Des d'aquest dilluns i fins al 25 de gener, el Museu del Cinema de Girona proposa una exposició per "descobrir" les estrelles del cinema mut de Hollywood. 'Estrelles del silenci' proposa fer conèixer els rostres més importants dels inicis de la fàbrica de somnis, resseguir la popularitat de l'star-system aclamat a l'època i que van protagonitzar diverses pel·lícules de tots els gèneres, tant còmics, com tragèdies, d'acció o, fins i tot, cinema més suggestiu i provocador.
Al públic de cinema mut, l'atreia la gestualitat familiar quan entrava a la sala de cinema i les estrelles van saber parlar sense paraules amb un llenguatge emotiu, anant del plor a la rialla, recorrent els sentiments perquè els espectadors de tot el món els reconeguessin com a propis.
Encara que el cinema sonor va iniciar-se l'any 1927, alguns creadors van seguir explorant els recursos del silenci, però en un parell d'anys gairebé totes les pel·lícules van deixar de ser mudes. De 1910 a 1929, en l'anomenada era del progrés a l'Amèrica del Nord, les ficcions de Hollywood van poder reflectir a la pantalla els canvis morals, socials i econòmics del nou segle sense pronunciar ni una sola paraula.
Amb una creativitat desbordant, les estrelles, convertides en déus de la pantalla, van construir un univers visual potent. L'exposició vol descobrir als espectadors del segle XXI la modernitat de les pel·lícules silents. "Són pel·lícules que atrapen, que evoquen, que fan vibrar, igual que les pel·lícules sonores", ha afirmat el director dle Museu del Cinema, Jordi Pons, que lamenta que el pas del temps hagi esborrat el rastre de "grans actors i actrius" que van brillar amb llum pròpia en el cinema mut
La mostra consta de diverses parts: en la primera hi ha les primeres estrelles silents com Florence Lawrence, Mary Pickford o la vampiressa Theda Bara, la segona al cinema mut còmic -el que millor ha resistit el pas del temps- a través d'actors com Mabel Normand, Harry Langdon o Buster Keaton, a la part dedicada a 'Eros malgrat la censura' es parla de la sensualitat i l'amor en el cinema mut, a l'apartat 'Ni àngels ni dimonis' els protagonistes són personatges que s'allunyen dels arquetipus extrems per crear personatges ambivalents i ambigus, aquests personatges van ser interpretats per grans com Greta Garbo, Norma Shearer o Lon Chaney.
Finalment, les heroïnes i herois d'acció també tenen el seu espai a la mostra, actors com Pearl White, Ruth Roland, Helen Holmes i Douglas Fairbanks en van ser exponents i, per últim, l'exposició acaba amb un apartat dedicat a la gestualitat dels sentiments, en la que va excel·lir Lillian Gish, actors poc coneguts avui dia com Roscoe 'Fatty' Arbuckle, Richard Barthelemess, Eleonor Boardman, Tom Mix o Colleen Moore, altres més conegudes com John Barrymore, Louise Brooks Joan Crawford o Harry Langdon i grans estrelles com Stan Laurel i Oliver Hardy, Harold Lloyd o Chaplin.
L'exposició conté 50 fotografies d'actors i actrius de cinema, fotografies originals d'època amb signatura autògrafa procedents de les col·leccions del Museu del Cinema, onze muntatges audiovisuals, un joc interactiu per a jugar amb música i la gestualitat dels sentiment i un ordinador amb connexió a la pàgina web de 'Lantern' una plataforma de recerca iniciada per un equip d'investigadors del Departament d'Arts de la Comunicació de la Universitat de Wisconsin-Madison que han indexat més de 800.000 documents sobre cinema que es troben en el centre Media History Digital Library.
Cinema mut a l'aire lliure
Com a activitat paral·lela a l'exposició el festival Tempo i el Museu del Cinema oferiran tres projeccions de grans clàssics del cinema mut, les projeccions seran a l'aire lliure a la plaça dels jurats, en ple Barri Vell de Girona. El divendres 25 de juliol es projectarà The Circus (El circo) de Charles Chaplin, el diumenge 27 de juliol serà el torn de The Cameraman de Edward Sedgwick i Buster Keaton, el cicle es tancarà el 29 de juliol amb Safety Last! (El hombre mosca) de Fred C. Newmeyer i Sam Taylor, l'obra més coneguda de Harold Lloyd. Totes les sessions seran gratuïtes.
Girona vol 'rescatar de l'oblit' les estrelles del cinema mut de Hollywood
El Museu del Cinema inaugura l'exposició 'Estrelles del silenci'
