Una exposició descobreix l'obra de l'olotí Francesc Vayreda

Francesc Vayreda va ser fill del paisatgista olotí per excel·lència Joaquim Vayreda. Com el seu pare, també es va dedicar a la pintura, però fins avui la seva obra ha passat quasi desapercebuda. Ara, una exposició la rescata de l'oblit i mostra un autor que va fer camí per l'influx de l'impressionisme, l'estètica noucentista i la descoberta del realisme màgic. La mostra, que es pot veure a la Casa de Cultura de Girona, aplega 50 peces, la major part de les quals provenen de col·leccions particulars.

No només hi ha quadres de Vayreda, sinó també d'altres artistes coetanis que el van acompanyar en el seu trajecte artístic. L'exposició n'amplia una feta a Olot i es podrà veure fins a finals de maig. L'exposició 'Francesc Vayreda, de l'impressionisme al Noucentisme a Catalunya' s'endinsa dins l'obra d'un autor pràcticament desconegut. La mostra és fruit de més de dos anys de recerca al voltant del pintor i el seu entorn, que ha fet la comissària i historiadora de l'art Mariona Seguranyes. Fill del paisatgista olotí per excel·lència, Francesc Vayreda (1888-1929) ha passat gairebé desapercebut, però no per això la seva pintura no revesteix força.

De fet, l'obra de Vayreda ressegueix un camí que s'estén des de l'impressionisme fins al noucentisme i la descoberta del realisme màgic (que el pintor plasma en les figures femenines). Durant la seva joventut, i amb els viatges a París, l'olotí s'endinsa dins les inquietuds de tota una generació d'artistes catalans, que va rebre l'influx de l'impressionisme i de Cézanne i que es va sentir atreta per Itàlia i la cultura clàssica.

Ja al 1915, l'obra de Vayreda comparteix, juntament amb la d'altres pintors del moment, la recuperació de l'essència clàssica i el paisatge entès com a recer de les arrels catalanes. Això porta de ple el pintor a endinsar-se dins l'estètica noucentista. I aquí, la influència de Cézanne damunt el jove Vayreda hi és ben present; és l'essència del paisatge català que es converteix en dona, com plasma amb el seu 'Nu a la platja'.

Però és també amb les figures femenines quan Vayreda també evoluciona i és partícip del realisme màgic, present a l'Europa d'entreguerres. El pintor beu de les directrius d'aquesta nova corrent, que proposava observar la realitat des d'una òptica nova per fer sorgir allò estrany i diferent. 'Teresina', 'Palco d'envelat' o 'Banyistes' són peces cabdals d'aquest moment, que situen Vayreda en plena sintonia amb allò que passa al continent.

Col·leccions particulars

L'exposició que ara arriba a la Casa de Cultura de Girona n'amplia una d'anterior que ja es va poder veure a Olot. Ara, s'hi han incorporat noves pintures (dues obres més de Francesc Vayreda i una de Josep Togores). De l'olotí, a diferència de la primera exposició, ara també se'n podran veure els quadres 'Les Corominotes' (1926-27) i el retrat 'Felissa' (1927).

'Francesc Vayreda, de l'impressionisme al Noucentisme a Catalunya' exposa 50 peces, la major part de les quals són inèdites i provenen de col·leccions particulars. També n'hi ha, però, del fons del Museu d'Art de Girona, del MNAC o del Museu de la Garrotxa.

A més d'obres de Francesc Vayreda, també s'exposen pintures de Joaquim Sunyer, Josep Clarà, Joaquim Vayreda, Josep Berga i Boix, Francesc d'Assís Galí, Rafael Benet, Esteve Monegal, Jaume Mercadé, Ivo Pascual, Domènec Carles, Ignasi Mallol i Josep de Togores. Tots ells, artistes coetanis a Vayreda, que el van acompanyar en un moment o altre en el seu trajecte artístic.

Dividida en cinc àmbits, l'exposició a la Casa de Cultura no només es queda amb els quadres de Vayreda. També fa incís en la relació que el pintor va mantenir amb el seu entorn més proper: l'escultor Esteve Monegal i l'arquitecte noucentista Rafael Masó (amb qui va col·laborar amb el projecte de la Casa Masramon d'Olot). L'exposició s'inaugurarà dimarts vinent i es podrà veure fins al 31 de maig.