El nou judici contra el propietari de prostíbuls de les comarques gironines ha acabat en sentència absolutòria. José Moreno, a qui l'Audiència ja va condemnar a 3 anys de presó per fets semblants, s'enfrontava ara a una pena de 14 anys de presó i a 11 d'inhabilitació per regentar prostíbuls acusat de liderar una xarxa de proxenetes que portava noies del Brasil fent-les passar per turistes però, en realitat, venien a exercir la prostitució a l'Edén de Melianta (Pla de l'Estany) -un prostíbul que ja està tancat- i a l'Eclipse de Mont-ras (Baix Empordà). El cas es remunta als anys 2009 i 2010, quan el macroprostíbul de la Jonquera, el Paradise, encara no estava obert perquè el van inaugurar a finals del 2010.
La sentència, de la quan ha estat ponent el magistrat Javier Marca Matute, absol set dels vuit acusats perquè conclou que no hi ha proves que demostrin que formessin una xarxa perfectament organitzada en la qual cadascun dels processats jugués un paper per aconseguir portar noies del Brasil perquè exercissin la prostitució en locals propietat de José Moreno.
De les dotze noies víctimes de la suposada xarxa que la policia va localitzar, només quatre van declarar en el judici. La sentència ressalta que una de les noies es va desdir de les acusacions i dues més van incórrer en múltiples contradiccions que resten credibilitat al seu relat. A més, la sentència conclou que cap de les escoltes telefòniques confirmen la versió d'aquestes dues noies i, per tant, no hi suficients proves per condemnar set dels acusats. La sala, en canvi, dóna plena credibilitat a la declaració de la quarta noia.
En base a aquesta declaració, l'Audiència de Girona sí que ha condemnat un dels processat, Rodrigo Rodrigues, a 4 anys de presó per un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers. En aquest cas, ressalta el magistrat, no només hi ha una declaració creïble de la víctima, sinó que també hi ha intervencions telefòniques que reforcen l'acusació. La sentència conclou que ha quedat provat que Rodrigues, d'origen brasiler, es va posar en contacte amb una de les noies -que és testimoni protegit- al seu país d'origen i li va proposar viatjar al país per exercir la prostitució. Quan ella va acceptar, el condemnat li va pagar els bitllets d'avió i la va anar a recollir a l'aeroport, des d'on van viatjar fins a Girona en tren i, després, van anar en cotxe amb un amic fins al club Edén.
Un cop allà, li van explicar a la noia que havia de pagar el deute de 2.500 euros pel viatge. Va trigar quinze dies en retornar els diners. Per això, l'Audiència de Girona conclou que ha quedat provat que Rodrigo Rodrigues va afavorir la immigració clandestina perquè va fer entrar la noia al país eludint les lleis d'immigració, fent-la passar per turista quan en realitat venia a treballar.
Cap trama organitzada
La sentència conclou que no ha quedat provat que Rodrigues formés part de cap xarxa ni actués sota les ordres de Moreno. "No s'adverteix de manera clara i incontrovertible que ens trobem davant una estructura organitzada amb distribució de rols", conclou la sentència que afegeix que en les escoltes telefòniques s'aprecia com el propietari dels prostíbuls, José Moreno, "es desvincula clarament d'allò relatiu al trasllat de prostitutes des del Brasil".
"L'existència d'una subordinació jeràrquica d'alguns dels coimputats respecte a José Moreno s'explica perquè existia una dependència laboral entre ells", ressalta el magistrat que apunta que no ha quedat acreditat que hi hagi cap tipus d'agrupació criminal de la qual Moreno en sigui el cervell.
Tot i que no s'ha posat en dubte la validesa de les escoltes telefòniques, el tribunal considera que no proven cap conxorxa delictiva. "El negoci explotat per José Moreno, en el qual també treballen la major part dels coimputats, era el negoci de llogar habitacions utilitzades per les inquilines per a l'exercici de la prostitució", apunta la sentència que conclou que, per tant, "no s'observa res delictiu davant el fet que entre ells parlin de la recollida, trasllat, transport i condicions de feina de les prostitutes".
Moreno s'enfrontava a una pena de 14 anys de presó i 11 d'inhabilitació per explotar prostíbuls. El fiscal demanava per als altres membres de la suposada xarxa condemnes d'entre 11 anys i 6 mesos de presó i 18 anys i mig per delictes contra els drets dels ciutadans estrangers, contra els drets dels treballadors i relatius a la prostitució. La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.
Pendent del Constitucional
L'1 de març del 2012 la secció tercera de l'Audiència de Girona va condemnar José Moreno a 3 anys de presó per fets semblants. El juny passat, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència que el condemnava per un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers perquè conclou que va quedar "meridianament" provat que era el cervell d'una xarxa dedicades a portar noies del Brasil.
La defensa de José Moreno, encapçalada pel lletrat Lluís Frigola, ha portat la sentència del Suprem davant el Tribunal Constitucional, demanant la nul·litat de la resolució judicial. Si li desestimen, Frigola encara pot demanar que indultin Moreno per evitar que entri a presó.
El Suprem també va ratificar la pena de 2 anys de presó per a Thirce Adriana Rodríguez da Silva i José Manuel Caeiro per un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers. Aquests dos també estaven acusats en el darrer judici i també han quedat absolts.
Absolen l'amo del Paradise acusat de liderar una xarxa de proxenetes
L'Audiència de Girona només condemna a 4 anys de presó un dels vuit suposats membres de la trama
