El CaixaForum Girona desgrana els secrets de la momificació dels egipcis

L'espai acull una mostra amb 186 peces

Els egipcis tenien una veritable obsessió pels rituals funeraris i una ferma convicció en la vida eterna. L'exposició 'Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna', que aquest vespre s'inaugura al CaixaForum Girona- és una bona mostra de la importància que donaven al pas de la vida a la mort.

Les 186 peces provenen del museu Rijksmuseum van Oudheden de Leiden, Països Baixos, i entre les més preuades hi ha tres mòmies humanes senceres. Una d'elles, la del sacerdot de Tebes Ankhhor, no només conserva el cos momificat sinó els tres sarcòfags on ha estat guardada durant més de 2.000 anys. La mostra es completa amb mòmies d'animals, escultures, amulets o joies amb els que els egipcis es feien momificar.

Després de passar pels CaixaForum de Lleida, Tarragona i Palma de Mallorca, arriba a Girona una mostra dedicada als rituals relacionats amb la mort i el pas a la vida eterna d'aquesta antiga civilització. Un total de 186 peces s'exposen des d'aquest dimarts al CaixaForum de Girona, on hi restaran fins el 31 d'agost, quan l'exposició acabarà la seva itinerància a Saragossa.


La mostra 'Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna' proposa un recorregut per la vida i la mort a l'antic Egipte i repassa, al llarg de més de 3.000 anys, com van evolucionar els rituals per momificar cossos humans i d'animals. Totes les peces de l'exposició provenen del museu Rijksmuseum de van Oudheden de Leiden, el Museu Nacional d'Antiguitats dels Països Baixos, conegut arreu del món per les seves col·leccions d'egiptologia.

El conjunt del sacerdot Ankhhor

Segons la tradició egípcia, la idea de ''morir per tornar a néixer'' exigia conservar el cos del difunt i, al llarg dels segles, els antics egipcis van anar perfeccionant l'art de la momificació. A la mostra es conserven tres d'aquestes mòmies humanes totalment senceres. Una d'elles, la del sacerdot de Tebes Ankhhor, destaca perquè també s'ha conservat juntament amb els tres sarcòfags que la guardaven.

Aquestes restes van arribar al museu de Leiden el 1826, just dos anys després que el director del museu prohibís desembolicar més mòmies. Gràcies a això, es va mantenir intacte. Ha estat gràcies a l'estudi dels jeroglífics que es trobaven inscrits als sarcòfags i també a tècniques modernes no invasives -com els raig X o el TAC- que s'ha aconseguit informació sobre la seva anatomia, edat o estat de salut.

Tal i com ha explicat el conservador de les col·leccions egípcies del museu Rijksmuseum van Oudheden de Leiden, Christian Greco, tot i no tocar la mòmia el visitant podrà veure una reproducció del seu rostre que s'ha fet gràcies a l'estudi de 56 punts del crani del sacerdot. "Els visitants podran tenir davant seu com era aquest home que va viure fa més de 2.000 anys a l'antic Egpite", ha explicat, fascinat.

En el cas d'Ankhhor, els avenços tècnics també han permet fer una radiografia del seu esquelet sencer i detectar quins amulets portava a sobre en el moment de la momificació. Tota aquesta informació es recull en una reproducció que el visitant veu al costat de la mòmia i els tres sarcòfags que la guardaven.

La incorporació de les noves tecnologies

De fet, una bona part de l'exposició es dedica a explicar com ha evolucionat l'arqueologia i la investigació d'aquesta civilització gràcies a la incorporació de les noves tecnologies, en gran part provinents del camp de la medicina. Així doncs, la mostra recull des d'un manuscrit de 1806 obra de Jean-François Champollion (el primer en desxifrar els jeroglífics) a un dibuix del segle XVII de la primera expedició d'un grup d'arqueòlegs europeus a l'interior d'una piràmide. D'aquestes primeres incursions en el món de l'egiptologia, l'exposició repassa fins als nostres dies quan, amb la incorporacions de tècniques com les tomografies computades (TC), es poden aconseguir imatges de l'interior de les mòmies sense necessitat de desembolicar-les.

La directora general adjunta de la Fundació "la Caixa", Elisa Duran, ha destacat que totes les exposicions que organitzen sempre tenen una vocació pedagògica però que aquesta, dedicada a l'antic Egipte i als ritus funeraris, compleix aquesta funció "de manera excel·lent". També ha destacat que la mostra incorpora d'altres peces relacionades amb la momificació com mòmies d'animals, joies o amulets amb els que els difunts es feien momificar o d'altres objectes personals que ajuden a explicar els rituals funeraris d'aquella època.