El concert d'ahir a la nit entre Al Bano i Romina Power venia acompanyat per una important càrrega de morbo i és que els dos artistes feia 20 anys que no compartien escenari. Després d'anys de baralles, declaracions creuades on la nord-americana va acusar l'italià de ser un maltractador i aquest, acusar-la de "estar boja", el Festival Castell de Peralada va aconseguir el miracle: unir-los (encara que només musicalment).
La vetllada va arrencar amb un Al Bano sol damunt l'escenari que va interpretar 'Nel Sole', 'Tu Per Sempre', 'E' La Mia Vita' i 'La Mañana'. L'artista, de 71 anys, va demostrar estar en plena forma donant entrada a Romina mentre feia flexions damunt el micro que tenia estirat al terra. "Us vull presentar una dona, educada a Estats Units i mal educada a Itàlia, que després de 20 anys torna amb nosaltres", va dir.
Fou aleshores el torn de Power, la qual va interpretar 'U.S. America' i 'Message' (traduïda al castellà en una pantalla gegant on s'hi podia llegir la lletra que reflexiona sobre la destrucció de l'home). El primer moment emotiu de la vetllada va arribar quan Romina va llegir una poesia redactada l'estiu posterior al seu èxit 'Aqua di Mare' el 1969, instant en que es trobava malalta d'Hepatitis A. "Estava tant afectada per la malaltia que ni em vaig adonar que el tema es va fer famós", apunta la cantant que posteriorment va entonar la poesia titulada "Una mare, un nen, el temps i jo".
La lectura va servir d'excusa per donar pas al segon fill de la parella, Yari Carrisi, el qual va interpretar amb la seva mare 'Tears Are Not Pearls" amb una notable desgana i incomoditat damunt l'escenari. En aquell instant el primogènit va tocar tres peces; 'Lungo Le Strade', composada per ell mateix i 'Shine on You Crazy Diamond' i 'Don't Let Me Down' de Pink Floyd i els Beatles respectivament. Yari Carrisi va decebre de forma majúscula al públic present que es va adonar que Al Bano no tenia relleu generacional i que es trobava al davant amb un artista sense carisma, veu, força, talent ni empenta.
Va arribar aleshores el moment de lluïment d'Al Bano, que sol a l'escenari va interpretar diverses peces líriques; 'Mi Gran Concerto', 'Ave Maria', 'Va Pensiero' i 'Amanda'. 'Funiculi'' fou el colofó d'entrada per donar pas als duets amb Romina.
La parella del morbo
Aplaudiments i crits de joia entre el públic amb la reaparició de la parella musical. 'Pasará' va donar entrada a una llarga selecció de duets que la bateria del percussionista, Maurizio dei Lazzaretti no va resistir i es va desmuntar en plena actuació. "Que ha passat? Està tot bé?" va preguntar Al Bano després d'aturar la cançó. Després d'uns segons reparant l'instrument ambdós van reprendre l'espectacle; "Romina, tu surt i fes veure que tornes a entrar", va comentar Carrisi entre rialles del públic.
Els diàlegs entre Romina i Al Bano foren constants la resta de la nit. Fins i tot la nord-americana va tenir temps per a confessar que "he trobat molt a faltar Europa". "Ja t'ho vaig dir que et passaria", li reblà l'italià amb malícia, "Si Cristòfol Colom va descobrir el continent i després es va tornar seria per alguna cosa", va afegir.
'Siempre, Siempre', 'Nostalgia', 'Vivirlo Otra Vez', 'Libertad', 'Santa Lucia', 'Power To The People', ''Amara Terra Mia', 'All You Need Is Love' i 'O Sole Mio' foren els darreres temes interpretats abans del gran 'Felicita', que va posar punt i final a un concert que serà llargament recordat en els anals de la música melòdica.
Al Bano i Romina protagonitzen un bany de nostàlgia en el seu retorn als escenaris
La parella actuen junts al Festival Castell de Peralada després de 20 anys d'absència
