Compte enrere perquè Medinyà torni a ser un municipi independent

Pas endavant perquè Medinyà pugui tornar a ser un municipi independent, separat de Sant Julià de Ramis. Aquest dijous, diversos membres de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya han visitat aquest petit poble del Gironès i han donat a conèixer que CiU, ERC i ICV, amb el suport del PSC i la CUP, han presentat tres esmenes a la Llei de Governs Locals de la Generalitat reconeixent "l'excepcionalitat" de la vila.

En principi, està previst que la normativa contingui una disposició addicional que permetria autoritzar la segregació de Medinyà, tot i que encara s'ha d'acabar de perfilar la fórmula. "És un dia històric", ha subratllat l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa.

Antecedents

Medinyà va passar a formar part de Sant Julià de Ramis l'any 1972, en ple franquisme. Des del 1995, diversos moviments veïnals n'han reclamat la independència i la segregació del poble veí. L'alcalde de la vila, Narcís Casassa (PSC), fa catorze anys que treballa en aquest sentit tot defensant que existeix un consens polític i social a favor de la separació. Ara fa uns mesos, el ple de Sant Julià de Ramis va aprovar un acord unànime per demanar la independència del nucli de Medinyà. Unes reivindicacions que posteriorment han arribat fins al Parlament de Catalunya. Es tracta d'unes demandes que també compten amb el suport unànime del món local, des del ple del Consell Comarcal del Gironès fins a tots els representants de la Diputació de Girona.

No obstant això, s'ha de tenir en compte que Sant Julià de Ramis i Medinyà no compleixen els requisits que marca la llei d'ordenació territorial del 1998 per a la segregació. Segons aquesta normativa, els dos municipis resultats han de tenir més de 2.000 habitants. Sant Julià de Ramis supera el mínim necessari amb 3.300 habitants censats però Medinyà només compta amb 850 veïns. La llei també marca que la distància entre les dues poblacions ha de ser de més de tres quilòmetres i que les viles han de tenir serveis i infraestructures pròpies al servei dels ciutadans.

Uns incompliments que, en un principi, es van veure com uns impediments perquè la petició pogués arribar a bon port. Tot i això, aquest dijous, els veïns de Medinyà han rebut una bona notícia. Seguint amb la petició que van fer els representants locals de la vil·la, aquest dijous, diversos membres de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya han visitat el poble per conèixer de ben a prop les singularitats de la vila i les seves reivindicacions.

Ha estat durant aquesta trobada que el president de la Comissió, Sergi Sabrià, ha anunciat que s'ha fet un pas endavant en aquesta línia. D'una banda, hi ha el consens polític de gairebé totes les forces del Parlament de Catalunya perquè Medinyà pugui ser un poble independent. En aquest sentit, Sabrià ha explicat que CiU, ERC i ICV-EUiA - amb el suport del PSC i de la CUP- han presentat tres esmenes a la Llei de Governs Locals de Catalunya que recullen la voluntat del poble i defensen que Medinyà pugui ser reconegut com un municipi separat de Sant Julià de Ramis. La voluntat es que s'inclogui dins una disposició addicional a la Llei de Governs Locals de Catalunya. "Hi ha el consens suficient per fer-ho però es tracta d'un mecanisme que no és automàtic, és a dir quan es tramiti la llei el municipi no serà independent automàticament sinó que faculta al Govern a fer el pas i l'obliga a portar-ho a terme; per tant és un sistema segur", ha detallat Sabrià.

"Consens polític ampli"

En principi la voluntat de les formacions és acabar de perfilar els serrells, fusionar les tres esmenes en una sola i aconseguir que sigui una realitat el més aviat possible. "La llei va avançant i esperem que estigui tancada dintre d'aquest any perquè el país ho necessita però és molt difícil aventurar un calendari", ha subratllat el president de la comissió.

Sabrià ha destacat "l'excepcionalitat" d'aquest cas, només comparable al de la Canonja, al Tarragonès, que l'any 2010 va recuperar la independència administrativa que havia perdut des de la seva annexió amb Tarragona durant els anys 60. "El municipi té equipaments, carrers i es troba en la situació econòmica que cal per poder ser un poble separat", ha assegurat l'alcalde. En aquest apartat, Casassa ha explicat que s'han actualitzat els informes econòmics de la vil·la, que acompanyaven la proposta de segregació. Uns estudis que han presentat als membres de la comissió aquest dijous durant la trobada. "Vam fer un estudi amb les dades que teníem fins al 2011 i des del consistori hem fet un esforç i amb l'ajuda de la UdG hem aconseguit posar al dia les xifres; així demostrem que el tema econòmic no ha de ser una raó per impedir la separació del municipi", ha afegit.

En aquesta línia, el batlle ha reiterat un cop més que la petició que fan de segregació es tracta d'una "restitució d'una constitució". "No es tracta de la creació d'un nou municipi, el que fem és una singularitat", ha defensat. Casassa ha volgut deixar clar el suport i la unió que s'ha aconseguit crear des de l'àmbit local fins al Parlament en aquest aspecte i confia que la separació pugui ser una realitat abans de les eleccions municipals del 2015. "Nosaltres demanem que es trobi una fórmula que permeti que el mes de maig del 2015 la gent de Medinyà pugui votar i ho faci a Medinyà i no Sant Julià de Ramis", ha assenyalat.

La diputada i membre de la comissió, Marta Ribas, ha explicat que a partir d'ara és necessari que les formacions polítiques es posin d'acord en el text de l'esmena conjunta que volen presentar i escullin la fórmula tècnica que defensen per aconseguir-ho. "Dilluns comença la ponència de la Llei de Governs Locals i l'esmena de Medinyà és l'únic cas d'excepcionalitat per crear un nou municipi de les 600 esmenes entrades", ha afegit.

D'una banda, hi ha formacions com CiU que defensen la tramitació d'una llei a banda que reconegui l'excepcionalitat i faci oficial la separació de Medinyà, mentre que ERC i CiU aposten perquè la disposició addicional a la normativa catalana ja "reconeix" la independència del municipi i només caldria formalitzar la part administrativa que ho gestionaria el Govern de la Generalitat. "Es tracta de petites diferències en el plantejament però està clar que hi ha un consens molt ampli", ha ressaltat.

Des del PSC, el senador Rafael Bruguera, subratllava que ells apostarien per la via més ràpida, la creació d'una llei exprés a mesura, ja que el recorregut de la Llei de Governs Locals de Catalunya pot ser "complex i difícil". "La reflexió que hem fet aquesta tarda és que potser la millora manera de resoldre la restitució de la situació política i administrativa de Medinyà és aquesta via perquè és possible que la Llei de Governs Locals arribi al Tribunal Constitucional o pugui veure's afectada per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local del govern espanyol", ha explicat. Unes valoracions que també compartien els representants de CiU i de la CUP que també han assistit a la trobada.