.

També destaquen els dos retrats del bisbe Lorenzana que per primer cop s'exposen de costat així com el retaule portàtil dedicat a Sant Cosme i Sant Damià del fons del museu Diocesà restaurat expressament per a aquesta ocasió. Tampoc hi falta una referència a la Guerra de la Successió, amb un retrat de l'arxiduc Carles d'Àustria i Felip V, entre d'altres peces.

Tant els comissaris com la directora del museu, Sílvia Planas, han posat de manifest la bona disposició de les institucions a l'hora de col·laborar i cedir peces per a la mostra. "És una exposició magnífica que demostra que a través de l'art també es pot explicar molta història", ha afegit durant el seu discurs inaugural que ha estat presidit per l'alcalde de Girona, Carles Puigdmeont. Aquest últim ha subratllat el caràcter pedagògic de l'exposició.

Els "dissidents", al Museu dels Jueus

Aquest dijous, coincidint amb la celebració de Sant Narcís, també s'ha inaugurat una segona mostra al Museu d'Història dels Jueus titulada "La Girona dissident". Està dedicada a la societat conversa, continuadora de la societat jueva de l'esplèndida Girona medieval i en ella s'analitzen els efectes de la seva dissidència tant des del punt de vista de les manifestacions religioses com des de la perspectiva dels comportaments socials i culturals.

Segons els organitzadors, aquesta exposició permet descobrir la història sovint oculta de les persones que es van acollir al baptisme d'una manera forçada i precipitada només per salvar la pell, i que van viure un temps dur de secret, reclusió, assimilació forçada i oblit. Malgrat que per a aquestes persones va ser un temps d'expulsió, marginació, conversió i dissidència, també va ser "un temps de persistència, manteniment de tradicions, supervivència de creences ancestrals i salvaguarda d'una identitat col·lectiva que va deixar pòsit en l'estructura social i simbòlica de la ciutat".

Una de les peces més emblemàtiques és l'escut de la Inquisició de Girona, una peça de gran interès provinent del MAC-Girona. També hi ha registres notarials de la Inquisició, procedents de l'AHG; i una peça única en el seu gènere: una gramalleta de judaïtzant procedent del Museo Episcopal de Tui (Galícia).